A Vic, la cantada de caramelles del diumenge de Pasqua a la Plaça Major estava d’aniversari. La Coral Xicalla del barri de Santa Anna commemorava els quaranta anys des que es va recuperar, el 1978. No hi van faltar, com mana la tradició, les corrandes finals, amb crítiques àcides tant a la política local com, en general, al moment que viu al país.
La coral infantil Els Eixerits de Gurb era la primera de pujar a l’escenari, instal·lat un any més just a sota del rellotge de l’Ajuntament, per iniciar la cantada de caramelles. Just després el torn era per a la Coral Xicalla, en un dia amb un significat especial.
La reivindicació política, de fet, va ser la tònica dominant durant la cantada. D’una banda, pel repertori escollit i, de l’altra, pel moment de l’enfilall de corrandes final, amb referències constants als empresonaments dels líders polítics catalans i per clamar contra la repressió del govern espanyol.
La cantada també va tenir un record pel músic, compositor i pedagog de Sant Julià de Vilatorta Santi Riera i, fidel a la tradició, va acabar amb un cabrit per a cada coral participant, despenjat per les autoritats amb una cistella des del balcó de l’Ajuntament. A baix, a peu d’escenari, corredisses entre els més menuts per ser els primers d’acariciar l’animal.
{{ comment.text }}