Vic obrirà dijous vinent dues de les adoberies que ha pogut rehabilitar

Dues de les adoberies històriques de Vic s’han salvat. Dijous vinent s’obriran al públic després de les obres de rehabilitació que s’hi han dut a terme durant un any i mig. S’ha preservat la memòria de l’activitat que s’hi feia, i acolli-ran espais de creació cultural L’any 1147 ja hi ha documentació escrita que parla d’una partida de terreny fora muralla, a Vic, amb el nom de Les Clotes. Una clota era el clot, el forat on les pells se submergien per adobar-les. L’activitat adobera a Vic és, quasi segur, mil·lenària. Al mateix lloc s’hi va mantenir fins que a mitjan segle XX les darreres pelleries van anar abandonant el barri que havia anat creixent al voltant del Mèder per fer indústries més grans i modernes. La decadència lenta però inexorable dels vells edificis va arribar a posar en perill la seva preservació, malgrat que fa 15 anys la Generalitat va declarar les Adoberies de Vic com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIL). Fins ara, que s’acaba de donar un tomb històric: dijous que ve s’obriran al públic per primera vegada dues de les adoberies que l’Ajuntament va adquirir i que ha rehabilitat. Les obres, amb un cost de 2,6 milions d’euros, han durat poc més d’un any i mig i han permès salvar de la ruïna els immobles que s’anomenen amb els números 2 i 4, els primers a tocar del pont de Queralt. https://youtu.be/IAf2Zfhdc1U?si=2ps1ZS9aGfMGQNys El projecte, redactat per les arquitectes municipals Elisenda Foradada i Mireia Noguera, tenia l’objectiu de “donar valor al patrimoni arquitectònic i etnològic, des del màxim respecte a la preservació dels edificis”, segons Ester Coma, regidora d’Urbanisme. La declaració com a BCIN va ser la primera de Catalunya per motius etnològics, és a dir, per guardar la memòria de l’activitat humana que s’havia dut a terme en el lloc. L’adob de la pell, en aquest cas. La rehabilitació vol ajudar “a entendre com es treballava” a les adoberies. Un procés ascendent: des de la ribera, on entraven les pells a la vora del riu, fins als assecadors sota teulada, la funció en determinava la forma. Són edificis que van anar canviant amb el pas del temps: els actuals daten del segle XVIII amb profundes reformes al segle XIX, però la part baixa és, possiblement, molt més antiga. Amb la compra i rehabilitació de les dues adoberies, l’Ajuntament va voler “posar la llavor i incentivar la rehabilitació de la resta”, recorda Coma. Un exemple que és possible donar-los nova vida i usos del segle XXI. Hi ha mitja dotzena més de propietaris privats al barri, amb els quals “s’està treballant”. Alguns prefereixen vendre, altres poden optar per fer-hi projectes propis. Pel que fa a les adoberies 2 i 4, hi ha una distribució en què les plantes primera i segona es destinaran a un espai de cotreball: “Una vintena de places per a emprenedors del sector de les indústries creatives”, explica Bet Piella, regidora de Cultura i Estratègia Econòmica. Serà el tercer d’aquests espais, després del VIT, especialitzat en el sector tecnològic, i de la Casa de Convalescència. Les bases per accedir a una d’aquestes places es coneixeran el proper mes de juliol i els emprenedors podrien començar a treballar a les Adoberies per la tardor. Segons Piella, s’ha parlat amb diversos possibles interessats (des de l’Escola d’Art fins a l’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, passant per Elisava, la Facultat de Disseny de la UVic-UCC) i s’han detectat ja possibles interessats. Una part de les Adoberies es destinarà a centre d’interpretació perquè el visitant pugui viure “una experiència” de com era el treball de la pell. L’espai que s’hi destinaria és el soterrani, on hi ha les clotes. El projecte museogràfic es redactaria durant l’any 2025 amb la intenció de fer-lo realitat al següent. Un dels espais grans, antic habitatge dels propietaris, s’adequarà com a sala polivalent i d’actes. A la planta baixa, just a l’entrada que s’obre davant del pont de Queralt, hi hauria serveis municipals d’atenció al públic. Les Adoberies han de servir també per activar a Vic “el turisme industrial”, diu Anna Alemany, regidora de Turisme. I per recordar que la ciutat va ser “capdavantera en la indústria adobera” de la pell petita, la de xai principalment, de la qual va arribar a ser un dels centres més importants d’Europa. Amb aquesta finalitat, hi haurà portes obertes al principi, i més endavant, les Adoberies entraran en el circuit de visites guiades a la carta que es porten a terme els diumenges. L’obertura al públic, el proper dijous (prevista inicialment a finals d’abril i ajornada a causa de la convocatòria de les eleccions al Parlament), tindrà el caràcter d’un acte popular més que oficial. Hi ballarà en Quel, el gegant adober que es pot veure a l’entrada del Museu de l’Art de la Pell. I també el Lleó de Vic, la figura del bestiari que es va recuperar fa tres anys. La bèstia va néixer al segle XVII, precisament a partir d’un encàrrec del gremi de blanquers i pellaires de la ciutat. El respecte pels ‘rastres “Aquest és un edifici que es va desmaterialitzant”, diu l’arquitecta Elisenda Foradada. Des de baix, amb les clotes excavades al llit de pedra. Pujant cap amunt on les pells anaven passant cada procés, les parets es tornaven més obertes. Fins arribar als assecadors amb ventilació, estructures de fusta lleugeres i obertures a l’aire sota teulada. El seu projecte ha procurat respectar fins al més mínim testimoni de l’activitat adobera. Des dels bombos i les molinetes, la maquinària més gran i visible, fins als petits detalls: els claus on es penjaven les pells dels travessers de fusta, els números que escrivien a les parets els treballadors, les trampilles per comunicar un nivell amb l’altre, les marques on hi havia envans... tot és història viva del lloc. S’han recuperat i reutilitzat tots els materials possibles, s’han respectat fins i tot les parts de façana on hi havia morter original en bon estat i s’ha aprofitat l’antic forat del muntacàrre-gues per instal·lar-hi l’ascensor. “Les estructures de fusta antigues encara treballen i on ha calgut se n’hi han afegit de noves per suportar les càrregues”, diu l’arquitecte tècnic Miquel Autet. Una autèntica obra d’artesania en què s’ha buscat “l’equilibri entre la preservació i l’adequació”, diu l’arquitecta Mireia Noguera. Entre els espais més singulars, les clotes que són vives, en part sota el nivell del riu, on quan plou hi entra aigua de la capa freàtica. O la descoberta d’una sala amb decoració a les parets, estranya en una fàbrica: va haver-hi un temps en què els propietaris hi vivien.

Vic obrirà dijous vinent dues de les adoberies que ha pogut rehabilitar

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

El vigatà Gil Pratsobrerroca s’estrena com a novel·lista amb l’èxit ‘El joc del silenci’

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província