Han estat 15 anys de feina de formigueta, però després de dedicar-hi moltes hores i de fer una recerca minuciosa ha sortit a la llum el llibre Santa Maria de Ripoll al segle XIX: El procés d’una transformació / El llegat de Joan Martí i Font, que es va presentar a la Fundació Eduard Soler. Aquesta colossal obra escrita a tres mans per Antoni Llagostera, Concepció Peig i Antoni Pladevall, a tall de resum, pretén “reconstruir la història de la reconstrucció del monestir de Ripoll durant el segle XIX”.
El llibre bàsicament es resumeix en quatre grans blocs ben diferenciats. El primer és una extensa biografia de Joan Martí, un avantpassat d’Eduard Soler i mestre d’obres del monestir de Ripoll durant dues etapes, una de civil (1881-1885) i una d’episcopal (1886-1896). Soler era dipositari d’un fons epistolar que constava d’una correspondència entre Martí i diferents personatges (el bisbe de Vic Josep Morgades, o els arquitectes Martí Sureda i Elies Rogent). Abans de morir, Soler volia que aquest llegat fos ordenat, catalogat i consultable. “Ell va ser un gran mecenes de Ripoll i del monestir i aquest és el seu últim acte de mecenatge”, afirma Llagostera.
Després de transcriure les cartes, es va posar de relleu que no només el bisbe Josep Morgades i el mestre d’obres Elies Rogent van ser els únics responsables d’aquesta reconstrucció, sinó que “havia estat un procés molt més ric i complex del que sempre s’explicava”.
D’entrada, en les cartes hi apareix un personatge molt important per tota la reconstrucció, l’arquitecte provincial de Girona Martí Sureda, que va estar al capdavant de dos projectes arquitectònics, el de l’any 1867 i el comprès entre els anys 1879-1881. Ja se sabia que hi estava relacionat, però no se’l valorava prou. Sureda va reconstruir la primera ala del claustre i tota la paret de la nau central. Llagostera també mostrava una imatge de l’any 1877, amb una paret per reconstruir, i set anys més tard ja estava feta; per tant, quan l’arquitecte Elies Rogent va posar-se a treballar l’any 1885, les obres ja estaven molt avançades.
El segon bloc, segons l’autor ripollès, “és la gran aportació del llibre”, ja que explica les intervencions arquitectòniques del segle XIX, de les quals s’han localitzat totes les memòries, plànols i pressupostos adjunts dels projectes de les obres. “La història del monestir ha estat molt potinejada i s’han publicat dades inexactes”, comenta Llagostera. Un exemple són alguns textos en què es diu que l’ala del claustre es va ensorrar l’any 1846 quan la documentació prova que va passar el 1842. Seguidament, hi ha dos apartats sobre la importància del paper del bisbe Morgades i la restauració de Ripoll i de tres sèries de fotografies del monestir. Llagostera, un dels tres autors, va agrair la feina de la Fundació Eduard Soler i, concretament, al seu patró i secretari general, Jordi Brull, l’ajuda que es va concedir per tirar endavant aquesta investigació.
{{ comment.text }}