Futbol
Hoquei
Motor
Poliesportiu

La dinastia dels Cano continua

El jove Gerard Cano acumula una quinzena de podis i gairebé deu victòries entre el ciclisme en ruta i de pista i segueix els passos del seu avi, Alfons, i del seu pare, Josep

A Campdevànol, el cognom Cano és sinònim de bons ciclistes. Tres generacions de la família han destacat en aquesta disciplina esportiva i ja es pot parlar d’una dinastia que no té final. Alfons Cano va ser qui va posar la primera pedra. Al seu palmarès destaca una victòria al gran premi de Ripoll, on hi van córrer figures com Miguel Poblet. Havia guanyat proves arreu de Catalunya i sempre es desplaçava amb la bicicleta fins al lloc de la cursa i després tornava a casa pedalant. “Va deixar el ciclisme perquè, tot i guanyar l’última cursa que va fer, el van desqualificar per menjar-se un plàtan en un tram sense avituallament”, explica el seu fill Josep. Ell també va tenir una carrera llorejada amb més de 60 victòries on va passar per l’equip PDM semiprofessional o el Zumos Rostoy quan era Juvenil. Entre el 1987 i el 1989 va ser campió d’Espanya en contrarellotge per equips en categoria Juvenil a Galícia o va vèncer la Challenge General i de la Muntanya de la Copa Catalana. El servei militar li va tallar la progressió, tot i que quan va tornar encara va ser capaç d’obtenir el Subcampionat de Catalunya d’amateurs.

El seu fill, Gerard Cano, que només té 15 anys, segueix els seus passos amb fermesa. Ell va començar fent atletisme, natació i va jugar tres anys a l’Escola de Futbol del Ripollès; però quan era Infantil de segon any –amb 13 anys–, va passar-se al ciclisme. “El meu pare em deia que era un esport sacrificat i que s’havia de patir”, explica. La primera sortida que van fer fins a Camprodon “em va rebentar perquè no m’agradés, però no ho va aconseguir”. Cano va començar a sortir amb la Unió Ciclista Campdevànol i ben aviat va passar a estar sota les ordres de Carles Torrent, tècnic de ciclisme en ruta i BTT del Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès. “La primera cursa a Palamós em van doblar quatre cops, vaig acabar últim i mort”, recorda. Cano pensava que no tindria el nivell del seu pare, però va ser una anècdota. Un mes i mig després alçava els braços en la seva primera victòria a la Copa Catalana a Vinallop, “on em vaig escapar en un circuit molt tècnic. Devien pensar que era dolent i vaig arribar amb 45 segons de marge”. A Vilaseca va obtenir el segon triomf a la Copa Catalana, i des de llavors pràcticament no ha baixat del podi i menys del Top-10.

Per no dependre sempre de l’escapada, Cano va aconseguir polir el seu esprint gràcies al ciclisme en pista que “m’ha donat cadència, potència i tècnica”. El ciclista de Campdevànol ja ha vençut l’Òmnium de Tortosa o la puntuació a la Copa Catalana al velòdrom d’Horta. Amb l’equip Tadesan-Núria-Purito s’ha endut la Challenge Cadet Vuelta a Múrcia i la Volta a Girona, que són proves de dues etapes per temps. Ara entrena cada dia i està en plena forma, tot i haver passat la Covid-19, per assaltar la Copa Catalana. Ell ja forma part de la selecció catalana i ara vol entrar a l’espanyola. Amb menys d’un any i mig de carrera ja acumula una quinzena de podis i gairebé deu triomfs. El futur serà brillant.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 857 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't