Toni Martínez: De Torelló a Calca

Toni Martínez (Torelló, 1987) viu al Perú des de fa sis anys. Amb la seva parella i el seu fill (a la foto) estan instal·lats a Calca, a tocar Cusco, un poble de la Vall Sagrada dels Incas. Arquitecte tècnic de formació, Martínez es dedica al sector de la bioconstrucció. Ara per ara no s’ha plantejat de tornar a la comarca. “Deixa’m seguir vivint el dia a dia, que se saboreja millor”, respon el torellonenc Toni Martínez quan se li pregunta si té previst tornar del Perú. Hi porta sis anys i n’està encantat. Després d’estudiar Batxillerat a La Salle de Manlleu i completar Arquitectura Tècnica a Girona, el 2012, Martínez es va trobar amb una realitat laboral més que complicada per al sector de la construcció, un sector en crisi i, a més, “altrament sobrealimentat i especulatiu”. La primera opció va ser “treballar del que fes falta”, reunir alguns diners i “marxar campi qui pugui d’aquell caos i depressió social”. A l’hora de buscar destí va tenir clar que havia de ser “el més exòtic possible”, amb la voluntat de cercar “un canvi de registre i de forma de veure la vida”. Va acabar escollint el Perú. Hi va marxar el novembre de 2013, d’entrada amb la intenció de “veure món, refrescar-me i sortir de la meva zona de confort, una cosa que haurien de fer tots els joves universitaris”. En aquell moment ja se li havia despertat “una forta sensibilitat per la sostenibilitat ambiental” i va veure clar que si havia de continuar en el món de l’arquitectura havia de ser a l’entorn de la construcció ecològica. I així ha estat. Actualment “treballem en equip amb la meva dona, que és interiorista, en projectes de bioconstrucció”. I és que, a la zona on viuen, prop de Cusco, la majoria de cases rurals “estan fetes de toves i bigues de fusta; per tant, si t’agrada treballar amb materials crus i naturals, Perú el gaudeixes molt”. Paral·lelament ha posat en marxa una petita empresa de producció de cerveses “probiòtiques de gingebre i cúrcuma sense alcohol, i estic activant ferments d’aiguamel”. La cultura, les estacions, el clima, el menjar… Gairebé tot és diferent al Perú. Però el que més ha après, en aquests anys, ha estat a valorar “el meu temps, el temps que destines per tu, per fer les teves coses”. Admet que, en general, els peruans viuen al dia: “La gent no pensa massa en el que passarà demà, això d’estalviar no entra en la seva mentalitat; aprenen a viure amb allò que és necessari i, és clar, el necessari aquí no es el mateix que el necessari allà”. Tot i que pot costar d’adaptar-s’hi, entén que, “com a immigrant”, és interessant “fer un treball d’adaptació a allà on vagis i als seus costums, més enllà d’imposar l’ordre, la metodologia i la disciplina europees; al final aprens més escoltant que donant lliçons”. Més enllà de la família i els amics –i del Carnaval de Terra Endins, és clar–, admet que troba a faltar poder menjar formatge, embotits, “les llenties de la mama o la truita de patates del papa”. Productes molt de casa, que no es valoren “fins que estàs fora”.

Toni Martínez: De Torelló a Calca

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Entre la fàbrica i la distopia

Subirachs i Tordera, de mèrit

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Osona Ripolles

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”