Figures rellevants de l’art contemporani plantegen la creació d’un museu a Vic

El darrer ha estat Josep Ricart. En la presentació del llibre que recull la seva darrera exposició, l’escultor i pintor es va sumar a la proposta de crear a Vic un museu d’art contemporani. Amb la bonhomia que el caracteritza, i a la sala U d’Octubre de la Biblioteca Pilarin Bayés atapeïda de públic, Ricart va demanar “un lloc per poder ensenyar les nostres vergonyes a la ciutat”. Al seu costat, l’escoltava l’alcaldessa, Anna Erra, a qui no li va venir de nou la proposta. Fa setmanes que li va arribant el mateix missatge des de sectors vinculats a les arts visuals: Vic necessita un espai que reculli l’obra dels creadors que l’han situada com a referent en aquest àmbit, des de mitjans del segle XX fins a l’actualitat. En paraules de Ricart, “hi ha moltes coses que hi cabrien”. Ton Granero, el pare del modern disseny gràfic d’Osona, impulsor d’iniciatives diverses en l’àmbit artístic i fins fa poc director de l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, és un dels primers que va formular la proposta, que ha anat sumant adhesions. “La trajectòria de Vic ho justifica”, diu Granero. En el seu parlament de dilluns, Ricart recordava el conegut com a Grup dels 8, els intel·lectuals agrupats entorn de Josep Maria Selva que van crear la revista Inquietud l’any 1955 i van posar Vic en el mapa de l’avantguarda a Catalunya, en paral·lel al famós grup Dau al Set. “I en connexió amb el que es feia a Europa en art, en música o en literatura”, remarca Granero. D’aquest caliu va sortir la tríade dels grans noms de la contemporaneïtat: el mateix Josep Ricart, el pintor Josep Vernis i Joan Furriols, singular en la pintura i en les seves composicions d’objectes. Tots tres estan en actiu, però superant o voltant els 80 anys. I darrere d’ells, la següent generació amb noms com els dels escultors Enric Pladevall i Ernest Altés o el fotògraf Manel Esclusa, de qui recentment la Generalitat ha adquirit obra per a la Col·lecció Nacional. En la seva intervenció, Ricart va esmentar altres noms, des del dissenyador i pintor Jordi Cano fins al també pintor Joan Sala Santonja, que va marxar als Països Baixos. La trajectòria de l’Escola d’Art de Vic, que en una etapa va dirigir Ricart, els més de 30 anys d’activitat d’H, Associació per a les Arts Contemporànies, el pòsit que van deixar (tot i que ja extingides) les biennals d’Art i de Fotografia al Casino, la QUAM nascuda a Montesquiu i portada des de Vic... tot formaria part d’un pòsit que en el seu moment va permetre que la ciutat tingués una de les seves escasses victòries en la competència amb Manresa: acollir el centre de referència en art a la Catalunya Central, l’ACVic. Per això es creu que el futur museu podria incloure obra d’artistes destacats d’aquest àmbit territorial, no només osonencs. Potser no és casualitat que en els últims anys Vic hagi acollit importants exposicions de bagencs com Agustí Penadès i berguedans com Joan Ferrer i Plana Pey. En el tram final del seu mandat com a alcaldessa, Anna Erra deixa la porta oberta en públic a la iniciativa, tot i que sense assumir un compromís clar. Al tancar l’acte de dimarts, va reconèixer que se n’havia parlat, i que “el compromís hi és”, tot i que també va dir que la ciutat “dona pel que dona”. I s’entenia que aquesta expressió es referia més al factor econòmic que al cultural. Des de l’equip de govern es vol evitar caure en un segon Museu de l’Art de la Pell, una col·lecció que no tingui prou força per atreure visitants, com ja passa amb els objectes llegats per Andreu Colomer Munmany. El concepte mateix de museu, en ple segle XXI, ha canviat. El mateix Josep Ricart ja apuntava dilluns en aquesta direcció, fent una comparació amb la Biblioteca Pilarin Bayés, des d’on parlava. Si aquesta és “més que una biblioteca”, el nou equipament hauria de ser també “més que un museu”. És inevitable pensar que hauria d’estar molt connectat amb l’ACVic, que sí que genera una activitat constant al llarg de l’any. Bet Piella, regidora de Cultura, reconeix que la idea “tindria sentit, pels artistes que tenim i pel pòsit cultural de la ciutat”. Però també admet que cal estudiar “què volem i què necessitem, buscar el concepte d’aquest museu”. Que no hauria de ser, en cap cas, el convencional. En la història recent de la ciutat, hi ha hagut moments en què la creació d’un equipament artístic que inclogués un museu o col·lecció permanent s’havia vist molt a prop. Quan més ho va estar, va ser al final del darrer mandat de l’alcalde Jacint Codina, al voltant de l’any 2005. L’edifici del Seminari Vell s’acabava de rehabilitar, i la part que no ocupava l’Institut del Teatre es veia com a possible seu d’un centre dedicat a l’art contemporani. Codina hauria deixat el finançament lligat, i fins i tot alguns elements estructurals de l’edifici s’haurien dissenyat pensant en aquesta funció, com el forat del muntacàrregues. Però amb l’arribada de Josep Maria Vila d’Abadal a l’alcaldia, el nou equip de govern va canviar de prioritats i va sorgir la proposta de destinar el Seminari Vell a equipament hoteler, que finalment tampoc va prosperar. Mentrestant, es va dissenyar el mapa de centres d’art de Catalunya, on Vic es va fer un lloc. I es va ubicar provisionalment als baixos d’un edifici del carrer de Sant Francesc, un espai insuficient de 500 metres quadrats on la provisionalitat continua des de fa 12 anys. De no-llocs i llocs, en dues exposicions a l’ACVic Els promotors suggerien fer-lo a l’adoberia de Ca l’Alier L’antiga adoberia de Ca l’Alier, l’única que resta a la riba dreta del Mèder, és una de les ubicacions que els promotors de la iniciativa han suggerit a l’Ajuntament de Vic. Propietat de Construccions Ferrer, s’han considerat diversos escenaris de futur per a aquest edifici, actualment mig enrunat per dins i amb una estructura que en sustenta la façana. Una de les que va arribar a tenir més opcions va ser la de fer-hi una residència universitària. El projecte es va aturar, però no es descarta reprendre’l. Si es va plantejar aquesta possible ubicació era per la seva situació, a tocar de l’actual seu de l’ACVic i al voltant del que l’Ajuntament anomena eix cultural del Mèder. Aquí se situa ja la Biblioteca Pilarin Bayés, l’ACVic, les Adoberies –amb les dues primeres adquirides per l’Ajuntament i en procés de restauració–, L’Albergueria i no gaire lluny, l’Escola d’Art. I si es troba el desllorigador urbanístic per fer-lo realitat, culminaria amb el futur campus de Salut de la UVic-UCC. L’inconvenient és que l’edifici és de propietat privada i caldria que l’Ajuntament el comprés. Focalitzat ara en la gran inversió del Club Patí Vic, no sembla un objectiu fàcil.

Figures rellevants de l’art contemporani plantegen la creació d’un museu a Vic

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll