El saxo de Lars Horntveth va obrir, en solitari, el concert. Com si fos la referència a l’origen. Venim d’aquí, del jazz. Encara que després haguem transitat molts altres camins que s’han anat trobant amb aquest en els més de 25 anys de vida de Jaga Jazzist. La presència de la banda noruega era esperada (i desitjada) pels organitzadors d’un festival que ha trobat en el nu jazz nòrdic una mina. Mai, però, no havia pogut portar a Vic aquesta formació de vuit músics que es considera l’epítom d’un corrent que va canviar les perspectives del jazz europeu. I no només europeu.
Jaga Jazzist, en la seva primera presència com a tal a Vic (tot i que alguns dels seus integrants ja hi havien estat anteriorment a títol individual), va oferir un concert intens i brillant, amb una mostra del que són. I el que són capaços de fer. Temes que s’anaven construint, capa sobre capa, amb el concurs d’uns músics que, en bona part, actuen com a multiinstrumentistes, sobretot amb els teclats. A partir de la melodia que acostuma a dibuixar Lars Horntveth, va creixent i guanyant en intensitat la peça, en què el ritme de la bateria del seu germà Martin és també fonamental. A mesura que l’actuació avançava, s’incloïen temes en què la influència electrònica ha estat més evident, i el rastre jazzístic pur es difuminava. Era igual: el públic del festival està més que acostumat a sentir com les fronteres entre gèneres es dilueixen.
Va ser un concert pletòric, riquíssim de matisos. Amb poc espai per a la improvisació, però oferint una mostra perfecta de la llibertat creativa que va venir de nord enllà. I de la qual el Festival de Jazz de Vic va tenir la visió d’alimentar-se. Poder veure dissabte Jaga Jazzist, amb una sala Joaquim Maideu de L’Atlàntida amb públic dret i barra de bar (que traslladava en certa manera l’ambient de la Jazz Cava), era un premi a la constància dels organitzadors de la cita de Vic. Que aquest diumenge s’acabava, per cert, a l’escenari Momentos Alhambra de la plaça del Carbó amb els músics de casa: al matí, la Big Band de l’Escola de Música de Vic i a la tarda, amb una jam session amb la Jazz Cava Ensemble. Qui sap si l’embrió per recuperar una big band pròpia.
