Un dels títols de més èxit del teatre català contemporani va ser El mètode Grönholm, de Jordi Galceran, estrenat el 2003. Explicava l’autor que l’última cosa que en va tenir va ser el títol. Mentre hi rumiava cinc minuts abans de retornar la trucada en què l’hi reclamaven, va sentir per ràdio que un tal Marcus Grönholm acabava de guanyar per segona vegada el Mundial de ral·lis. Ja el tenia. Grönholm. Elegant, sonor i nòrdic, com l’hilarant sistema de selecció de personal sobre el qual versava la celebrada comèdia.
Han passat més de 20 anys. Fa pocs dies, qui va trucar va ser Marcus Grönholm. I ho va fer a Vic, al pilot Albert Orriols, vigent campió de ral·lis d’asfalt de Catalunya, que acabava d’adquirir una veritable joia i llegenda del Mundial de ral·lis: una unitat del Peugeot 206 WRC oficial que el mateix Grönholm havia conduït per arribar a campió del món.
Però no només ell, sinó altres noms, veritables mites de la història del Mundial de ral·lis i que donen a aquest vehicle un pedigrí únic. Gilles Panizzi, Didier Auriol o el desaparegut Richard Burns van seure al volant d’aquest Peugeot.
El primer, de fet, “hi va guanyar el ral·li Sanremo de 2001”, explica Orriols, que no amaga l’emoció per haver-se pogut fer amb una peça única i molt cobejada. “Un divendres va començar a circular que estava en venda i diumenge érem a Itàlia comprant-lo. Dilluns ja hauria estat tard”, explica. I d’aquí la trucada de Grönholm. “Potser me’n donaràs més del que n’hem pagat, però jo em quedaria sense cotxe”, recorda que li va comentar.
El dilema a partir d’ara és si aquesta unitat completament restaurada s’ha de considerar una valuosa peça de col·leccionista, o també s’hi pot competir. “Tenim ganes de treure’l, ni que sigui en curses comptades dins dels ral·lis Legend”, diu Orriols. Un serà, segur, al ral·li San Marino de primers d’octubre. L’altre podria ser el Costa Brava.
I preguntat sobre si no fa angúnia que una peça com aquesta pugui patir algun dany en una cursa, diu que “quan et dediques a córrer no hi penses, en això. Són cotxes guanyadors, d’altíssimes prestacions i que és un goig poder pilotar, perquè et transmeten unes sensacions úniques”. El problema, en tot cas, poden ser els recanvis, com passa en qualsevol vehicle de més de 20 anys.
Són molt pocs els cotxes oficials que una vegada retirats de la competició han continuat sencers si han corregut curses regionals. I com més temps passa més valor tenen els que queden. Aquest en concret “havia estat corrent un campionat francès. Després va anar a Itàlia, va fer algun ral·li i el seu propietari el va acabar reconstruint de zero. Va estar dos anys parat. I al final, se’l treia perquè va comprar un Lancia Stratos”.
A banda del seu valor històric, l’interès pels WRC s’explica perquè a mesura que passen els anys es van incorporant nous vehicles, per edat, als ral·lis Legend. I s’està a les portes que també ho siguin aviat els d’aquesta categoria, que van aparèixer amb el tombant de segle i en què marques com Subaru, Ford o principalment Peugeot van ser hegemòniques.
De manera que Orriols amplia el seu particular parc automobilístic i l’espectre de curses on poder participar. Sense oblidar que la prioritat és aconseguir el cinquè campionat català, sumar proves en el d’Espanya “i també fer alguna cursa a França”.
