Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El retorn de les exposicions (1) / Anna Llimós, o els rastres que deixa viure

L’artista exposa al Museu de l’Art de la Pell de Vic fins al 12 d’octubre la mostra “Resseguir l’espai”

La declaració de l’estat d’alarma, el mes de març, va deixar exposicions ‘confinades’ en sales i galeries, que es van mantenir durant els mesos d’estiu. L’arribada del mes de setembre ha suposat l’arribada de noves propostes i la represa de l’activitat artística, una part de la cultura molt compatible amb les normatives de prevenció de la Covid-19. Els propers dies, anirem explicant les propostes artístiques noves que han arribat a Osona i el Ripollès.

El filòsof Walter Benjamin parlava de les “empremtes de l’habitar”. Són els rastres que deixa la vida en aquells llocs que convertim en la nostra llar per un temps. D’alguna manera, també cada casa deixa en nosaltres unes empremtes. Unes i altres esdevenen la base de l’exposició Resseguir l’espai, que l’artista Anna Llimós (Barcelona, 1989) presenta des de dissabte al Museu de l’Art de la Pell. Fins al 12 d’octubre, la seva obra ocupa la sala principal d’exposicions temporals.
Entrar-hi és com entrar en un pis on Llimós va viure, a Barcelona. Un pis vell, “carregat d’història”, com explica ella mateixa. Marcades al terra de la sala, hi ha les estances, distribuïdes més o menys tal com eren. I penjant en aquest recorregut, els dibuixos al carbó que l’artista va fer abans de marxar, en un intent “de retenir aquest espai i fer-me’l meu en la memòria”. El dibuix original es va repetint, però cada vegada aquesta memòria esdevé més imprecisa, les imatges es confonen i se superposen, o es difuminen fins que gairebé s’arriba al blanc, a la impossibilitat de recordar exactament com era la realitat. La sèrie s’anomena Palimpsest, el nom d’una antiga tècnica per aprofitar pergamins, tornant-los a utilitzar.
Rastres de vida també són els que apareixen a la sèrie Esquerdes. Són les esquerdes de les parets velles, dels rajols gastats o una taula de fusta sobre els quals Llimós va aplicar la tècnica del frottage, posant un paper sobre la superfície i resseguint-hi un llapis o un carbó (qui no ho havia fet mai amb una moneda?). Aquestes esquerdes són també testimonis del temps, “fan que entenguis la casa com una successió històrica”. I partint també de la base d’unes rajoles que són com les del pis, apareix la darrera obra de la mostra, la instal·lació que porta per títol Sota la pell. Tota l’exposició ha estat possible gràcies a les beques a la producció artística de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

La instal·lació Sota la pell, a l’exposició d’Anna Llimós

Sobre les rajoles, un vers del poema L’agulla, d’Àngels Moreno, que parla de la memòria de tres generacions de dones. Anna Llimós va entendre que també podia ser la seva memòria, i va escriure un vers (“Sota la pell, una febre de memòria”) imitant la cal·ligrafia de la seva àvia, damunt d’una textura que reprodueix el terra del pis on ella va viure. És la instal·lació Sota la pell.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.