EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

El 9 de glossa | Tot és qüestió d’actitud?

Aprendre una llengua nova quan som adults és una fita difícil perquè requereix molt temps i esforç. Si a més no tenim una bona predisposició (actitud), la cosa es complicarà


01/12/2023
Vic

En societats on conviuen més d’una llengua, diversos factors expliquen per què una persona en fa servir una o una altra. L’actitud lingüística és la predisposició que sentim cap a la llengua i té un triple component: afectiu, de creences i de comportament. L’actitud explica només en part per què hi ha persones que adopten i parlen el català. També cal tenir en compte l’entorn i les condicions socials i laborals.

Fa uns dies vaig anar al fisioterapeuta perquè em fan mal les cervicals. A la segona sessió, em va dir si em feia menys mal el coll. Vaig contestar: “Me’n fa menys, vull pensar”. Ell va afegir: “Tot és qüestió d’actitud”. Ho és? L’actitud és la predisposició que tenim cap a alguna cosa (un objecte, una idea o… una llengua). Aprendre una llengua nova quan som adults és una fita difícil perquè requereix molt temps i esforç. Si a més no tenim una bona predisposició (actitud), la cosa es complicarà.

Les actituds estan formades de diferents components, principalment tres: l’afecte, les creences i els comportaments. Tenir una actitud positiva cap al català, doncs, vol dir que associem sentiments positius cap a la llengua (empatia, utilitat), que tenim creences positives (ens sembla que podrem optar a una feina millor) i que l’associem a comportaments positius (anem a classe i ens ho passem bé). Precisament la part del comportament és una de les més importants perquè fa que emprenguem accions, com ara anar a classe després d’una jornada laboral llarga o llançar-nos a parlar en català en una reunió.

Els estudis sobre les actituds dels escolars a Catalunya mostren que no són iguals per al català i el castellà: les actituds cap al castellà solen ser més positives que les del català, sobretot per part dels que el tenen com a llengua inicial, i també són més estables, és a dir, l’actitud cap al català sol baixar a la secundària. Les actituds són individuals, però reben molta pressió de l’entorn en què vivim. Així, el nombre de persones que tenim al voltant que parlen català (dins i fora de l’aula) és clau en la configuració de les actituds. Si una persona que aprèn català no té ningú que li parli en aquesta llengua no només no l’aprendrà sinó que és possible que acabi amb una actitud poc positiva cap al català.

En resum, com les ones que es formen després de tirar un grapat de pedretes a una bassa, les nostres actituds i usos s’amplien i s’entrellacen amb els dels altres i només s’amplien si el català és present a l’entorn.

Glossa-Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura (UVic-UCC)

LA PREGUNTA

S’esperava la majoria absoluta del PP a Galícia?

En aquesta enquesta han votat 288 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't