‘Grafiters’ del Renaixement

Les més visibles són a la façana de l’església de la Pietat. Just en cada una de les columnes que la flanquegen hi apareixen quatre lletres en majúscula, de color vermellós: R, O, M, A. No tenen res a veure amb la capital de l’imperi que fa 2.000 anys va construir, just al costat, el Temple Romà. Es tracta, molt probablement, d’un notable exemple de vítor o víctor, símbols que durant el Renaixement va ser adoptats per algunes universitats, en aquest cas la de Vic, com a emblema commemoratiu dels qui obtenien el títol de doctor. “Eren els grafiters de l’època”, bromeja el guia turístic Xavier Cervera, autor d’un recorregut titulat “Inscripcions i missatges desconeguts de la ciutat”, que ja havia presentat la tardor de 2018 i que ara ha reestrenat, revisat i ampliat. A la mateixa Pietat encara se’n poden detectar tres més, d’aquests grafits. El més ostentós, una V a la part central coronada “per la palma del martiri o de la victòria”, explica Cervera; just al costat, d’altres símbols irreconeixibles, com tres punts seguits. Més avall, a dreta i esquerra de la façana, encara se n’insinuen dues més, de V. Els de la Pietat no són els únics víctors que es preserven a Vic. Cervera en té detectats dos més. L’un, a la façana de l’antiga escrivania o Cúria Fumada, edifici annex a la catedral recentment restaurat. Just a sota del rètol d’Escrivania Pública (...), s’hi insinuen unes lletres igualment vermelloses, avui inintel·ligibles. L’altre víctor és, precisament, un dels darrers descobriments de Cervera. És el que emergeix molt feblement en una de les parets de la Llotja del Blat –al costat d’una altra inscripció igualment difusa, la de Plaza Nueva, nom que va tenir aquesta plaça fins al segle XVIII, quan va prendre el nom de Sant Felip. Aquest símbol de victòria, originari del Baix Imperi Romà, va ser adoptat durant el Renaixement per algunes universitats espanyoles –avui els exemples més notables es troben a Salamanca o Alcalá de Henares– com a empremta dels que obtenien el títol de doctor. Resulta que els seus companys el treien de festa pels carrers de la ciutat en qüestió i, al final del recorregut, pintaven el seu vítor o les inicials del nou doctor en algun edifici noble de la ciutat. S’acostumava a fer amb pigments animals o vegetals. El conjunt de la ruta de Cervera ressegueix una vintena d’antigues inscripcions i missatges. Aguditzant la mirada, la ruta aflora detalls “que segurament ens passen inadvertits quan passem per davant i que ens parlen de fets i realitats desaparegudes o de curiositats del passat”. La visita es va repetir tres vegades aquest gener, amb ple d’assistència en totes.

‘Grafiters’ del Renaixement

La febre per trobar el número de loteria de l’anunci d’un torró ha arribat fins a Tona

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

Visita a la Fira de l’Avet d’Espinelves després d’un pont multitudinari

El primer Wagner a Vic

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana