Neix Vinyalleons

El projecte ja té nom i compte propi a Instagram, Vinyalleons, malgrat que tot just es troba en la fase inicial. Ara fa dos anys, els propietaris de la històrica masia del Lleopart, a Vilalleons, van decidir plantar 11.000 ceps, amb cinc varietats diferents de vinya. L’objectiu, elaborar els seus propis vins; i uns vins, a més, que traspuïn l’essència de l’entorn i la terra que els acull. Si res no es torça, confien a treure les primeres ampolles al mercat d’aquí a tres anys. “Per a nosaltres és un projecte de família, un projecte il·lusionant”, apunta Núria de Soto Salvans, que juntament amb el seu germà Oriol –i la seva dona i fills– estan liderant la iniciativa. Va ser l’Oriol, precisament, qui va tenir la idea inicial després de localitzar uns documents antics que certificaven que al Lleopart s’hi elaborava vi fins a finals del segle XIX –de fet, encara existeix un camp, a tocar de la casa, que se’n diu de la Vinyeta–, d’abans que la plaga de la fil·loxera n’esborrés el rastre aquí i a bona part d’Europa. Els dos germans també van veure, en aquesta idea un punt bucòlica, una oportunitat per “revifar” la finca i trencar amb la monotonia dels cultius habituals de la Plana. Engrescats amb la proposta, de seguida van contactar amb l’enòleg Jordi Campreciós, de Tiana. Corria l’any 2018. Aquell mateix any van fer les primeres cates per escollir el solar més adequat i la primavera següent ja plantaven 11.000 ceps, que ocupen un total de dues hectàrees –de la trentena que té la finca–. Van apostar per empeltar cinc varietats de vinya, tres de caràcter més local, la garnatxa blanca, la garnatxa negra i el samsó (o carinyena), i dues d’originàries de la Borgonya francesa, el chardonnay blanc i el pinot negre. “Vam creure que eren les ideals per la climatologia i la meteorologia d’aquesta zona”, defensa Campreciós.Conscients que un projecte vitivinícola que parteix de zero, com aquest, requereix els seus temps, volen anar pas a pas. “Una vinya necessita un període de quatre o cinc anys de formació”, recorda Campreciós. Aquesta tardor ja esperen recollir el primer raïm –les gelades d’aquests dies no els han fet cap bé– i elaboraran unes incipients vinificacions; seran les primeres pistes sobre el grau, l’acidesa o les aromes que volen anar explorant. “Les dues o tres primeres veremes tot just seran un banc de proves”, adverteix l’enòleg.El que tenen molt clar, des del primer dia, és el camí a resseguir. “El respecte a la natura i l’entorn són claus, fonamentals”, destaca De Soto. “Volem fer les coses ben fetes i amb la mínima intervenció possible”, insisteix. Per això aposten per una producció cent per cent ecològica, sense la utilització de llevats manipulats, ni fertilitzants, ni transgènics. La seva il·lusió és avançar cap a un vi que aporti algun toc diferencial, el que li imprimeixi el mateix entorn de la vinya. “Volem aprofitar la tipicitat d’aquest terreny, no anar a buscar un chardonnay més”, avança Campreciós, convençut que l’alçada (a uns 600 metres) i la pluviometria (amb una mitjana de 800 litres anuals) són òptims per poder aspirar a “un vi negre de molt alta qualitat”. Un vi que ara mateix ja imagina “no molt concentrat, amb bona presència aromàtica, golós i d’un grau alcohòlic mitjà, d’entre 12 i 13 graus”. La idea serà anar desplegant tota una gamma de vins. “Primer seran més joves i senzills, i de mica en mica anar incorporant els primers reserves i alguna proposta més singular”.Amb el celler a ple rendiment, la vinya podrà tenir capacitat per produir prop de 20.000 ampolles anuals. En qualsevol cas, però, la comercialització no arrencarà abans del 2024, preveuen. Un dels propers passos serà equipar i habilitar l’espai de celler, que ubicaran en unes antigues corts que hi ha a tocar del mas.Un mas, d’altra banda, carregat d’història. Un escut amb el nom Lleopart presideix el portal adovellat, amb una data: 1627. Va ser el seu rebesavi, de la branca Salvans, qui va comprar la finca l’any 1902. Durant la Guerra Civil, part de la finca es va habilitar com a camp d’aviació i la masia es va convertir en seu dels oficials republicans. A tocar la masia, a més, s’hi estén l’emblemàtic bosc del Llopart, la roureda més extensa de la Plana i també una de les més antigues. Durant molt temps la família De Soto-Salvans només hi estiuejava, a la casa, però fa un parell d’anys tant la germana –que és dissenyadora de moda– com la seva mare, Núria Salvans, s’hi van instal·lar a viure. Durant aquests últims mesos s’han fet un tip d’arremangar-se al costat de Josep Vilamala, el pagès veí que els està donant un cop de mà en el dia a dia de les feines a la vinya. Entre tots miren de fer realitat un somni, el de Vinyalleons.

Neix Vinyalleons

La febre per trobar el número de loteria de l’anunci d’un torró ha arribat fins a Tona

Santi Serratosa i el retorn d’Astrio, a ‘La tramoia’ d’EL 9 TV

Visita a la Fira de l’Avet d’Espinelves després d’un pont multitudinari

El primer Wagner a Vic

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana