Un passeig mil·lenari

El 25 d’abril de 1838, en el marc de la primera guerra carlina, les tropes liberals van dinamitar la teulada de l’església de Santa Maria, situada dins del conjunt monumental del castell de Besora, per evitar que s’hi fortifiquessin els carlins. Gairebé 200 anys després, el temple esventrat vol rememorar aquell episodi tràgic dins de la història mil·lenària que acumula aquest temple romànic. Des de fa uns dies, els visitants poden tornar a accedir a l’església i observar el cel des de dins, però també admirar la notable rehabilitació de l’absis o enfilar-se fins al segon pis de l’escapçat campanar.Tot plegat és el resultat d’un llarg i minuciós projecte de restauració iniciat fa dos anys i mig, sota la direcció de l’arquitecta vigatana Meritxell Ynaraja. Tot i que els treballs encara estan pendents dels últims serrells, l’equipament ja resta obert a visitants i excursionistes que arriben dalt d’aquesta cinglera situada a poc més de 1.000 metres d’alçada.“No refer la teulada forma part del discurs històric de la visita; és una manera de presentar-ho com un element viu, perquè la teulada no va caure, la van fer caure”, justifiquen Marta Fàbregas i Cesc Busquets, arqueòlegs de l’empresa Àtics, que porten més de 10 anys treballant en la recerca de tot el conjunt monumental.Només d’arribar és ben visible la intervenció que s’ha fet per recuperar la fesomia de la façana. Una porta adovellada dona accés a la nau, gràcies a un paviment que convida a passejar-s’hi per dins. “Abans no s’havia intervingut mai a l’interior del temple”, apunta Fàbregas, recordant la feina que va suposar extreure tota la runa acumulada abans de procedir a les excavacions. Tot plegat ha ajudat a tenir una bona “foto” del moment en què aquesta església –construïda al segle XI sobre les restes d’un temple anterior– va quedar desocupada, vuit segles després. Sobre la llosa s’han deixat gravades algunes de les làpides que van aparèixer arran del mateix desenrunament. També es va poder recuperar, per exemple, la pica baptismal, ara resituada a mà dreta de l’entrada, així com alguns dels graons de l’escala circular que portava fins al cor.Un dels elements que més torna a lluir és el vell atri porticat, un element que es va adossar a l’església al segle XII –i posteriorment modificat al XVI–. En aquest cas sí que s’ha apostat per refer de nou la teulada –que s’havia ensorrat pròpiament pel mal estat– així com dues de les primitives arcades. I s’ha pogut fer gràcies a unes fotografies que testimoniaven com era l’estança a principis del segle XX. En aquest indret també s’hi van localitzar diverses tombes, i un dels esquelets s’ha deixat visible just a l’entrada.La mateixa passarel·la que permet recórrer l’atri condueix a peus de l’escala de fusta que s’enfila fins al segon dels tres pisos que havia tingut l’esvelt campanar, que també data del segle XI. Entre la primera i segona plantes, el petit accés obliga a ajupir-se. Un petit esforç que queda recompensat per les vistes que ofereix aquest magnífic mirador de 360 graus.Tot i que el conjunt ja és accessible al públic, el projecte no està del tot completat. “Falta posar-hi el llacet”, il·lustra Fàgregas. Entre els detalls pendents hi ha la mateixa senyalització, acabar de condicionar i endreçar l’entorn –encara hi resta material propi de les obres– o, també, la restauració de les pintures que decoren l’interior de l’atri. L’objectiu és reprendre les obres pel març i acabar-les definitivament durant la primavera.El projecte ha tingut un cost d’uns 300.000 euros, que s’han pogut cobrir gràcies a aportacions de la Diputació, de la Generalitat o de la mateixa Fundació Privada Conjunt Monumental Castell de Besora. Aquest ens, format pels propietaris dels terrenys, l’Ajuntament de Besora, l’Associació d’Amics del Bisaura i la mateixa empresa Àtics, es va constituir per gestionar totes les intervencions en aquest conjunt monumental, així com poder accedir tant a recursos públics com privats. Entre els privats, per exemple, hi ha la Fundació Brad de Clarella, impulsada pel propietari nord-americà que, des de fa uns anys, impulsa l’elaboració de vi en aquesta finca del municipi.A banda d’aquesta intervenció a l’església, fa 15 anys que es realitzen campanyes d’excavacions arqueològiques en aquest indret, gràcies a un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Els estudis han posat al descobert restes de diferents èpoques. En destaquen l’ocupació ibèrica (entorn dels segles III a I aC), la visigòtica (segles VI-VII) o la carolíngia (segles VIII i IX) fins a la construcció del castell medieval, a finals del segle IX, sota les ordres de Guifré el Pilós, en plena consolidació dels territoris de l’anomenada Catalunya Vella.Els treballs arqueològics de tots aquests anys tot just han permès destapar “una part” de la història de l’indret. “La recerca va per llarg, no l’acabarem nosaltres”, deixa anar Fàbregas. Aquest any, precisament, a causa del context de pandèmia, no s’hi ha pogut realitzar cap campus d’estiu específic. Un fet, per contra, que ha permès a Fàbregas i Busquets centrar-se a donar l’última empenta al projecte de recerca i restauració a l’entorn de l’església.

Un passeig mil·lenari

La rua del 48è Carnaval de Torelló batrà rècord de participació

El 48è Carnaval de Torelló tornarà a xifres rècord d’abans de la pandèmia

Molló tindrà uns cavallets inspirats en la Tria de Mulats

Mor el director de fotografia Tomàs Pladevall, rodenc d’adopció i figura clau en el cinema català

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

Mor una dona a Santa Maria de Besora després de caure 60 metres al camí dels Bufadors

"Ja no parlem de sospites, són fets provats"

Una xarxa que falsificava bitllets falsos de 50 euros esquitxa Torelló

Ferit de gravetat un ciclista en un xoc amb un cotxe a l’Eix del Lluçanès

S'ensorra el sostre de l'antiga fonda Bonay de Sant Pere

“Fa dos anys que no veig els meus fills i vull visitar-los”

L'ETO ha perdut una targeta de crèdit a Tona

40 anys de la gran nevada

Un ferit lleu en un accident entre tres camions a la C-25 a Gurb

Van a apagar un foc a Gurb i es troben una plantació de marihuana