Res no pot amb Sant Jordi, ni que s’escaigui en diumenge. El primer que s’escau plenament en la postpandèmia va deixar imatges altra vegada de centenars de persones buscant llibres a les parades de llibres i roses, o assistint als actes programats en moltes poblacions. Si de cas, es va repartir l’afluència en altres hores, i des de mig matí fins a l’hora de dinar van ser molts més intenses del que sol ser costum en un dia feiner. Vic va tornar a ser un focus d’atracció, en què el Lactium se sumava a Sant Jordi, però la coincidència en festiu va fer també que fos molt més animat en altres poblacions d’Osona i el Ripollès.
Els llibreters tancaven les parades amb satisfacció, i convençuts que com a mínim “anirà tan bé com l’any passat”, explicaven des de la parada del Cafè de les Lletres de Vic, sota les voltes de la plaça Major, a mitja tarda. I començaven a fer llistes dels més venuts, a primera impressió. En narrativa, dos èxits que ja es veien a venir: Xavier Bosch i el seu 32 de març i també Gemma Ruiz amb Les nostres mares. Un èxit, aquest últim, que tornava a situar al capdamunt el Premi Sant Jordi, el de més solera de les lletres catalanes. La sorpresa –relativa– era la demanda d’El grinch de Sant Jordi, de Jair Domínguez. Diferents llibreries intuïen que farien curt (“ens n’havien enviat pocs”) i en efecte, es van quedar sense exemplars durant el dia. La polèmica de la que va ser protagonista arran del gag de l’Està passant no semblava haver fet més que alimentar l’interès pel seu llibre, per a alegria d’una editorial modesta com Comanegra. Tampoc tenien exemplars de Les calces al sol, de Regina Rodríguez Sirvent, un llibre que circula des de la tardor passada en recomanacions de boca-orella. El mateix que va passar a Osona el Sant Jordi de 2022 amb Cuina! O barbàrie de Maria Nicolau. La que ha estat fins fa poc cuinera del Ferrer de Tall de Vilanova de Sau “encara ven”, segons diversos llibreters.
Les tribunes mediàtiques ajuden a vendre llibres, perquè la majoria coincidien que l’economista Xavier Sala i Martín, i el llibre De la sabana a mart encapçalava la llista dels més venuts en no-ficció. En competència, potser, amb Carles Porta i els seus dos llibres de Crims. Però al costat de la televisió són altres plataformes les que estan llançant llibres al mercat: un clar exemple és La sotana, que amb la Gran enciclopèdia del Barça ha fet el salt del pòdcast al paper. Entre la no-ficció també tenia un bon resultat Vaticangate, del periodista vigatà Vicenç Lozano. Entre els autors osonencs, es van vendre bé tant Miracle, la novel·la sobre Sant Pere de Casserres de Joan Conill, com Aferrats al paradís, el llibre de David Vilaseca sobre la gent que decideix anar a viure en solitari a la muntanya.
“La gràcia és que hi hagi de tot per a tothom, i que cadascú trobi el seu llibre”, explicaven des de la parada de la llibreria Foster & Wallace de Vic, que de fet vivia el seu primer Sant Jordi amb normalitat i una mica astorats quan veien al migdia “una riuada de gent que pujava des del carrer Verdaguer”. Per a qui sí que es tractava absolutament del primer Sant Jordi era per a les responsables de les dues llibreries noves de Torelló. Mery Pineda, de Vuk, afirmava diumenge que s’havia complert el que ja intuïa, i la diada havia estat “una bogeria” en sentit positiu, “un dia amb moments de nervis i de caos però molt gratificant”. I vivint també, com moltes llibreries, la primera experiència de desdoblar-se entre la botiga i la parada, en aquest cas a la plaça Vella. També era el primer Sant Jordi per a una altra llibreria de Torelló, La Distreta, i el primer que vivien en plenitud de condicions a llibreria La Lluerna, de Ripoll.
