Un aniversari carregat d’emocions

L’Orfeó Vigatà va celebrar diumenge al vespre el seu 120è aniversari amb un concert extraordinari a L’Atlàntida. Ple de gom a gom, l’auditori va viure, sens dubte, un dels moments més emocionants de la temporada. No va ser només el programa, preciós, sinó com ho van interpretar, sublim. A la primera part molta gent vam plorar emocionats amb la sardana L’Empordà, perquè la coral va encerclar la platea i les seves veus es van fondre amb els nostres cors. Tres peces més i l’emoció va semblar que tocava sostre amb El cant de la senyera, que ens va fer tremolar de cap a peus. Ho va semblar, no havíem acabat encara. Aquesta part, que va tenir una escenografia especial –vestits tots amb texans–, segellava amb un brodat d’or el concert i la concessió recent a l’entitat de la Creu de Sant Jordi, ben merescuda. Abans de començar la segona part, Sara Duch, la presidenta de l’Orfeó, agraïa la tasca feta per tots els components de la coral, des de sempre, i ens recordava que la senyera que es mostrava allà era la de l’Orfeó que va sobreviure a la Guerra Civil. L’alcaldessa Anna Erra i la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga, van agrair també la tasca feta per l’entitat i es van congratular per l’atorgada Creu de Sant Jordi. La Missa de mozart Seguint amb el concert, s’entrava en la interpretació de la peça central, la Gran Missa en Do menor KV 427 de Mozart. A la coral s’hi van afegir veus, fins a una setantena a les quals hi hem de sumar les sopranos Elionor Martínez, que va assegurar bé els altos, i Èlia Farreras, veu clara, lleugera, amb una bella vocalització i ornamentació; el tenor Martí Doñate, veu compacta i virtuosa, i el baríton Ferran Albrich, sòlid i amb un timbre homogeni. I l’Orquestra de Cambra de Vic, tots ells dirigits per Daniel Antolí i Plaza, que ho va fer de manera convincent, amb la batuta i el cor, una barreja explosiva que es va transmetre tant a l’orquestra com al cor, tot evitant qualsevol superficialitat estrident i mantenint en tot moment el tempo i la tensió. El cor va fer un paper excel·lent, amb una interpretació neta i acurada, mentre que l’orquestra va saber transmetre tota força i puixança mozartiana de l’obra. Impressionant, i monumental, l’entrada solemne del Kyrie. I perdonaran els lectors que faci un petit plagi: una coral on “tot és camí i tot és drecera”, si sabéssiu com ens vau fer gaudir! El cant de la senyera un altre cop al final del concert i l’auditori ple, dempeus, ja no sabia si era al cel o a la terra. O a la República que ha de ser.

Un aniversari carregat d’emocions

Agermanament dels Pastorets de Sant Quirze, Berga i Molins de Rei

Molt més que un passant

Cinc propostes culturals per a aquest cap de setmana

La guia d’activitats per al cap setmana

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Sílvia Orriols amenaça amb una qüestió de confiança si avui no li aproven el pressupost