Tot fent camí

Des de fa anys hi ha un creixent interès per restituir camins, un esforç que ha permès en algunes ocasions revertir el procés de degradació a què estaven sotmesos alguns. I és que la manca d’ús va fer que s’accelerés en alguns casos la seva total desaparició. Jordi Amblàs Riu, conegut com el Jordi de Les Vinyes, ha mantingut tot aquest saber referent als camins del municipi i voltants, unes rutes que havien conformat un mapa topogràfic que ja només recorden els més grans. Té ben present els corriols, els marges, els camps, els recs, les coves, les fonts... amb els noms corresponents, i els diversos elements patrimonials que s’hi trobaven com forns d’obra, tines o cabanes de pastor, entre d’altres. La pujada del Pongó, la roca del Pitus, el Pla de la Magina, el camp de l’arç de Santa Llúcia, el camp de la Comallarga, el porxo del Solà, el collet de la Pentinada... són referències properes al lloc on ell havia viscut durant molts anys. En té un bon coneixement perquè des de ben petit ja anava al poble a peu des de casa seva, situada a la zona del Raval. Una vegada jubilat va tornar a recuperar aquests recorreguts i des de llavors surt diàriament, un fet que li ha permès redescobrir alguns antics traçats o elements patrimonials enrunats o ocults enmig de la vegetació i fer memòria de nombroses anècdotes, històries i rondalles que hi van associades. Va començar “a anar a estudi” als 6 anys i als 13 ho va deixar per ajudar els de casa seva amb el bestiar i les feines del camp. En aquesta edat portava feixines als forns de Prats: “Quan tallaven els boscos, de les restes ens en feien pagar un tant, i nosaltres les preparàvem, les carregàvem als animals i cap al poble”. De l’època escolar evoca quan seguien la ruta que entrava a la localitat per Ca l’Angladé i el pont de Cal Quirze. En aquesta darrera casa s’hi aturaven per canviar-se el calçat: “Hi havia sempre molt fang pel camí i allà ens guardaven les sabates. En les tornàvem a canviar a l’hora de marxar cap a casa”. Però aquests vials no solament els apropaven al nucli urbà sinó que, en un temps en què poca gent disposava de vehicles, només algun cavall o alguna mula, anar a peu era l’única manera de desplaçar-se per aconseguir determinats serveis o per participar en activitats socials. Els seus itineraris habituals arribaven fins a Pinós, Merlès, Puig-reig, Gironella, i molt sovint a Les Esplugues, prop de la Vall de Vilaramó, on tenia parents. També havia anat a Alpens per la festa major o a la Fira de l’Hostal del Vilar. Amblàs es fa creus del canvi d’actitud que hi ha hagut en els darrers anys en relació amb el fet de caminar: “Abans ho fèiem per necessitat i ara la gent ho fa per gust”. Té clar, però, que és una activitat saludable que aporta molts beneficis i per aquest motiu en continua sent un assidu. Molt crític amb la desaparició dels camins, alguns engolits o tallats per carreteres o vies més amples, altres per eixamplar camps... considera que encara hi ha poc respecte per aquestes vies, tot i que cada vegada més la gent i les institucions es consciencien de la seva importància. Li sap greu, però, que n’hi hagi alguns que ja no sigui possible recuperar i que tampoc es compleixi una de les màximes que havia sentit més de petit: “Quan es treu un camí se n’ha de fer un altre”.

Tot fent camí

Els aiguats de València, tema estrella del concurs de portades d’EL 9 NOU

Vic acull la primera Trobada de Mercats Medievals de Catalunya

Manlleu es vol convertir en un referent com a ciutat de Nadal

La Fira de l’Avet d’Espinelves tindrà més parades i més aparcaments

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona