L’escriptor Ferran Garcia ha guanyat aquest dimecres el Premi Llibreter 2026 de Literatura Catalana amb l’obra ‘Sau’. El jurat ha destacat que es tracta d’un títol “hipnòtic” i “ambiciós” que converteix la natura, el folklore i la memòria d’Osona en un “territori mític”. El Premi Llibreter d’Altres Literatures ha estat per ‘Cop de llum’ de Rita Bullwinkel; el de Literatura Infantil i Juvenil en Català per ‘Cartes imprevistes’ de Tina Vallès i Mercè Galí; el de Literatura Infantil i Juvenil d’Altres Literatures per ‘El gegant de ferro’ de Ted Hughes; el d’Àlbum Il·lustrat per ‘El racó de pensar’ de Pieter van den Heuvel; i el d’Assaig, Pensament i Altres Narratives per ‘La passió dels estranys’ de Marina Garcés.
El Premi Llibreter és un reconeixement atorgat per les llibreries agremiades de Catalunya amb un doble objectiu: fer valdre les obres que destaquen per la seva qualitat literària independentment del ressò que hagin tingut públicament i reivindicar l’ofici de llibreter i el seu paper de prescriptor. Així ho ha explicat aquest matí el president del Gremi de Llibreries, Èric del Arco, que ha afirmat que es tracta d’uns guardons “consolidats” que compten cada vegada amb més llibreries “participants”.
Els 18 llibres nominats han estat seleccionats pels Comitès de Lectura i Selecció d’Obres de cada categoria, formats per cinc professionals representatius de la diversitat llibretera del país i vinculats als diferents àmbits del premi. La gala d’entrega es farà aquest vespre a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona, que comptarà amb el pregó de Xavier Vidal i la conducció d’Elisenda Roca.
A banda dels premis, l’acte reconeixerà també la trajectòria de les llibreries Irene Tortós-Sala (Llibreria L’Altell) i Araceli Clares (Llibreria Hispano Americana), amb motiu dels seus 35 anys d’ofici.
Els premiats d’enguany
El Premi Llibreter de Literatura Catalana ha sigut per la novel·la ‘Sau’ (Males Herbes) de l’escriptor Ferran Garcia (Taradell, 1971). El jurat ha subratllat que es tracta d’un llibre “hipnòtic i ambiciós” que converteix la natura, el folklore i la memòria d’Osona en un territori mític, amb una escriptura “magnètica” i una gran capacitat per crear bellesa, foscor i emoció.
Garcia ha assegurat que ha rebut la notícia amb “goig, alegria i agraïment”, ja que sempre és “un plaer” que es reconegui la feina feta. “Que siguin les llibreries encara ho fa més especial, perquè sense elles tots els que estem aquí no existiríem”, ha afegit. L’autor també ha celebrat que l’anunci permetrà donar un nou impuls a la novel·la, que es va publicar el 2025.
“Aquesta militància temporal contra tot el que és efímer em sembla molt interessant, i això encara em fa més feliç”, ha conclòs. També han resultat premiades Tina Vallès (Barcelona, 1876) i Mercè Galí (Sant Llorenç, Savall, 1973) en la categoria de Literatura Infantil i Juvenil en Català per ‘Cartes imprevistes’, editat per Animallibres, sumant així un altre premi als ja rebuts per aquest projecte.
El jurat va reivindicar la “originalitat” de la proposta de les autores, així com “l’ús de la llengua” que permeten acostar-se a una història per a lectors de menys edat, però amb un “rerefons més complex”. “Les cartes i els dietaris funcionen en qualsevol narrativa, però, sobretot, en la infantil i juvenil”, ha reconegut Vallès, “és un gènere que sempre m’ha fascinat i que em va portar a passar-ho molt bé inventant-me aquestes cartes”.
Per Galí – que ha fet les il·lustracions del llibre – que el reconeixement vingui de les llibreries és el que el fa especial, ja que ella precisament és filla de llibreters. “Els meus pares estan jubilats però tenien una llibreria al cor del barri de Gràcia”, ha recordat, “no és un premi on tu portes el llibre i el selecciones, sinó que són les llibreries que fan la tria”.
En una línia similar s’ha pronunciat la filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973) que ha guanyat el Premi Llibreter d’Assaig, Pensament i Altres Narratives amb ‘La passió dels estranys’ (Galaxia Guntenberg), un mapa amb tot de rutes per pensar “aquest vincle tan central en la vida” com és l’amistat, en paraules del jurat. “Les llibreries són escoles de vida”, ha subratllat l’autora, “i que els llibreters escullin cada any tot un seguit de llibres, doncs fa especial il·lusió”.
Garcès també ha celebrat que hi hagi una categoria dedicada al gènere de l’assaig, ja que es tracta d’un vehicle molt important que permet “comunicar idees, preguntes, dubtes, mirades i coneixements d’allò que s’entén com a literatura”. “Reunir les diferents escriptures en un repertori de premis que les situen totes juntes és molt important”, ha insistit.
Guardons amb accent internacional
El Premi Llibreter d’Altres Literatures ha reconegut ‘Cop de llum’ de Rita Bullwinkel, editat per La Segona Perifèria i traduït al català per Ferran Ràfols. Segons el jurat es tracta d’una novel·la que tot i ser relativament curta, coral, amb ritme, diversitat i molts personatges centrals, fa que cada noia protagonista “tingui una personalitat distintiva”. Un debut “eficient, contundent i que deixa espai per al lector”.
En la categoria de Literatura Infantil i Juvenil d’Altres Literatures s’ha imposat ‘El gegant de ferro’ (Blackie Books), de Ted Hughes, amb il·lustracions de Chris Mould i traduït al català per Marina Espasa. “Un relat divertit i original que es pot anar llegint cada nit i en el qual es valora com fer del món un lloc millor”, defensa el jurat, que posa l’accent en unes il·lustracions que fan viure la història amb encara “més intensitat”.
Finalment, pel que fa a l’Àlbum Il·lustrat l’obra escollida ha sigut ‘El racó de pensar’ (Editorial Litera) de Pieter van der Heuvel amb traducció de Maria Rosich en llengua catalana. Un llibre que “convida a l’autoconeixement” i fomenta “la reflexió” sobre les emocions. “Frases clares amb contingut i amb imatges que reforcen el caràcter reflexiu de l’obra”, sosté el jurat.
