Mig segle de Fussimanya

Aquest diumenge fa 50 anys justos que s’inaugurava el restaurant Fussimanya, avui un dels més populars de la comarca. El van obrir Dolors Pascual i Rossend Viladecàs, que va morir el 2004. Actualment ho porta la segona generació de la família, que ha consolidat la marca amb una fàbrica d’embotits pròpia i tota una xarxa de botigues. La historiadora Cristina Masramon i el fotògraf Antoni Anguera n'han recollit la història en un llibre de regal. Acabaven de tornar de la passejada de nuvis i Rossend Viladecàs va dir a la seva dona, Dolors Pascual, filla de Cal Cisteller de Folgueroles, que li volia ensenyar la casa on havia nascut, a Tavèrnoles mateix. La va conduir camins rals enllà, entre els boscos de Savassona, fins a una masia gairebé desèrtica. “Si mai em perdo, no em busquis aquí”, va deixar anar Pascual al seu flamant marit, en veure l’estat i situació de la casa. Poc podia imaginar, a finals de 1967, que en aquell racó de món hi acabarien obrint, tres anys i escaig després, el seu propi restaurant. I que hi plantarien les arrels, per sempre més.La finca de Fussimanya l’havia comprat un besavi de Rossend Viladecàs, Isidre Viladecàs, a finals del segle XIX. Durant un parell de generacions més la família hi va exercir la pagesia, fins que el 1955 el net, Ferriol Viladecàs, home de bosc i carboner, va decidir deixar les incomoditats de l’aïllament i traslladar-se a la Casa Nova de Serrabou, a tocar del poble, per fer-hi de masover.“Qui voleu que us hi vingui, allà dalt?, va advertir Ferriol Viladecàs al seu fill Rossend i la seva jove Dolors quan li van demanar d’instal·lar-se a Fussimanya, que portava una quinzena d’anys abandonada, per muntar-hi un restaurant. “Val més ser amo de poc que masover de molt”, va defensar el fill, que comptava amb un trumfo a la mà: s’havien iniciat les obres de la carretera que havia de portar fins al nou Parador Nacional de Turisme. Aquell equipament –que acabaria obrint les portes el 25 de maig de 1972– havia de ser un motor de revitalització de la zona, va visualitzar Viladecàs. El jove matrimoni, de fet, ja coneixia l’ofici. S’havien iniciat en el món de la restauració als fogons de Can Janot, en aquells anys situat darrere de l’església –i la Dolors també havia treballat al restaurant familiar de Folgueroles.Fussimanya van obrir les portes el 7 de febrer de 1951. L’aposta els va sortir bé perquè, malgrat les dificultats pròpies de l’arrencada –eren anys de treballar “de dilluns a diumenge”, i a la masia encara no hi havia ni electricitat ni telèfon–, ben aviat la clientela va començar a omplir el primer menjador que van habilitar –ells vivien a l’altra part de la casa–. “Alguns clients ja ens coneixien de Can Janot i de seguida va funcionar el boca-orella”, rememora Pascual.El restaurant es presentava amb una cuina tan sincera com autèntica: amanides, bon embotit i carn a la brasa, sense oblidar la mítica cassolada de vedella dels diumenges. “Qualitat i quantitat”, remarca Pascual, en una fórmula a la qual s’han mantingut fidels fins avui. De mica en mica van començar a acollir batejos, comunions o casaments –en aquells primers anys sovintejaven en dilluns–. Ben aviat també es van començar a fer l’embotit –les primeres botifarres crues i els primers bulls, a la mateixa cuina–. El 1981 van obrir pròpiament el primer obrador, que 40 anys després ha esdevingut una moderna fàbrica que produeix entre 1.000 i 1.200 quilos diaris d’embotits curats, madurats i cuits, que comercialitzen, entre d’altres, a través dels set establiments que tenen oberts entre Vic, Manlleu, Torelló i Roda, a més de la botiga mare del costat de la fàbrica i el restaurant. Avui també gestionen un equipament de turisme rural, i des de finals de 2018 van obrir un restaurant a Vic, el Carbó.Mort l’any 2004, avui Rossend Viladecàs –que durant 20 anys va exercir d’alcalde de Tavèrnoles– estaria orgullós de veure com els seus dos fills, Josep i Maria Àngels, i la seva jove, Antònia Mirón, han consolidat l’empresa familiar i la marca. En tots aquests anys el restaurant s’ha anat ampliant i ha posat al dia la seva cuina tradicional, que mai no ha perdut l’essència –la brasa feta amb carbó d’alzina, per exemple, és innegociable–. La botifarra amb seques, la vedella d’en Rossendo, el cabrit saltejat, l’espatlla de cabrit o el bacallà amb samfaina continuen delectant els seus comensals.El secret de la perdurabilitat sembla senzill: “Oferir productes de qualitat i no abaixar mai la guàrdia”, apunta Josep Viladecàs. Sense oblidar un altre intangible: “La gent s’hi troba ben acollida”, admet Dolors Pascual, que amb la seva bonhomia ha fet emblema del to acollidor que sempre ha respirat l’establiment. “Entre tots ho hem fet tot”, diu ella, repartint elogis. Malauradament, amb l’actual context de pandèmia la família no ha pogut celebrar l’aniversari com hauria volgut. El restaurant està tancat des del 7 de gener. “Amb el confinament municipal no tenia cap sentit mantenir-lo obert”, lamenta Viladecàs, conscient que aquests mesos “d’anar obrint i tancant” els ha suposat un gran “desgast”. La previsió és reobrir el proper dijous, Dijous Llarder.

Mig segle de Fussimanya

Del poble al Raval, per la C-17

La reforma del Teatre Cirvianum comença amb impugnació i pròrroga

Aprenem català des de l’hindi – El mercat i les botigues (06)

Centelles, embruixada

LA PREGUNTA

Creu que s’acabarà aviat la guerra d’Ucraïna?

Mor el fotògraf, activista i excursionista Antoni Anguera

Nandu Jubany i la seva nova Mercedes-Benz Classe V

Mig centenar de persones condemnen l’intent de feminicidi a Sant Hipòlit

Detingut per quatre robatoris amb força en establiments de Vic

Un ferit lleu en una sortida de via a la C-17 a Montesquiu

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Un veí de Ribes acampa davant de l'Ajuntament per recuperar un pis amb llogaters morosos

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Arrenca el judici contra el conductor que va provocar la mort d’una noia a la C-17 el 2018

Joana Aregall, 25a Bruixa de l'Any de Centelles