Uns centres cívics de Vic més comunitaris

Potenciar els centres cívics com a espais de participació cultural i de cohesió social. És el gran objectiu que es marca el nou pla estratègic dels centres cívics de Vic, que dilluns passat es va aprovar per unanimitat al ple municipal. Si en els últims 10 anys els centres cívics han esdevingut dinamitzadors de la vida als barris, ara se’ls demana un pas més: que consolidin el seu treball en xarxa, que l’estenguin cap a aquells barris que no disposen d’equipament i que interactuïn amb la resta d’espais culturals de la ciutat, com també proposa el Pla d’Acció Cultural (2018-2025).
El pla estratègic ha estat realitzat per l’empresa Trànsit, especialitzada en gestió cultural, a través del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació, que n’ha finançat el cost, de 12.000 euros. La diagnosi del pla ha mostrat una evidència: el parc de centres cívics, que es va posar en marxa l’any 2008 –en diferents locals municipals, alguns ja preexistents i inicialment gestionats per associacions de veïns–, no està repartit de forma “equilibrada” per tot el municipi. Actualment estan ben representats els barris del sud de la ciutat, però per exemple no hi ha cap centre cívic a l’entorn del centre històric.
Aquests últims anys ja s’ha primat el treball en xarxa i s’ha gestionat la programació sota un criteri general, oferint tot un ventall de tallers i activitats no tan pensades en els veïns de cada barri sinó que atractives al conjunt de ciutadans. Ara es tracta de reforçar-ho. En concret, el pla preveu 22 mesures i 60 accions a desplegar fins a l’horitzó del 2025. Es proposa, entre d’altres, reforçar la col·laboració dels centres cívics amb altres serveis municipals, difondre polítiques de desenvolupament social i comunitari, o esdevenir punts d’atenció municipal. En la dinàmica d’esdevenir agents culturals es proposa la seva especialització per disciplines –procés que ja s’ha fet evident–, donar suport a la creació o enfortir el teixit associatiu. El pla també defensa la necessitat de millores en les instal·lacions, l’increment dels recursos humans o assolir entre el 7% i el 8% del pressupost que l’Ajuntament destina a Cultura. Finalment, pel que fa a la governança, s’aconsella més participació d’agents cívics, socials i educatius en la gestió dels centres, i l’impuls d’un grup de treball sobre cultura i proximitat. Un ambiciós camí transversal que requerirà “de recursos i oportunitats”, admet Cristina Jordà, responsable tècnica dels CCVic.