“Faig el que em dona la gana”

Aquells veïns o veïnes de Campdevànol que van perdre la pista fa temps a Eva Ortega, de 32 anys, segurament hauran hagut de mirar dues vegades la pantalla del mòbil per reconèixer-la quan un company els plantava el videoclip de debut de la Pussiburning al davant, aquesta setmana. Va estudiar Comunicació Audiovisual a la UAB i Interpretació a l’Institut del Teatre, però fins i tot alguns que potser sabien que es dedicava a l’art escènic s’han sorprès en veure-la pintada, amb unes arracades grans, movent el cul, ensenyant un pit que s’escapa incipient del top que duu i cantant: “Ei, que no soc una guarra, faig el que em dona la gana”. Tot i que ja havia fet coses canalles o extravagants dalt d’un escenari, és conscient que enregistrar-ho i penjar-ho a internet modifica i amplifica el missatge. També estem acostumats a veure la Bad Gyal o altres artistes amb aquest discurs i intencions, però potser no algú amb qui ens podem creuar pel carrer. Fins i tot va voler aplanar el camí a la seva mare. “Vaig preparar-la tot el Nadal, a les sobretaules, de mica en mica”, explica Ortega. “Hi ha un pla on faig twerking [moure el maluc i les cuixes sensualment] i ho faig perquè gaudeixo movent el cos”, li va avançar un dia. Aquelles estones de confessió li van servir a ella mateixa: “Per mi era com apoderar-me mentre anava fent el discurs”. Però va de veritat? La campdevanolenca reconeix que hi ha una part de performativitat i comicitat, de posar-se en la pell d’un personatge, però també hi ha una part d’esperit propi. D’alguna manera, i ella ho confirma, la Pussiburning exalta la força del seu “pussi “(de l’anglès pussy, la vulva) mentre que l’Eva advoca la llibertat de crear des d’allà mateix”. Reconeix que ha tingut moltes crisis d’identitat, però de la dels trenta en va sortir reforçada: “He après què és el que realment m’interessa i què vull explorar, encara que estigui fet de contrastos”. En aquest sentit, en la creació hi ha trobat precarietat i feines inestables, però diu ser cada vegada més feliç, i això la fa sentir tranquil·la, també a la seva mare. Entre d’altres, darrerament ha treballat amb el dramaturg Roger Bernat i també forma part de la companyia pionera de teatre social i de l’oprimit ImpactaT. En l’aventura del pussi, que tindrà continuïtat, l’acompanyen ripollesos com la Laura Carbonell (estilisme), Roser Alabau (disseny gràfic) i Grau Bardolet (producció sonora), i la vigatana Clara Camprubí (realització i muntatge).

“Faig el que em dona la gana”

Entre Santa Llúcia i Nadal

Els cent concerts del KOK

La guia d’activitats per al cap de setmana

Tallers d’artesans oberts a la ciutadania: una nova proposta de la mà d’Osona Turisme

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

La Guia | Tot el que has de saber del Mercat Medieval de Vic