Marc Casals Vilasís: De Vic a Waterloo

L’osonenc Marc Casals fa set anys que viu a Waterloo, on ocupa un càrrec directiu en una empresa farmacèutica. Tot i que troba a faltar coses de Catalunya, la bellesa de les ciutats belgues, la qualitat de les cerveses, de la xocolata o els horaris amb què es regeix el seu país d’acollida i que li deixen temps per als seus projectes i la família l’han acabat captivant. “Si fa vint anys m’haguessin dit que acabaria treballant i vivint a Bèlgica, no m’ho hauria cregut”, explica Marc Casals. Aquest osonenc de 45 anys va néixer a Vic, i al llarg de la seva vida també va residir a Seva i Tona. El 2011, veient l’estancament que hi havia en diversos àmbits de la societat a Catalunya, va decidir fer les maletes i posar direcció al centre d’Europa. “Vaig marxar perquè tenia una barreja d’esperit d’aventura i també em va sortir un molt bon projecte per treballar. Mentre a Catalunya es parlava de crisi i de contenció d’inversions, a fora ja es parlava de creixement. Vaig pensar que no era qüestió de perdre el tren”, comenta. La seva primera parada va ser a Luxemburg. “Tot i que és relativament a prop de Bèlgica, la realitat és que es tracta d’un món a part en els àmbits social, polític, econòmic i cultural. És un país que té una identitat pròpia i molt diferenciada. Tot i que no va ser fàcil a l’inici, viure-hi una temporada va ser una gran experiència”. Dos anys després, el seu projecte vital i laboral el va portar cap a Waterloo, una població situada a pocs quilòmetres al sud de Brussel·les. “Actualment ocupo un lloc directiu en una empresa farmacèutica, i la meva missió consisteix a accelerar la recerca per poder fer arribar el tractament al més ràpid possible al pacient. Estem enfocats en malalties cròniques severes com el Parkinson, l’epilèpsia o l’artritis reumatoide. És molt gratificant saber que estàs aportant el teu gra de sorra per intentar trobar remei a aquestes afectacions”, apunta. En aquesta aventura, que ja fa nou anys que dura, “sempre he tingut el suport de la meva família: la meva dona, Marta, i els meus tres fills, Laia, Pol i Oriol. Els inicis no van ser fàcils, amb els nens molt petits, però ara valorem el que tenim i de moment no tenim pressa per tornar”. Tot i que troba a faltar el clima de Catalunya o “tradicions com fer el vermut al sol o anar a buscar bolets”, també remarca que Bèlgica “està molt ben connectat i tornem de tant en tant”. A més han pogut descobrir “paratges de gran bellesa com les ciutats de Bruixes, La Hulpe (a la foto), Gant, el centre de Brussel·les… o menjars com les frites (patates fregides), els moules (musclos) o la xocolata”. Amb un casal català proper com el de Brussel·les amb molta història –agrupa cap a 200 famílies i s’organitzen diversos actes al llarg de l’any–, a Waterloo han guanyat nous veïns ben coneguts en els últims temps: “És força difícil veure el president Puigdemont pel carrer, ja que és molt cautelós. A la nostra ciutat també s’hi ha establert Robert Martínez, que és l’entrenador de la selecció belga de futbol i amb qui tenim una bona amistat”.

Marc Casals Vilasís: De Vic a Waterloo

El primer Wagner a Vic

Centenars de persones visiten Manlleu per conèixer la història del primer tió

Espinelves, en un ‘pim-pam’

Una fira a ‘cop de rock’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?