El compositor Jaume Nunó (1824-1908), nascut a Sant Joan de les Abadesses, és encara un gran desconegut a Catalunya mentre que a Mèxic és una figura il·lustre per haver compost el seu himne nacional.
Coincidint amb el bicentenari del naixement -els actes van començar al país llatinoamericà l’any passat-, el Conservatori Liceu a Barcelona va acollir aquest dimarts un concert amb obres inèdites per mostrar el “llegat desconegut” d’un autor “amb un gran talent”, segons paraules del seu biògraf, Cristian Canton.
El musicòleg, que porta 15 anys investigant la seva obra, explica que ha recuperat prop d’un 10% de les peces -es diu que en va compondre 500-, algunes de les quals són les que s’interpretaran al concert.
El lloc escollit, el Conservatori Liceu de Barcelona, no és casualitat: Jaume Nunó va estudiar a aquest centre quan feia molt poc que s’havia fundat. “El seu tiet era un dels membres fundadors i se sap que va rebre algunes lliçons d’aquells professors de l’època”, explica el biògraf del compositor, Cristian Canton.
El repertori d’aquest dimarts era una selecció de temes la majoria inèdits o molt poc coneguts que ofereixen una “vessant molt diferent” a la música marcial de l’Himne Nacional de Mèxic, que tancarà el concert.
La selecció va incloure algunes obres que no s’havien interpretat mai i que són “més introspectives perquè exploren més la sensibilitat del cant i tenen un regust que recorda als grans compositors clàssics de finals del XIX, com Schumann o Brahms”. Es van interpretrar per a veu i piano i unes quantes també per a piano. Durant el concert, el mateix Canton va oferir petites introduccions per contextualitzar les peces.
Més de 15 anys seguint la pista a Nunó
El terrassenc Cristian Canton és musicòleg i el biògraf de Jaume Nunó. Durant anys ha recuperat el patrimoni musical català vinculat a Amèrica i també se l’ha reconegut per la recerca sobre migracions històriques catalanes.
En el cas de Nunó, ha aconseguit recuperar una trentena de peces -es calcula que va tenir un catàleg d’obres d’unes 500-. “És trist perquè malauradament encara hi ha molt per trobar i moltes d’aquestes obres ja s’han perdut”, admet. Malgrat tot, no perd l’esperança i els actes del bicentenari són un altaveu més per ampliar la recerca.
L’atzar i la casualitat també han tingut un paper important a l’hora de seguir la pista de Nunó, que va deixar Catalunya per “anar a fer les Amèriques” com altres artistes catalans.
Destaca la descoberta d’un bagul que preservava un dels seus descendents a Nova York que va permetre recuperar la majoria de les partitures que es coneixen fins a l’actualitat. D’altres, en canvi, han sigut cessions de desconeguts que han contribuït a preservar partitures originals.
La recerca, admet, també ha tingut components “romàntics i patriòtics”, segons paraules de Canton. “Ho he fet pensant que s’ha de recuperar aquesta herència nostra que s’ha perdut, perquè moltes vegades el que succeeix és que els americans es pensen que ho faran els catalans, estudiar-lo, fer-li una biografia i els catalans, viceversa”, afegeix.
I el resultat és que hi ha molts compositors importants a qui “ningú ha fet justícia” i que el poble on va néixer el desconeix completament. A tall d’exemple explica que hi hauria cinc compositors catalans més que han compost himnes nacionals a l’estranger. “I encara hi ha molta feina a fer per reivindicar músics com ells”, subratlla.
El concert a Barcelona va ser coorganitzat per l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i el Conservatori Liceu i amb el suport de Casa Amèrica Catalunya, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Consolat General de Mèxic a Barcelona i altres institucions implicades en la difusió i reconeixement de la figura de Jaume Nunó. S’ha organitzat un bus gratuït perquè els veïns interessats hi puguin anar.
Altres actes del bicentenari
El consistori ripollès també té previst altres actes de reconeixement de l’artista com la creació d’un gegant dedicat a Jaume Nunó, la realització d’un documental divulgatiu, la reedició de la seva biografia i unes visites guiades pels indrets relacionats amb el músic a la seva vila natal.
La seva trajectòria
Jaume Nunó i Roca va néixer a Sant Joan de les Abadesses i la seva figura ha propiciat un vincle entre el municipi i el poble mexicà com ara la celebració de la festa ‘El Grito’.
Nunó va començar els estudis musicals de la mà del seu germà Joan, organista del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va prosseguir els estudis a Barcelona, on ingressà al cor de la Catedral i, al cap d’un temps, va rebre una beca per acabar-se de formar a Itàlia.
La seva vinculació a les bandes militars el va portar a Cuba i poc després a Mèxic, on va guanyar, l’any 1854, el concurs per a la composició de la música de l’himne nacional mexicà.
A causa de la complicada situació política de Mèxic de mitjans segle XIX, es va instal·lar als Estats Units, primer a Nova York i després a Buffalo, on va dirigir diverses orquestres, companyies d’òpera i entitats corals, i on va exercir la docència. Després de ser redescobert, Mèxic li va tributar un gran homenatge. Les seves restes descansen a la Rotonda dels Homes Il·lustres de Mèxic.
