Ara fa cent anys que va morir Gabriel Ferrater i la seva veu continua interpel·lant nous lectors, fins i tot els més joves. És el cas, per exemple, de Paula Garcia Balbin, una estudiant de segon de Batxillerat de l’institut Jaume Callís de Vic, que va escollir una poema de Ferrater (In Memoriam). I no solament el va estudiar sinó que hi va posar música, en una peça que es va estrenar l’octubre passat a Sant Cugat del Vallès –on vivia i va morir Ferrater– dins d’una jornada pedagògica sobre l’escriptor. Fa pocs dies, es va tornar a interpretar a la Sala Joan Anglada de L’Atlàntida, en la presentació del treball.
“Quan va esclatar la guerra, jo tenia / catorze anys i dos mesos. De moment / no em va fer gaire efecte. El cap m’anava / tot ple d’una altra cosa, que ara encara / jutjo més important…” Els versos inicials de l’extens poema, que encapçala el llibre Da nuces pueris, van atrapar Paula Garcia. “Era una poesia molt directa, diferent de la que estic acostumada a llegir.” Parlava d’una guerra, la Guerra Civil, però ho feia “no des de cap ideologia, ni tampoc condemna, ho portava a la dimensió més personal que col·lectiva”. Era un jove amb les preocupacions i les dèries d’un jove. I escrivint des de la maduresa, amb ple coneixement del que havia representat la guerra, reivindicava “el dret a la felicitat i a fer-se independent”, ni que fos en aquell context.
“Parlava de la Guerra Civil des de la dimensió més personal”
Posar música als versos ferraterians “ha estat un repte”, reconeixia la jove compositora. Si la poesia tenia un llenguatge molt contemporani, acostant-se a la prosa, també “havia de ser contemporània” la seva traslació musical. I va optar “per una traslació literal de l’obra”, seguint el curs del text i en una peça única. “Vaig utilitzar més tons i textures que harmonies.” S’identifiquen perfectament els tremolos i fortissimos que remeten a la guerra, o el so lleuger del violí descrivint el joc d’un nen, i també una melodia especial “per a quan parla del seu descobriment de la poesia”. I per acabar, el tema principal de la peça, amb el qual Garcia volia significar “el contrast entre el temps històric i el personal”. Amb el treball, que duia per títol Ferrater, en clau de corda, ha descobert no només la poesia de Ferrater sinó quelcom més important: “Que es pot parlar de tot, en vers”.
De la lectura a la música
Paula Garcia Balbin presentant el treball. Ell filòleg, dramaturg i crític literari Josep Paré va posar veu a la lectura d’In Memoriam a L’Atlàntida (a Sant Cugat, va ser l’actor Jaume Madaula qui va ho va fer). Tot seguit, la va interpretar un quartet de corda del qual formava part la mateixa Paula Garcia al violí, al costat d’Anna Roca, Paula Corrons i Joana Gallarda. El treball de recerca de l’estudiant va tenir com a tutor el també professor i filòleg Enric Martín.
