Macroclima, el festival de Camprodon que ha guanyat marca pròpia

Camprodon viu des de divendres la segona edició del festival Macroclima, que s’allarga fins aquest dilluns. En els primers dies de concerts, Mishima, Pau Vallvé i Miki Núñez han brillat a l’escenari principal del parc de la Mare de la Font. Prop de dues mil persones han passat pels tres dies del festival fins aquest diumenge, en què Blaumut era el cap de cartell. El Macroclima va pel camí de consoli-dar-se com una cita imprescindible Començar un festival invocant Pau Riba és començar-lo bé. I així ho feia divendres al capvespre l’Orquestra Fireluche en l’inici del segon Macroclima de Camprodon. El cant vital del poema Ha explotat el Big Bang a dintre teu obria un concert en què l’atípica i genial formació desgranava altres cançons que havien treballat amb Pau Riba als discos Ataràxia i Segona florada. Entre ells, l’emocionant D’Aina, la darrera cançó que va escriure. I més enllà de Riba, també l’homenatge a la desapareguda actriu gironina Cristina Cervià amb Acorar, text de l’obra teatral homònima d’Andreu Gomila que ella recita en el disc. I que és, en essència, l’exaltació de la paraula i la llengua. El públic, assegut a la gespa per escoltar la Fireluche, es va posar dret al cap de poc per rebre Mishima, caps de cartell de la primera nit. Mishima no falla mai: un repertori del qual poden tibar a plaer desgranant algunes de les millors cançons que s’han fet en aquest país en els últims vint anys, el carisma de David Carabén i la solidesa d’una banda en què brilla sempre la guitarra de Dani Vega, i ara amb Bernat Sánchez cobrint la baixa de Marc Lloret als teclats sempre que és necessari. Mishima va començar amb El gran lladre, del seu últim disc, L’aigua clara, i al cap de poc viatjava quasi dues dècades enrere per rescatar Cert, clar i breu, corejada pel públic. Del nou treball hi va haver un parell d’incursions més (Cotó i Un lloc que no recordi), mentre que tot el concert va ser un viatge per la trajectòria de Mishima, una brillant antologia que incloïa clàssics com L’última ressaca –irònicament situada després de Qui n’ha begut–, Menteix la primavera, Qui més estima o Tu no saps com em fas sentir, icones dels mishimitzats que omplien el concert. Aquest s’acabava amb Tu no saps com em fas sentir, Miquel a l’accés 14 i Tot torna a començar. Són emblema generacional, pedra de toc de la música en aquest país i la garantia que en cada nou disc hi ha inquietud per fer, justament, el que diu aquest tema: tornar a començar. La nit culminava amb un Pau Vallvé que mostrava l’energia de la banda que ha muntat per la gira d’un disc que, curiosament, es va gravar ell sol. A l’escenari, les cançons s’eleven a la màxima potència amb una formació poc habitual on la secció rítmica té un protagonisme contundent gràcies a les dues bateries d’Abril Saurí i Jordi Torrents, Turre, i les línies de baix que hi suma Jordi Casadesús, pendent també de l’electrònica. Júlia Martín, entre teclats i percussions, completa la formació que té només com a guitarra el mateix Vallvé. De la mà de Casadesús, el que va ser emblema de l’irònicament autoanomenat pop metafísic (al costat d’El Petit de Cal Eril i Ferran Palau), ha apujat revolucions i intensitat a un altre nivell. No només hi passen els temes del treball més recent, sinó alguns dels anteriors, com el Buguenvíl·lies amb què va obrir l’actuació o la coneguda Pels dies bons. “Em sembla que és la vegada que he tocat més tard”, va dir Vallvé, i tot just eren quarts d’1. Un altre osonenc va tenir protagonisme, el tècnic de llums torellonenc Pau Vila, que a última hora es va incorporar al bolo i va fer que tot funcionés. Dissabte va ser nit de descobertes, a l’inici. La del compositor, productor i músic Àlex Pérez en la seva faceta de cantautor amb temes del seu primer EP, del nou disc que prepara i versions precioses, com la de Fix Me de Coldplay. Va ser a la cúpula de fusta que cada nit ha acollit concerts de petit format. I seguien, a l’escenari gran, els Sotrac, un grup amb base a Llagostera que ja va pel tercer disc editat (Herència) d’un pop-rock elegant i treballat, liderat per la veu d’Helena Tamayo. No els ha jugat a favor un context en què el mestissatge primer i els ritmes urbans després han dominat el panorama. Però si existeixen festivals amb agenda pròpia com el Macroclima és perquè grups com Sotrac puguin projectar-se. I la nit de dissabte culminava amb la inesgotable energia de Miki Núñez, que feia a Camprodon el seu tercer concert del nou disc 121. El de Terrassa lluita per mantenir la seva carrera al marge de l’èxit d’Eufòria, desplegant talent musical i una capacitat de connectar amb el públic poc usual. I ho fa amb un treball en què destaquen temes com 10 minutos –que va sonar després de l’obertura La venda ya cayó– o també Los 7 males o Cucu-pido, amb ressons ska; l’emotiva Dime que no duele, dedicada a la seva àvia, o la festiva Electricitat, que va estrenar amb Alfred Garcia. Amb una banda espectacular (secció de vents, teclats, bateria, guitarra i baix) va tancar la festa a dalt de tot amb hits com Celebrem i Me vale. Al públic entregat, li valia segur. Diumenge estava a punt una nova nit amb Elena Gadel i Blaumut, i aquest dilluns culmina el festival amb teatre: Quim Masferrer hi portarà el seu Bona gent a les 9 del vespre.

Macroclima, el festival de Camprodon que ha guanyat marca pròpia

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Subirachs i Tordera, de mèrit

Festa al menjador de casa amb la Dharma

Els cent concerts del KOK

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”