Virgil, que també és professora d’hebreu a la Facultat de Teologia de Catalunya i al Call de Girona, fa set anys que resideix a Centelles i programa uns set viatges per temporada. Fa unes setmanes, va tornar de la Mesopotàmia turca.
Treballar de jove en una comunitat agrícola d’Israel no només va fer que Virgil conegués el Pròxim Orient de primera mà, sinó que la va marcar amb una filosofia de vida. “Allà vaig aprendre que facis la feina que facis l’has de fer pel bé de la comunitat”, recorda. I justament ara ho intenta aplicar a les rutes religioses i culturals: “Jo faig els viatges que puguin transformar algú”, diu. “Intento que el viatger no hi vagi empès per posar la xinxeta al lloc del mapa que li falta, que s’impliqui i gaudeixi del patrimoni i després ho pugui transmetre”. En aquest sentit, “fem un viatge pensant a coincidir a ser possible amb una festa religiosa, com a Etiòpia, que hi anem al gener pel Timkat, l’epifania ortodoxa”. També visiten monestirs, museus i festivals com l’internacional de cinema d’Armènia. Segons Virgil, els països on viatgen “han conservat les tradicions des de segles i tenen la cultura que ningú vol ser qui trenqui la cadena”. Allà, “religió, tradició, poble, nació i llengua estan vinculats”, de manera que l’Església pot guardar la nacionalitat del poble.
Pel que fa al perfil de viatgers, solen ser col·lectius de mitjana edat com grups d’estudiosos, parròquies o famílies a qui interessa la cultura. És el cas, per exemple, de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Vic i el centre ecumènic de la ciutat. “És un tipus de viatger motivat per un sentiment místic, de voler conèixer els secrets de la vinculació històrica dels pobles de l’Orient i de tradicions que han guardat i nosaltres ja no entenem, hem perdut”, el descriu Virgil. Com a valor afegit, Ruth Travel programa xerrades i conferències abans, durant i després del viatge: “Quan tornem, ens impliquem una mica amb les comunitats; per exemple, la comunitat armènia de Barcelona, perquè els viatgers no perdin tot el que han après sobre aquests mons, que no són un parc temàtic sinó una realitat”.
A Virgil li agradaria que l’Orient es conegués pel seu potencial cultural i no pas per ser una zona en conflicte, que creu que és l’única imatge que se’n té. “El qui tasta l’Orient troba que hi ha una transformació”, assegura la guia centellenca. “És com quan has fet alguna cosa i dius ‘ara ja em puc morir’, la sensació que t’has completat una mica més. El xalom, que es diu en llengua semítica”.
{{ comment.text }}