El primer anunci que l’actor Enric Barba va rodar per a Kentucky Fried Chicken (KFC) va ser més tranquil. Interpretant el paper del Coronel Sanders (Mr. Kentucky), el creador de la multinacional del pollastre, va rodar unes quantes escenes que passaven dins d’una cuina. Però els va agradar tant que el van contractar per un altre, i aquí hi ha hagut més acció: una persecució, un segrest, l’atac d’un os o fins i tot les bastonades d’un nens en una piñata. Tot això en una nova campanya de KFC per a l’Orient Mitjà que aquesta vegada s’ha rodat al Líban (l’anterior va ser a Egipte).
També a diferència de la primera vegada, no hi va haver càsting. A través de l’agència que representa l’actor, van contactar-hi, i a finals d’agost va agafar el vol cap a Beirut. L’empresa productora, però, era la mateixa: Good People Films, amb seus a Dubai, Egipte i el Líban i que treballa per a tot l’Orient Mitjà. “Era un equip molt nombrós, d’unes seixanta persones, i també molt internacional, on hi havia fins i tot gent del Brasil i europeus”. En el moment del rodatge, la guerra de Gaza no havia esclatat encara, però l’actor va comprovar que el Líban és un país acostumat a funcionar enmig de qualsevol circumstància. “I ara ells diuen que el conflicte és lluny de Beirut… però Gaza només és a dos-cents quilòmetres!”
En qualsevol cas, va tenir ocasió de comprovar que és un país “preciós”. Per una escena del rodatge es van haver de traslladar a la zona de muntanya, prop dels turons del Golan i tocant a Síria. Un territori que ha estat escenari de conflictes amb Israel al llarg de la història recent, però que amaga “un paisatge de muntanya magnífic”. I a tot arreu, “amb la gent del Líban, que és espectacularment acollidora, molt hospitalària”. Els passejos per Beirut eren la seva distracció cada dia, a l’acabar les llargues jornades de rodatge que començaven de matinada als estudis.
“Ha estat una gran experiència, altra vegada”, explica. Més moguda, sens dubte. “Eren com micropel·lícules amb aventures del personatge.” No oblidarà l’escena en què el Coronel Sanders és raptat per uns mafiosos russos, o una altra en què l’havien de perseguir uns gossos. Estaven ben ensinistrats: “Van deixar que m’oloressin abans i em deien que no em preocupés, que no em farien res”. Per a l’escena de l’atac de l’os, per sort, l’animal no era real sinó un actor alt i corpulent ficat dins d’una disfressa d’os. La sessió de maquillatge va ser més llarga, això sí, amb les marques d’unes urpes que li van pintar a la cara. Aquesta vegada, l’anunci tenia text, i al personatge li tocava dir unes frases en àrab sobre un nou entrepà. Ja sap que li doblaran, però ell va buscar la traducció en àrab amb un aplicació d’intel·ligència artificial perquè, com a mínim, el moviment dels llavis seria semblant. “Vaig practicar.”
La campanya publicitària prevista per la multinacional nord-americana s’ha d’escampar per diversos països, especialment els àrabs: Aràbia Saudita, Bahrein, Kuwait, Qatar… Però entremig va esclatar la guerra amb l’atac a Israel i la posterior ocupació de Gaza. De moment, no ha començat, possiblement per prudència. Enric Barba s’ho mira des d’aquí i ben predisposat a tornar-se a convertir en Mr. Kentucky quan li ho demanin.
{{ comment.text }}