Deu anys fent Anella Verda

És un espai natural proper des de la majoria de barris de la ciutat pel seu caràcter circular; respira el to fresc i amable propi dels circuits en entorns fluvials, amb un paisatge canviant segons l’època de l’any, i presenta un traçat planer però alhora sinuós que permet abordar-lo des de tots els estats de forma, tant a peu com en bicicleta. Són algunes de les claus de l’èxit de l’Anella Verda de Vic, el recorregut ambiental i paisatgístic a l’entorn de la ciutat que acaba de complir 10 anys de vida. Un èxit que ha tocat sostre els últims mesos arran de les limitacions de mobilitat que ha imposat el context de pandèmia. Molts vigatans s’hi han retrobat. L’Anella Verda es va inaugurar el novembre de 2010, amb Josep M. Vila d’Abadal d’alcalde i Mercè Vidal de regidora de Medi Ambient (era un dels punts que el PSC portava al programa). Un circuit natural de 32 quilòmetres al voltant de la ciutat per donar a conèixer els valors ambientals però també culturals o històrics del terme, amb els rius Mèder i Gurri com a fils conductors. Ideal per practicar esports al medi natural, per passejar o, simplement, revalorar el patrimoni que conformen masies, molins, ermites o fonts. A l’èxit social d’aquesta proposta s’hi ha de sumar tota la tasca de recuperació de la llera dels rius i els seus boscos de ribera. Els antecedents immediats d’aquesta anella serien, precisament, tres recorreguts ambientals previs. El primer de tots va ser a l’entorn del Gurri, en el tram que va des del parc de Xavier Roca i Viñas fins al pont de Ferro, executat el 2008. Després vindrien un tram del Mèder (del pont de la N-152 a la C-17) i un altre del Gurri (el de la Font dels Frares), tots dos finalitzats el 2010. L’autèntic embrió de l’Anella Verda. Fer-ho possible, però, no va ser flor d’un dia. Va ser el resultat de dos anys de gestions municipals “molt intenses”, recorda Jordi Boadas, que ho va viure de primera mà com a tècnic municipal de Medi Ambient. Primer va caldre erradicar el barranquisme “descontrolat” que campava per les lleres del riu, “amb hortolans que hi portaven 20 o 25 anys”. Després, convèncer els propietaris de la bondat de la iniciativa i mirar de trobar l’equilibri entre els seus drets privats i els del domini públic hidràulic. Es van acabar signant acords de custòdia del territori amb cada un d’ells –una feina que, en teoria, hauria correspost a l’ACA–. “Tota aquesta gestió administrativa va ser un èxit indiscutible de l’Ajuntament”, assegura Albert Castells, actual regidor de Medi Ambient, que en aquell moment va viure la tramitació des del vessant privat, en la seva condició d’enginyer forestal, tant projectant com executant alguns dels trams. “Recordo que en alguns punts hi van entrar a cops de matxet, d’embardissat que estava”, rememora. Tot i la seva progressiva popularització, l’Ajuntament manté la voluntat de continuar posant en valor els diferents atractius que atresora l’Anella Verda. “Segur que molts veïns coneixen bé el tram que tenen més a prop de casa, però desconeixen molts altres punts de l’anella”, coincideixen. Un parell de cops l’any ja s’hi organitzen sortides específiques de la mà del Grup de Naturalistes d’Osona, per conèixer els diferents ecosistemes naturals. En aquesta línia, Castells defensa el potencial turístic que té l’entorn. “S’ha promogut molt tot el patrimoni urbà, però vendre natura no ho hem fet i tenim un entorn magnífic per donar a conèixer”. De fet, l’Anella Verda comparteix traçat amb altres rutes de nivell comarcal i nacional. Castells és conscient que darrere el creixement d’usuaris que rep l’Anella Verda hi plana el problema de massificació. “És un tema que ens preocupa”, admet. Veure gent a l’estiu banyant-se en algunes de les platgetes de les lleres pot resultar encoratjador des d’un punt de vista de l’estat de salut del riu –“qui l’ha vist i qui el veu”–, però un ús “intensiu” de banyistes podria comportar, a la llarga, la necessitat “de regular-ho”. En aquest sentit, resultaria convenient potenciar altres espais naturals del municipi o de la mateixa anella o “esponjar-ne” la demanda. Una altra de les xacres, comuna a la majoria d’espais naturals que s’han fet populars, és la de l’incivisme. “El 98% de la gent és respectuosa, i fins i tot hi ha gent que recull deixalles si se les troba pel camí, però aquest 2% d’incivisme fa molt mal”, reconeix Boadas. En les últimes setmanes, per exemple, s’hi ha constatat la presència de grups de joves que hi van a fer botellons. Més usuaris també vol dir, sovint, més queixes, precs i suggeriments. Ja sigui per la sempre delicada convivència entre caminadors i ciclistes, la demanda d’esporgues més o menys intensives o la de col·locació de papereres i més enllumenat. Castells i Boadas en prenen nota, però adverteixen que “estem al medi natural, no en un parc urbà, no podem pretendre urbanitzar el riu”. Durant tot aquest temps s’han anat fent millores puntuals i de manteniment a l’anella –com desviar el tram que abans passava per davant de l’institut Jaume Callís o reconduir el que resseguia l’antic camí de Taradell–. Fa un parell d’anys també se’n va reforçar la senyalització, a través de la Diputació. Superada aquesta primera dècada, a l’Anella Verda encara li queden reptes pendents, paral·lelament a la tasca permanent de recuperació dels rius i els diferents hàbitats naturals. L’escull principal és acabar de completar la connexió de l’anella en dos o tres dels seus extrems. Destaca l’enllaç dels Puig dels Jueus i de la resta de turons del nord de la ciutat amb el Gurri –que també dibuixa el nou POUM–. A més, caldria poder saltar la línia del tren i la carretera, a la banda sud de la ciutat. Un tercer enllaç a millorar seria el que connecta el Mèder amb l’ermita de Sant Sixt, que ara obliga els vianants a fer marrada pel mig de la carretera. “Tot és una qüestió de temps i de diners, però el repte és apassionant”, apunta Castells. A tot això s’hi pot sumar la progressiva recuperació del patrimoni arquitectònic confrontant, que va des del pou del glaç, a tocar de la Bòbila, fins a la capella romànica de Sant Martí de Centelles, per posar dos exemples. “Si en aquests primers 10 anys el focus principal l’hem posat en el manteniment de l’entorn dels rius, en la propera dècada el repte seria abordar aquesta connectivitat i la recuperació del patrimoni”, conclou Castells.

Deu anys fent Anella Verda

La guerra en veu de dona

Una petita experiència gastronòmica

Troballes al Dolmen de Gasala

Prop d’un miler de persones gaudeixen del festival Lost Ranxx a Centelles

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?