Retrobar la nina dins d’un museu

“Em feia la impressió que havia de ser més gran; però, és clar, jo llavors era molt petita.” És el que va pensar l’osonenca Coloma Danés (Cantonigròs, 1939) quan li van posar a les mans La nina de pedra, tal com es coneix avui una joguina que havia construït ella mateixa fa més de 70 anys, quan vivia al santuari de Cabrera. Des de finals dels anys 40, la peça forma part de la col·lecció del Museu Etnològic de Barcelona. Fa uns mesos, els responsables de l’equipament museístic van aconseguir contactar amb ella, amb l’objectiu de convertir aquesta història entranyable en un documental immersiu que es projectarà properament. “Mai no m’hauria pogut imaginar que es podria donar importància a una cosa tan senzilla”, s’exclama Danés, sorpresa per l’interès mediàtic que ha despertat el cas –TV3 també se’n va fer ressò aquests dies de Nadal–. La història, amb deix nostàlgic, té el seu punt de partida al santuari de Cabrera. Resulta que el seu pare, Francisco Danés, fill de Cantoni, va anar a la guerra a l’Àfrica mentre feia la mili; quan va tornar va decidir amagar-se per no haver d’anar al front, i va prometre que si sobrevivien anirien a fer d’ermitans en aquest emblemàtic santuari del Collsacabra. Hi van arribar a finals de 1939, amb la seva dona i les dues filles. La Coloma, la petita, no tenia ni un any. A mitjans dels anys 40, uns temps de misèries, les criatures havien de recórrer a la imaginació per distreure’s. I més en un entorn aïllat i inhòspit com el que li va tocar viure a Danés, al cim de Cabrera –el santuari, malmès per la guerra, presentava llavors un precari estat de conservació–. Qualsevol objecte, qualsevol desferra podia esdevenir una joguina. Com aquesta nina, feta amb un simple còdol allargat, que li fa de cap, embolcallat amb un tros de roba blava –extreta del retall d’una camisa vella del seu pare–. “De nina no en tenia res”, admet ara, però aleshores es va fer un tip de passejar-la amunt i avall dins del seu cistellet. Fins i tot li va fer un collaret, enfilant amb un cordill alguns dels “cargolins” que trobava pels camins i caminois. La casualitat va voler que, a finals dels anys 40, s’hostatgés al santuari –disposaven de quatre habitacions– una de les responsables de l’aleshores Museo de Industrias y Artes Populares, la barcelonina Mercè Ros. “Encara li veig la cara”, rememora Danés, tot lamentant de no haver-ne sabut “mai més res”. La “senyora”, en veure la nina, li va proposar un tracte: si l’hi regalava, ella n’hi compraria una de veritat. La Colometa no ho va dubtar ni un moment. L’estiu següent, Ros va complir la seva promesa i li va portar “una nina de cartró, amb el cap de porcellana”, detalla. Al cap d’un temps, a través d’altres estiuejants, va saber que, efectivament, la seva nina havia anat a parar a un museu, i que se’n va fer ressò algun reportatge periodístic; “crec que els primers van ser la revista Destino”. Llavors, però, no hi va donar més importància. L’any 1959, la família es va traslladar a viure a Gurb –i posteriorment a Sora i a Sant Quirze de Besora–, i el record de la nina es va acabar de difuminar. La peça, en canvi, va continuar despertant l’interès puntual d’etnòlegs i antropòlegs. Va sortir esmentada en llibres com El arte popular español (1953), de Ramon Violant, o La joguina a Catalunya (1981), de Josep Corredor. També es va esmentar a la secció Els secrets de l’Etnològic, del programa de ràdio Fes ta festa, i es va mostrar en exposicions com “El joc i la joguina”, l’any 1980, al Palau de la Virreina. Mai fins fa ben poc, però, a ningú no se li va ocórrer de mirar de localitzar-ne l’autora. El reportatge el trobareu ampliar a l'ecició d'EL 9 NOU d'aquest divendres 17 de gener

Retrobar la nina dins d’un museu

L’art de ferrar cavalls

La ‘cartera’ del Pare Noel

De Vic a rei dels ‘music hall’

Entre Santa Llúcia i Nadal

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal