Toni Martínez: De Torelló a Calca

Toni Martínez (Torelló, 1987) viu al Perú des de fa sis anys. Amb la seva parella i el seu fill (a la foto) estan instal·lats a Calca, a tocar Cusco, un poble de la Vall Sagrada dels Incas. Arquitecte tècnic de formació, Martínez es dedica al sector de la bioconstrucció. Ara per ara no s’ha plantejat de tornar a la comarca. “Deixa’m seguir vivint el dia a dia, que se saboreja millor”, respon el torellonenc Toni Martínez quan se li pregunta si té previst tornar del Perú. Hi porta sis anys i n’està encantat. Després d’estudiar Batxillerat a La Salle de Manlleu i completar Arquitectura Tècnica a Girona, el 2012, Martínez es va trobar amb una realitat laboral més que complicada per al sector de la construcció, un sector en crisi i, a més, “altrament sobrealimentat i especulatiu”. La primera opció va ser “treballar del que fes falta”, reunir alguns diners i “marxar campi qui pugui d’aquell caos i depressió social”. A l’hora de buscar destí va tenir clar que havia de ser “el més exòtic possible”, amb la voluntat de cercar “un canvi de registre i de forma de veure la vida”. Va acabar escollint el Perú. Hi va marxar el novembre de 2013, d’entrada amb la intenció de “veure món, refrescar-me i sortir de la meva zona de confort, una cosa que haurien de fer tots els joves universitaris”. En aquell moment ja se li havia despertat “una forta sensibilitat per la sostenibilitat ambiental” i va veure clar que si havia de continuar en el món de l’arquitectura havia de ser a l’entorn de la construcció ecològica. I així ha estat. Actualment “treballem en equip amb la meva dona, que és interiorista, en projectes de bioconstrucció”. I és que, a la zona on viuen, prop de Cusco, la majoria de cases rurals “estan fetes de toves i bigues de fusta; per tant, si t’agrada treballar amb materials crus i naturals, Perú el gaudeixes molt”. Paral·lelament ha posat en marxa una petita empresa de producció de cerveses “probiòtiques de gingebre i cúrcuma sense alcohol, i estic activant ferments d’aiguamel”. La cultura, les estacions, el clima, el menjar… Gairebé tot és diferent al Perú. Però el que més ha après, en aquests anys, ha estat a valorar “el meu temps, el temps que destines per tu, per fer les teves coses”. Admet que, en general, els peruans viuen al dia: “La gent no pensa massa en el que passarà demà, això d’estalviar no entra en la seva mentalitat; aprenen a viure amb allò que és necessari i, és clar, el necessari aquí no es el mateix que el necessari allà”. Tot i que pot costar d’adaptar-s’hi, entén que, “com a immigrant”, és interessant “fer un treball d’adaptació a allà on vagis i als seus costums, més enllà d’imposar l’ordre, la metodologia i la disciplina europees; al final aprens més escoltant que donant lliçons”. Més enllà de la família i els amics –i del Carnaval de Terra Endins, és clar–, admet que troba a faltar poder menjar formatge, embotits, “les llenties de la mama o la truita de patates del papa”. Productes molt de casa, que no es valoren “fins que estàs fora”.

Toni Martínez: De Torelló a Calca

“Un personatge històric? Les nostres àvies i avis”

Jordi Cruz, del relat dels fets del Balandrau a la primera novel·la negra de la Vall de Camprodon

Poesia visual per a la imaginació infantil

Un 2026 amb molta música

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Desmantellen una plantació de marihuana a Santa Eugènia de Berga

Ayoube Amaimouni, de Vic, fitxa per l'Eintracht de Frankfurt

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses