“El món de les arts escèniques és molt precari”

El passat 26 de gener es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya Quan ens haguem torturat prou, de Martin Crimp, amb direcció de Magda Puyo. El pradenc Sadurní Vergés n’ha estat l’ajudant de direcció, en una faceta de les moltes que du a terme dins el món de les arts escèniques i que li han permès desplegar un ampli ventall d’activitats creatives, entre les quals la condició de traductor. Quina ha estat la resposta del públic en aquests primers dies de la posada en escena al TNC?És una obra dura, polèmica i controvertida, però a jutjar pels aplaudiments rebuts jo crec que la reacció ha estat molt bona. El fet de ser ajudant de direcció, què li ha suposat?L’ajudant té més o menys marge d’intervenció depenent de qui porta la direcció. En aquest cas he treballat més en la meva faceta de traductor. Encara que la traducció no sigui meva, hem revisat una mica el text i hi hem fet algun petit ajustament. Com li va arribar la proposta?Vaig conèixer la directora, Magda Puyo, quan estudiava a l’Institut del Teatre, i no és la primera col·laboració que hi faig. Ha intervingut altres vegades al TNC?Com a guionista hi he participat dues vegades. En el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra, el 2018, quan en vaig cosignar la dramatúrgia amb Carles Batlle, i també l’any passat, a la Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural, que en vaig ser el coguionista juntament amb Martí Torras. Director d’escena, dramaturg, traductor, poeta... en quin vessant s’hi troba més còmode?Per damunt de tot soc dramaturg i en certa manera les altres facetes es deriven d’aquesta. En les arts escèniques és molt difícil dedicar-te només a una, has de diversificar, i en el meu cas ho faig tant com puc, perquè aquest món és molt precari per sobreviure. Escric obres de teatre, però com que la meva primera formació va ser la de traductor i intèrpret de l’anglès no he deixat mai de traduir. I en un moment donat ho vaig ajuntar amb el teatre i per tant tradueixo obres de teatre. També m’ha sortit l’oportunitat de fer classes de teatre, literatura dramàtica, dramatúrgia i escriptura. Com a dramaturg, quina tipologia d’obres conrea?Escric obres teatrals i també puc fer l’adaptació d’una obra ja existent, per a un públic determinat, o adaptacions de textos narratius, de novel·les, i fins i tot en els darrers anys m’he endinsat en la dansa contemporània. En aquest cas no necessàriament hi ha text i la dramatúrgia consisteix en una colla d’elements escènics arranjats d’una manera determinada per provocar l’espectador. En el terreny de la traducció, està especialitzat en alguna època o autor en concret?Faig coses diverses. A vegades són encàrrecs, d’una editorial o d’un director que vol estrenar una obra, i altres m’ofereixo jo mateix quan considero algun autor interessant. Així, el desembre passat vaig presentar la dramaturga anglesa debbie tucker green i també he traduït Alice Birch per encàrrec de l’editorial Comanegra. Magda Puyo em va encarregar la traducció d’una obra de Caryl Churchill que es va representar al Teatre Lliure fa dos anys, i més recentment he traduït Macbeth, de Shakespeare, per encàrrec del creador escènic italià Moreno Bernardi, una obra que es representarà al mes d’abril al Teatre Akadèmia de Barcelona. Endinsar-se en una obra ja traduïda anteriorment deu ser tot un repte...Cada traductor hi aporta alguna cosa diferent. En el cas del Macbeth de Shakespeare, hi ha la traducció dels anys quaranta que va fer Josep M. de Sagarra que per mi està escrita amb un llenguatge molt allunyat del nostre, a part que ell no traduïa directament de l’anglès, ho feia a través del francès. Jo l’admiro molt, però avui en dia seria molt difícil agafar aquestes traduccions i que fluïssin. A principis dels 80 també el va traduir Salvador Oliva. Jo l’he traduït intentant mantenir el vers en la mesura del possible, i un llenguatge entenedor però no excessivament col·loquial. Quines dificultats es troben per preservar el sentit original del text?En el cas de la traducció d’obres teatrals, depenent de qui ho dirigeixi o de qui sigui l’encàrrec et demana un cert grau d’adaptació. La dificultat més gran és quan el text està molt marcat per realitats culturals diferents de les nostres, i també hi pot haver una dificultat lingüística, com el vocabulari i estructures molt complexes. Vostè ha escrit bàsicament obres de teatre i ha tingut l’oportunitat de veure’n representades algunes.Sí, algunes s’han representat; entre d’altres, Rosa mutabilis, a Barcelona; Follow the White Rabbit, a L’Atlàntida de Vic, o Els ulls dels altres, a Palma i a la sala Becket de Barcelona. El proper mes de maig es representarà a la Fundació Brossa Els ossos de Montaigne, que es va estrenar al Grec el juliol passat. Què aconsellaria a algú que volgués dedicar-se a escriure teatre?Primer llegir, que és com més se n’aprèn, i veure moltes representacions. Després, fer cursos o tallers de dramatúrgia, anar a una escola d’art dramàtic. I de les obres, analitzar com estan escrites i pensar per què l’autor diu això i no allò, i per què ho diu d’aquest manera i què vol aconseguir dient-ho així.

“El món de les arts escèniques és molt precari”

El Toca Fusta resisteix a la pluja

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic