“La música t’ensenya a ordenar el temps i a conviure en grup”

L’Escola Municipal de Música de Roda i l’Esquirol El Faristol celebra aquest curs el 15è aniversari des que va ser reconeguda oficialment –tot i que pròpiament el centre acumula 35 anys d’història–. I ho ha fet estrenant instal·lacions, a les antigues aules de l’escola Emili Teixidor. Des del curs 2016-2017 la dirigeix Dani Medina (Cerdanyola del Vallès, 1983), que hi va entrar fa nou anys com a professor. Després de passar pel Conservatori de Terrassa i pel del Liceu, Medina va obtenir la titulació superior en l’especialitat de Pedagogia a l’Esmuc el 2011. Abans ja havia fet classes en escoles de música de Barcelona, Vacarisses, Mataró o Torelló. S’hi treballa millor en les noves instal·lacions? I tant! A banda de ser més bonic –ara tenim pati, tot és a peu pla, hi ha més llum...– gaudim de cinc aules grans, de 35 metres quadrats, dues cabines d’estudi, espais on la canalla poden fer els deures... Es nota molt. Són molts o pocs 350 alumnes per aquesta escola? És bastant. No sé si és suficient, però ja és una xifra maca; un bon percentatge. Donar servei a dos municipis, Roda i l’Esquirol, és un handicap com a escola? A veure. Per una banda és molt interessant perquè el tipus d’alumnat és diferent. Són només 10 quilòmetres, de Roda a l’Esquirol, però és un tipus d’alumnat diferent. Per començar, aquí tenim un edifici propi per a l’escola de música; a l’Esquirol no, allà treballem dins de l’escola de Primària. Això fa que els nanos arribin a l’escola amb xips diferents i les dinàmiques no són les mateixes. Si ets profe és molt interessant, perquè tens alumnat molt divers, i això et posa molt a lloc. Com a professor és gratificant, encara que hagis de fer aquest passadís de 10 quilòmetres. Però sí que, quant a gestió, és més complicat. Són dos pobles, dos alcaldes, dos ajuntaments, dos organismes que funcionen diferent... He de dir que potser al principi hi havia com una competitivitat entre els de Roda i els de l’Esquirol, però amb el temps l’escola de música ha fet com de pegamento entre els dos pobles. Els alumnes i les famílies es troben aquí, i això genera com una família única, que avui ja és inseparable. Potser hauria de ser la tendència, la de mancomunar serveis com aquest entre municipis veïns... A Prats de Lluçanès per exemple han agafat aquest model, tot i que allà la gestió és del Consorci i no dels ajuntaments... i n’hi ha més casos a Catalunya. Segur. Des que vostè va començar estudiant música, fa més de 20 anys, ha pujat molt el nombre d’alumnes que fan música, oi? Sí. I és gràcies al fet que Catalunya tenim un model diferenciat en això de l’ensenyament musical. A partir dels anys 90, amb el paper de l’ASEM, l’associació d’escoles de música, o l’aparició del mateix Esmuc, s’ha tendit a pensar la formació musical com una cosa transversal de la vida. Com una activitat que pot fer tothom, que no cal ser un geni ni tenir un talent sobrenatural i, per tant, és una cosa que ha de poder arribar a tothom. Què els aporta la música a infants i joves? Ui! Per mi fer música té uns valors intrínsecs que no tenen altres disciplines. Per començar és un art que és efímer. Comença i acaba. I si t’ha agradat aquest trosset, això que ha passat, en voldràs més. T’enganxa. Per altra banda, fer música, que per mi vol dir tocar en grup, t’ensenya que a vegades has de parlar, a vegades no, a vegades se t’ha d’escoltar per sobre de la resta, a vegades al revés... ensenya a ordenar el temps i a aprendre a conviure en grup. La música té una altra cosa, que no és competitiva per se, si més no a aquests nivells. Aquí ningú guanya i ningú perd. A més, avui també té aquest puntet anticapitalista, perquè el que aprens avui et sortirà d’aquí a unes setmanes, o mesos, o anys. Valors així, que posen en dubte la immediatesa i el “ho vull ara i ja ho tinc”, em sembla que també són molt positius a nivell educatiu. Una de les noves ofertes de l’escola són aquestes classes en hores lectives a les escoles de Primària. És una manera d’eixamplar la base social de la música? De fet és el segon any que funciona aquest projecte, tot i que aquest any l’hem revisat. I sí, l’objectiu, d’una banda, és reforçar l’assignatura de música que fan a l’escola Primària i, de l’altra, donar aquesta oportunitat que els nanos tinguin l’experiència de fer música amb grup i amb instruments... Per què l’ukelele i la percussió? Perquè són instruments que no són cars. Si aquest tipus de projectes funcionen amb orquestres de cordes o amb bandes, aquí vam apostar per uns conjunts instrumentals low cost. L’objectiu és el mateix, i pots fer molta música amb ukeleles i instruments de percussió. Al final és això, aquests nanos tindran una experiència de dos anys fent música en grup i, d’alguna manera, tothom haurà pogut passar per l’experiència de fer un concert i que al final t’aplaudeixin. Això et queda per tota la vida. Quins projectes acadèmics immediats té l’escola? L’oferta educativa actual està funcionant, però sempre s’ha d’anar renovant, per no estancar-te... L’any passat vam iniciar una programació de cursos de curta durada i aquest any els hem sistematitzat; n’oferim sis. Són tallers adreçats a gent que no sap música, si cal, i m’agradaria donar-los força i empenta. És una manera d’obrir-nos a nous públics, perquè de cop et poden venir pares, tietes, àvies... És fantàstic.

“La música t’ensenya a ordenar el temps i a conviure en grup”

Set propostes de l’agenda cultural i de lleure per sortir de casa

Tona celebra aquest dissabte la 23a Fira JocJoc, repartida entre vuit espais

L’EMVic tanca el 180è aniversari

Caure i aixecar-se

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin