Un aniversari carregat d’emocions

L’Orfeó Vigatà va celebrar diumenge al vespre el seu 120è aniversari amb un concert extraordinari a L’Atlàntida. Ple de gom a gom, l’auditori va viure, sens dubte, un dels moments més emocionants de la temporada. No va ser només el programa, preciós, sinó com ho van interpretar, sublim. A la primera part molta gent vam plorar emocionats amb la sardana L’Empordà, perquè la coral va encerclar la platea i les seves veus es van fondre amb els nostres cors. Tres peces més i l’emoció va semblar que tocava sostre amb El cant de la senyera, que ens va fer tremolar de cap a peus. Ho va semblar, no havíem acabat encara. Aquesta part, que va tenir una escenografia especial –vestits tots amb texans–, segellava amb un brodat d’or el concert i la concessió recent a l’entitat de la Creu de Sant Jordi, ben merescuda. Abans de començar la segona part, Sara Duch, la presidenta de l’Orfeó, agraïa la tasca feta per tots els components de la coral, des de sempre, i ens recordava que la senyera que es mostrava allà era la de l’Orfeó que va sobreviure a la Guerra Civil. L’alcaldessa Anna Erra i la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, van agrair també la tasca feta per l’entitat i es van congratular per l’atorgada Creu de Sant Jordi. La Missa de mozart Seguint amb el concert, s’entrava en la interpretació de la peça central, la Gran Missa en Do menor KV 427 de Mozart. A la coral s’hi van afegir veus, fins a una setantena a les quals hi hem de sumar les sopranos Elionor Martínez, que va assegurar bé els altos, i Èlia Farreras, veu clara, lleugera, amb una bella vocalització i ornamentació; el tenor Martí Doñate, veu compacta i virtuosa, i el baríton Ferran Albrich, sòlid i amb un timbre homogeni. I l’Orquestra de Cambra de Vic, tots ells dirigits per Daniel Antolí i Plaza, que ho va fer de manera convincent, amb la batuta i el cor, una barreja explosiva que es va transmetre tant a l’orquestra com al cor, tot evitant qualsevol superficialitat estrident i mantenint en tot moment el tempo i la tensió. El cor va fer un paper excel·lent, amb una interpretació neta i acurada, mentre que l’orquestra va saber transmetre tota força i puixança mozartiana de l’obra. Impressionant, i monumental, l’entrada solemne del Kyrie. I perdonaran els lectors que faci un petit plagi: una coral on “tot és camí i tot és drecera”, si sabéssiu com ens vau fer gaudir! El cant de la senyera un altre cop al final del concert i l’auditori ple, dempeus, ja no sabia si era al cel o a la terra. O a la República que ha de ser.

Un aniversari carregat d’emocions

Baixada de Teies a Gurb i altres propostes per al cap de setmana

La sisena edició del Tocafusta de Torelló estrena format d’un sol dia

Centelles obre la 17a edició de la Fira de la Tòfona

Torna la pista de gel de Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Comencen les obres per millorar la connexió de la C-17 amb el polígon del Dolcet de Manlleu

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya