Una vida entre frànkfurts

La Mc Niu, una hamburguesa amb ceba, formatge, cansalada i un ou ferrat, i el xupa-xup de pollastre, uns daus d’aquesta carn col·locats en un escuradents i regats amb una salsa molt bona, són dues de les especialitats més demanades de l’emblemàtic Frankfurt El Niu, ubicat a la plaça de la Dansa de Campdevànol des que va obrir el 29 d’agost de l’any 1981. Després de gairebé 41 anys en funcionament, els propietaris del bar volen traspassar-lo. Jordi Pous i Carme Casals, més coneguts com en Jordi i la Carme del Niu, volen trobar un relleu per jubilar-se. De fet, en Jordi, amb 66 anys, ja està jubilat al 50%, mentre que la Carme en té 65 i al setembre ja podrà fer-ho. “La idea és arribar a la tardor i aguantar l’hivern, perquè és més fluixet”, explica Casals. En tot cas, en algun moment del 2023, el bar estarà en mans d’un altre propietari o tancarà, un fet que “ens sabria molt de greu després de tants anys”. Si troben abans algú interessat, no ho dubtaran. “Si el tanquem i el donem de baixa, qui entri ho haurà de fer tot nou, però si només canviem el titular, l’endemà mateix ja podrà entrar-hi a treballar sense fer-hi reformes”, comenta Pous. Hi havia una persona interessada que es va fer enrere, però hi ha més gent que ha vingut a mirar-se’l. En Jordi i la Carme del Niu estan casats i han estat al capdavant del bar des del primer dia. Quan en Jordi estudiava a Barcelona, havia vist com eren els típics establiments de frànkfurts d’allà, més aviat petits. Ell va traslladar la idea a la plaça de la Dansa. Al principi, durant els primers cinc anys, el local era molt petit i només hi havia la barra i el passadís de l’entrada, però la perfumeria que hi havia al costat va tancar i el van poder ampliar amb quatre o cinc taules més. El pare d’en Jordi, Pere Pous, tenia el Bar Peret al costat per jugar a cartes i “jo en volia un que fos diferent”. El seu pare i la seva mare, Dolors Bonet, van ajudar-los durant molt temps. També havien tingut tres treballadors en nòmina al principi de tot i d’esporàdics a l’estiu. A més, les seves tres filles, la Sheila, la Noèlia i l’Ester, sempre els han ajudat quan ha calgut. Sobretot, la mitjana. La Noèlia, que ara té 38 anys, hi treballa des dels 14. “Al principi, t’ho agafes com un joc, després dones un cop de mà els caps de setmana i als estius”, diu la filla. Tot i així, li agrada “però per una estoneta” i no per seguir el negoci. Bàsicament, en Jordi s’encarrega de la coordinació i de la barra i la Carme, de la cuina. “Ens han dit que fem els millors frànkfurts que han menjat mai”, afegeix Casals. El bar té molt bona fama i gairebé cinc estrelles a les pàgines web de ressenyes. La clientela d’El Niu també es caracteritza per ser molt “sana” i per la quantitat de famílies i parelles que hi van. La pandèmia no els va colpejar tant com altres negocis, perquè ja feien molt menjar per emportar i els clients van respondre. Llavors, sobretot en Jordi es va adonar que hi havia més coses a fer que treballar. “El Niu és com la nostra primera casa”, afirma en Jordi. Quan ell va fer 60 anys, li van regalar un àlbum amb fotos i la majoria on sortia amb les seves filles i netes eren al bar i “no al jardí o a la sala d’estar de casa, com seria normal”. Fins i tot, amb el naixement de la seva filla Noèlia, en plena festa major de Campdevànol, en Jordi va poder estar al part amb la Carme, però “només vaig tenir unes hores, perquè havia d’anar a obrir i s’hi va quedar una tieta de Ripoll, ja que els meus pares també eren al bar”. Abans, El Niu obria de les 7 del matí a les 4 o 5 de la matinada. Pràcticament no tancava. Es feien entrepans a totes hores i “la gent de Barcelona que arribaven al poble venien aquí perquè sabien que podrien menjar una hamburguesa a les 3 de la matinada”. Per festa major, el bar obria el dijous i no tancava fins dimarts a la nit gràcies als relleus del personal. Ara, en Jordi i la Carme valoren més la tranquil·litat i l’horari s’ha reduït de 7 del matí a 2/4 de 4 de la tarda i de 6 de la tarda a 10 del vespre. Des de fa 10 anys, també tanquen els diumenges i l’any passat ja no van obrir per la festa major.

Una vida entre frànkfurts

L’art de ferrar cavalls

La ‘cartera’ del Pare Noel

De Vic a rei dels ‘music hall’

Entre Santa Llúcia i Nadal

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal