El poeta dels pobres

“Un sol llit hi ha a la casa / hi jau difunt lo marit / l’esposa l’en ha de traure / per donar-hi a llum un fill.” Són només quatre versos però Verdaguer en té prou per donar una imatge vívida de la misèria. I aquest és un dels poemes fins ara mai publicats que es donen a conèixer a Pobresa, un recorregut per aquest tema al llarg de l’obra del poeta, de la mà del filòleg vigatà Pere Tió. Verdaguer viu en un mo-ment de transformació social a Catalunya, de la mà de la industrialització creixent. Possiblement ell ja en coneix alguns dels efectes a Osona, perquè serà capellà a Vinyoles quan la riba del Ter s’està poblant de fàbriques de filatura. Però serà més tard a Barcelona quan en serà conscient, quan es trobarà cara a cara amb “els indigents i miserables que en la segona meitat del segle XIX deambulaven per Barcelona”, com explica Pere Tió en el pròleg de Pobresa. I això malgrat que ell està al servei dels més rics entre els rics, els marquesos de Comillas. Però Verdaguer “no té mitges tintes, s’excedeix en allò que veu clar... i ell veia escenes que no les podia suportar”, explica Tió. L’any 1895, s’atreveix a demanar per escrit a la marquesa que ella i altres dones de l’alta societat barcelonina s’impliquessin més a fons en la lluita contra la misèria. Insinua que no ha tingut fills potser perquè Déu volia que es dediqués a ser mare dels pobres. Allò és la gota que fa vessar el got respecte a un capellà que cada vegada anava més enllà en la seva comesa com a almoiner de la casa. El marquès parla amb el bisbe Morgades, i el poeta és desterrat a la Gleva. Verdaguer duia la caritat incorporada com a valor cristià, però “anava a fons, no era la caritat per quedar bé”. Ara la paraula caritat té mala premsa, però Tió no ho veu tan lluny de la solidaritat que avui s’exerceix des de múltiples ONG i institucions semblants. “Si no hi hagués iniciatives solidàries, sense aquesta caritat, on seríem ara?” Anys abans del trencament amb els seus protectors nobles i rics, Verdaguer ja emprenia pel seu compte accions en favor dels més desfavorits. L’any 1884, per exemple, un terratrèmol va provocar més d’un miler de víctimes a Màlaga i Granada. Diversos pobles van quedar arrasats. Davant de les notícies que arribaven d’allà, Verdaguer va recollir poemes esparsos, en va fer de nous i en un temps rècord de tres setmanes va publicar un llibre, Caritat, perquè la recaptació fos destinada als damnificats. La notorietat que tenia el poeta convertia aquest fet en l’equivalent del que avui seria, per exemple, un gran concert benèfic. A partir del moment en què es produeix la seva gran crisi personal, se sent encara més identificat amb els marginats. L’any 1899 deixa preparat un llibre, Espines i flors, que va en aquesta línia, tot i que no l’arriba a publicar mai, i serà el mateix Pere Tió que el donarà a conèixer l’any 2006. Però continua la pobresa present en altres textos, part dels quals inèdits que el filòleg ha trobat revisant els manuscrits de Verdaguer de la Biblioteca Nacional de Catalunya. El conjunt del llibre s’ha dividit en dos grans grups de textos, sota els títols de Revolta i de Pobres i caritat. Arriba el moment en què Verdaguer es veu a ell mateix com un pobre, també, i ho és. “Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa / les corones de llor que he somniat: / me diu germà la rònega pobresa...”. Però per a ell també és dignitat: “...) perdent los béns, també en perdia el jou”.

El poeta dels pobres

Nyandú torna aquest cap de setmana amb dos concerts de Nadal

Taula de formatges

Sebastià Bardolet: “Hem lluitat per dignificar l’ensenyament musical”

En Cinto Fils desafia la pluja

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll