Cinc anys havien passat des de l’últim treball de Pep Sala, Anatomia de la relativitat. Un temps més llarg del que acostuma a ser habitual en el músic vigatà, “perquè sentia que havia tancat una etapa”. Aquest parèntesi ha acabat amb la sortida d’un nou disc d’estudi, el desè de la seva carrera en solitari, que divendres es va presentar a la sala Luz de Gas de Barcelona. Amb el títol de ‘PS’, el nou treball ha sortit a la llum en una edició limitada, i a principis de desembre es posarà a la venda en l’edició normal i a les plataformes digitals.
Pep Sala ha cuinat les 11 cançons de ‘PS’ a foc lent i en la solitud del seu estudi de Santa Eulàlia de Riuprimer, amb l’assistència de Joan Autonell com a tècnic de so. “A diferència d’altres, aquest disc el vaig gravar primer tot sol”, explica. Veu i música, amb tots els instruments. “A l’acabar, vaig cridar la banda, però l’essència ja hi era”. Només calia vestir els temes, i ho va fer amb tot luxe: les 11 cançons han crescut amb una producció complexa, que permet anar-hi descobrint detalls a mesura que s’escolten, des de les caixes de ritmes, a efectes amb la veu. Per això Pep Sala no dubta a qualificar PS com un disc “molt personal”, potser el que més ho ha estat en la seva trajectòria. El títol no són només les seves inicials: també s’hi pot llegir una síntesi de la paraula personal. A les lletres –la majoria pròpies, excepte dues escrites amb Joan Capdevila i una amb Gabriel Pérez– hi apareix un Pep Sala més reflexiu, que mira la vida amb un punt filosòfic, però que també deixa anar espurnes d’humor i d’amor, i fins i tot una cançó on deixa escrit què pensa de la situació actual del país. Cançons que es mouen en el mig temps o la balada, i que només prenen un aire més rocker en Com un vell partisà, que va gravar amb el grup Crator. És l’únic dels temes en què no ha comptat amb la seva banda, on hi ha hagut dos canvis: Miki Izquierdo a la bateria i Jordi Espigulé al baix, a més dels inseparables Ramon Altimir als teclats i José Luis Pérez a les guitarres. També ha comptat amb la col·laboració a les veus de Cristina Murillo i Mònica McFer, dues de les joves actrius que van interpretar el musical Boig per tu, estrenat a Vic i basat en les cançons de Sau, i d’Aurelio Morata (Aurelio y Los Vagabundos) en veus i guitarres.
En l’edició limitada del disc, que es ven entre els seguidors habituals i que ja està esgotada, s’hi inclouen cinc bonus tracks, entre els quals hi ha tres temes en anglès que Pep Sala va compondre per a la banda sonora del film Panzer chocolate, i una actualització del clàssic Onze de setembre. Aquesta setmana, coincidint amb la sortida d’aquesta edició, s’ha fet públic el videoclip del tema Núvols de colors, on Pep Sala fins i tot… balla. Ho fa amb la ballarina i coreògrafa Maite Marcos, amb qui va estar “tot un mes aprenent” una activitat que no se li dóna tan bé com la música. “Necessitava algú que em donés confiança”, explica. Així ha sortit aquest vídeo, signat per Pol Turrents, que és un homenatge als musicals dels anys 60. Pol Turrents, reconegut director de fotografia, aporta les imatges de la carpeta del disc, fetes expressament per a cada una de les cançons d’aquest projecte.
{{ comment.text }}