Caminant pel perímetre de Vic

Dissabte, 8 del matí. Fa una horeta diluviava, a Vic. Ara s’hi ha tornat a posar amb ganes. “En cas de pluja també caminem; només ens aturem amb les tempestes”, deia la convocatòria. Una desena de participants han anat arribant puntuals al punt d’encontre, davant de l’ACVic. Els més previsors, equipats amb cangurs i capelines. “Fer alguna cosa que no s’espera que facis ja és el més revolucionari”, bromeja l’artista plàstic Jordi Lafon, un dels impulsors de Deriva Mussol. “L’ànima de Deriva és ben bé aquesta; trobar-nos, i a veure què passa”, anima Eva Marichalar, l’altre factòtum del col·lectiu. L’acció proposada porta un títol: “Caminar el perímetre urbà a Vic”. Però ara mateix el dia no sembla el més ideal per perimetrejar res. D’entrada, el grup s’aixopluga a L’Atlàntida. Ara ja són una quinzena; tots ben remullats. Sense ni temps per acabar de debatre si arrenquen o no, para de ploure. El matí clareja de cop i, ara sí, es posen a caminar. Són 2/4 de 9.
L’acció consisteix a fer un recorregut pels límits de la trama urbana de la ciutat, allà on aquesta es confon amb l’entorn natural, l’industrial o amb els pobles veïns. L’experiència ja l’han dut a terme en una desena de ciutats catalanes des que la van estrenar, ara fa deu anys, i a Vic el perímetre s’havia traçat, parcialment, en tres ocasions anteriors. “Començarem pel barri de Sant Llàtzer, que no hi hem passat mai”, anuncia Lafon. Un dels actius de la proposta és, precisament, contemplar la ciutat “des de perspectives que no són habituals”, redescobrint espais “de la teva pròpia ciutat en els quals no acostumes a anar mai”. El grup avança distès, conversant amb grupets que es fan i es desfan. I aquest és l’únic propòsit, generar relacions compartides tot reconeixent el territori. “Caminar és un acte artístic molt potent, no calen més justificacions”, defensa Lafon. “Aquí no hi ha dogmes”, adverteix. Això sí, passejar amb consciència requereix d’una certa implicació: “La mirada i la perspectiva s’han d’educar; el sentit crític s’aprèn”. Caminar, al capdavall, també pot esdevenir “un acte polític”.
La proposta no té horaris. És anar fent. S’ha recomanat que qui vulgui s’emporti el dinar; i tothom es pot retirar quan li convingui. Els més valents, gairebé tots, han posat punt final a l’experiència a quarts de 5 de la tarda, vuit hores després de començar, ara ja amb un bon solet. Han recorregut 18 quilòmetres. “Hi ha paisatges urbans que han desaparegut o s’han modificat des que hi vam passar per primer cop, fa 10 o 12 anys”, descriu Marichalar. Testimoniar-ho pot resultar un altre repte creatiu a explorar a posteriori, des de la suma de les mirades artístiques dels participants. Amb tot, “no cal ser artista per venir a caminar; tothom té quelcom per oferir o per rebre”, diu Lafon. Deriva Mussol va néixer el 2012 i avui són inspiració per a aquest tipus d’experiències culturals arreu del país.