Festus, l’eterna redescoberta que ha creat marca pròpia a Torelló

Les arts escèniques regnen al Festus en els seus llenguatges diversos: teatre, música, dansa o circ. I les confluències entre tots, sense fronteres. El Festus continua sent un excel·lent baròmetre de la creativitat artística d’aquest món que produeix espectacles de petit format, ideals per atraure espectadors a peu de carrer. Divendres i dissabte, el Festus va desplegar aquesta oferta, sumada a la d’arts visuals, en la seva 27a edició. Un ruixat va interrompre divendres una de les primeres d’aquestes actuacions, la de l’acròbata de bicicleta Yldor Llach a la plaça de la Vila, que es va poder reprendre després d’eixugar l’aigua de l’espai. Llach afegeix la seva capacitat de connectar amb el públic en una proposta, Sobre rodes, que ja és de llarga trajectòria. https://www.youtube.com/watch?v=-sXgriBbNOI Temps just d’acabar i poder veure, al Teatre Cirvianum, l’únic espectacle en escenari convencional del Festus. Anticipant l’estrena al Grec, la Cia. Voël preestrenava Nanuq, creat en part al mateix Cirvianum, partint dels somnis d’un os que hiverna. Un espectacle de poesia, moviment i escenografia blanca que, estèticament, ja és per ella mateixa una experiència. I la nit s’acabava a la plaça Nova, on la Cia. Pau Palaus feia introduir els espectadors en l’ambient d’un petit circ. O més aviat, el que vol ser les restes d’un petit circ, en què el pallasso i la música sobreviuen al naufragi d’un món que s’ha acabat: el que queda de la carpa o el vell camió creen un ambient on es desplega la nostàlgia de Zloty, una de les propostes més interessants del Festus –just es va haver de suspendre l’última sessió, la de les 12 de la nit, quan el fred ja havia buidat la plaça. Paral·lelament, la nit musical començava amb retard (també per la pluja) als jardins de Can Parrella, amb Whale Trip i, després, els osonencs Power Burkas. Si el temps rúfol de divendres va restar públic al festival, la meteorologia va acompanyar durant tota la jornada de dissabte. I els espectadors no es van fer pregar. Uns espectadors que passegen, baden, s’aturen o passen de llarg. És l’essència del Festus. Ho exemplificava, el concert d’In C, de Terry Riley, tot un clàssic de la música experimental amb una orquestra de corda, vent i percussió sense direcció ni jerarquies, en què cada músic pren les seves pròpies decisions. El que s’hi aturava quedava hipnotitzat. I dels jardins de Can Parrella a la plaça Vella, on els Du’K’To interpretaven A rienda suelta, una proposta plena de vitalitat i plasticitat, sovint recorrent a l’absurd i interactuant en tot moment amb el públic. Molta afluència també al muntatge B.O.B.A.S., de Jimena Cavaletti Teatre, al Pati de la Cooperativa. Circ d’arrel capaç de transmutar el drama en comèdia. Molt més enigmàtics es mostraven, a la plaça de la Vila, els austríacs Vanholzers –l’única aportació internacional d’enguany– amb Le sacre du AI, dos ballarins alienats per un món on les barreres entre la intel·ligència humana i l’artificial són cada vegada més difuses. En l’apartat musical, la nit acabava amb dues de les cites esperades, la del basc Amorante i Renaldo & Clara, autèntics caps de cartell. “Hi ha hagut molta afluència, sobretot dissabte. El públic el tenim; hi és”, valorava Blai Marginedas, director artístic del festival, convençut que les arts al carrer “són multiplicadores”. Per Marginedas, el Festus s’ha consolidat com una pota més dins de l’oferta cultural de Torelló, i amb visió supramunicipal. “Agradaran més o menys, això és indiferent; l’important és poder encaixar aquest tipus de propostes que són arriscades i que sovint no tenen cabuda en altres programacions.” L’eterna redescoberta. Propostes torellonenques d’arts visualsTorelló Les arts visuals s’infiltren en tot el Festus. Amb muntatges com Murmuri d’Ari Miró (a la fotografia) i Cèlia Pladevall a la plaça de la Rectoria. Cèlia Pladevall i Ari Miró paraven taula amb plats que incorporaven un altaveu i, posant-los a l’orella, l’espectador podia escoltar històries sobre el menjar. Ceràmica que parla des de diferents cultures i registres: l’aliment és la paraula. I en una antiga nau del carrer del Ter, en ambient postindustrial, Jordi Mitjà oferia una instal·lació, Catarsi amb fuites, creada a partir de restes de materials de la nau dels Carrossaires del Carnaval.TorellóM. Erra / J. Vilarrodà

Festus, l’eterna redescoberta que ha creat marca pròpia a Torelló

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

El vigatà Gil Pratsobrerroca s’estrena com a novel·lista amb l’èxit ‘El joc del silenci’

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès