El llibre ‘ocult’ de Jacint Sala

El poeta manlleuenc Jacint Sala va morir el 13 de febrer de 2022, deixant una extensa obra de 24 llibres publicats. El seu amic Jordi Casals va aconseguir accedir al seu ordinador i, per sorpresa, hi va trobar un nou poemari acabat i a punt que s’inspirava precisament en un quadre que ell havia pintat. El llibre ‘ocult’ de Jacint Sala porta per títol ‘L’enigma blau’ i ara ha vist la llum. Es va presentar a Vic i Manlleu. “Aquell que em busqui, em trobarà.” Jordi Casals, amic de Jacint Sala, ha recordat aquests dies l’enigmàtica frase que un dia li va dir el poeta. Podria tenir la clau per explicar l’existència de L’enigma blau, un poemari inèdit que es va trobar al seu ordinador, i que acaba de veure la llum publicat per l’editorial Ç Trencada. Són 40 poemes que constitueixen el seu darrer llegat i que, potser, va deixar preparats perquè els trobés qui fos capaç d’accedir-hi. Va ser Alícia Sala, filla de l’autor, qui va posar en mans de Casals l’ordinador del seu pare, amb l’esperança que hi pogués accedir. “Coneixent el seu món de referències, no va ser molt difícil trobar la contrasenya”: en va provar un parell i la que va funcionar era RilkeMahler, l’escriptor i el compositor que Jacint Sala havia admirat sempre. La sorpresa va venir quan va veure una carpeta d’arxius amb el seu nom que contenia un conjunt de poemes, “un llibre fet i acabat”. I no només això, sinó que aquest llibre estava inspirat en un quadre que ell havia pintat. Una història amb un punt màgic. “Fruit de la casualitat, si no es vol parlar del destí”, explica la professora Carme Rubio, col·laboradora d’EL 9 NOU, que n’ha escrit el pròleg. El poemari es va originar en una de les trobades que mantenien Sala i Casals amb altres amics, entre els quals hi havia el també poeta Anton Carrera. Llegien i comentaven un autor que havien triat i l’any 2017 van fer-ho amb el poeta grec Iannis Ritsos i el llibre Sonata del clar de lluna, inspirat en la coneguda composició del mateix nom de Beethoven. Amb motiu d’això, Jordi Casals va pintar el quadre Clar de lluna. “Li vaig ensenyar, se’l va mirar i remirar i li va fer una foto.” No sabia que aquest moment es posava en marxa el procés creatiu dels poemes. Jacint Sala tenia ja una salut molt delicada, “però ell tenia la gran sort de tenir el do de la paraula, que el feia sentir molt acompanyat”. Rubio posa l’accent en el valor d’aquests poemes: “Els últims llibres que va escriure són aquells en què va trobar una veu més personal”. En aquest cas va escriure 40 poemes, numerats i en versos decasíl·labs, excepte un poema també amb un punt enigmàtic que porta per títol “Anònim inèdit: text no vàlid”, amb referències personals i un llenguatge “més directe”. En un joc amb el teatre, una altra de les grans passions de l’escriptor, trenca el curs del poemari amb unes pauses, com si fossin entreactes (“Torno d’aquí a una mica”), on apareixen “la provocació, el sarcasme i el desencís”. Rubio creu que aquest llibre mereix un lloc destacat en el conjunt de l’obra de Jacint Sala, un poeta a qui creu que cal reivindicar. Jordi Casals encara està sorprès de la troballa que va fer, i ha començat ara una aventura que vol seguir el joc del seu amic: “Si ell va fer quaranta poemes inspirant-se en el meu quadre, jo ara he començat a fer un quadre inspirat en cada poema”. L’homenatge a l’amic que “buscava la bellesa, i en la bellesa, l’espiritualitat”. Casals agraeix a la filla de Jacint Sala que li posés l’ordinador del pare a les mans, “perquè sense això no tindríem el poemari”. Carme Rubio recorda que els últims anys de la seva vida van ser com un llarg comiat a través dels llibres (des de 2015, amb títols com Me’n vaig, Vella tardor o Vanitoses cendres). Però per més que volgués fer-ho, “la seva veu poètica s’acabava imposant i encara estava en forma per crear una de les seves produccions més sòlides”. El seu llegat pòstum. Presentacions a Vic i Manlleu El llibre s’ha presentat en dos actes. El primer, dijous a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic amb Jordi Casals, Raquel Santanera –poeta, estudiosa de l’obra de Sala i autora de l’epíleg del llibre– i Víctor Pallàs, que va llegir fragments de l’obra. La segona a Manlleu, divendres, amb els mateixos protagonistes i Carme Rubio, la prologuista.

El llibre ‘ocult’ de Jacint Sala

L’artista, entre metges i pacients

Marc Berenguer, una nova veu

Una acció de l’artista Marta Azparren tanca la mostra “La fàbrica transparent” a l’ACVic

Una vida entre diorames

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

Tallada la C-37 en els dos sentits per una topada entre dos cotxes

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana

Condemnat a un any de presó un carter de Vic per llençar propaganda de Junts al contenidor

Bolca un camió de serradures a la C-25 a Sant Bartomeu del Grau

Vic es proposa convertir el tram central del Passeig en refugi climàtic