L’agost de 2008 el Barça de Guardiola va haver de superar una ronda de classificació per accedir a la fase de grups de la Champions League. El rival va ser un Wisla de Cracòvia que al partit d’anada va caure golejat al Camp Nou per 4 a 0, però que a la tornada va aconseguir derrotar l’equip que acabaria guanyant la competició contra aquell Manchester United on encara jugava Cristiano Ronaldo abans d’anar al Reial Madrid.
En aquella època Albert Rudé tot just tenia 18 anys, i estava preparant la pretemporada amb la Unió Esportiva Campdevànol. Un any i 29 gols més tard, va tenir l’opció de fitxar pel Banyoles, pujant tres categories de cop. I de retruc seguir escrivint una història futbolística que després del munt de voltes que ha donat la vida i la pilota l’han portat no només a dirigir el Wisla, sinó també a classificar-lo per a la final de la Copa polonesa que es disputarà dijous que ve a Varsòvia.
Malgrat ser un equip històric del futbol polonès, amb 13 lligues i quatre copes a les seves vitrines, actualment el Wisla milita a la segona divisió del país, després que la temporada 2021-22 baixés de l’Ekstraklasa. Tot i l’oportunitat històrica de sumar una cinquena Copa, Rudé subratlla que l’objectiu principal del curs és tornar a la primera divisió “perquè el club està patint molt en l’àmbit econòmic i cada temporada sense ser-hi ho complica més”.
Això converteix en clau el moment d’un Wisla que entrena des de principis de campanya. Amb l’objectiu de refermar la plaça de fase d’ascens, aquest abril i just abans de la final, l’equip de Rudé ha sumat un balanç d’una derrota –contra el Motor Lubin–, una victòria –contra el Znicz Pruszkow– i dos empats, davant del Wisla Plock i el Resovia Rzeszow. El darrer partit serà aquest divendres a casa contra el Podbeskidzie. A la lliga li queden quatre jornades i hi ha molta igualtat.
El premi de ser a la final va aconseguir-lo precisament contra un primera divisió com el Piast Gliwice, derrotant-lo a semifinals per 2-1. El quart classificat de l’Ekstraklasa, el Pogon Szczecin, serà el rival d’una competició de Copa que valora com a “molt complicada, tot i que confio en el meu equip”.
La situació actual de tots dos clubs li fa pensar que el Pogon té un 60% d’opcions de sortir-ne guanyador, per un 40% del Wisla. En cas de donar la sorpresa, el club no només rebria una gran injecció econòmica, sinó que també es garantiria la participació a l’Europa League de la temporada vinent.
La il·lusió de lluitar per la Copa no és nova per a Albert Rudé com a primer entrenador. Els seus dos equips anteriors també van jugar finals. A Costa Rica va fer-ho al capdavant de l’Alajuelense, on va perdre el campionat de clausura 2021-22 en el temps extra contra el Cartaginés.
La temporada passada el seu CD Castelló no va poder superar la final de la promoció d’ascens a segona divisió contra l’Alcorcón, tot i haver batut en semifinals el Deportivo de la Corunya. Aquestes dues pedres a la sabata li fan desitjar amb més ganes que mai “viure una final, guanyar-la i fer realitat el refrany”. Es refereix, clar, al que diu que la tercera és la bona.
I mentre espera el dia de la final, intenta concentrar-se en el seu equip, en l’estat de forma dels jugadors –és doctorat per la Universitat de Vic en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport– i a no desviar-se ni un mil·límetre d’un camí dirigit cap a les banquetes després que una lesió el va apartar prematurament de la pràctica activa del futbol.
Tirant la vista enrere, hi té l’aprenentatge fent de segon entrenador al costat de l’exfutbolista professional Diego Alonso al Pachuca mexicà, on van guanyar el títol de lliga de 2016 i la Lliga de Campions de la Concacaf de 2017. Altre cop formant tàndem amb Alonso va aixecar el títol de la Concacaf amb el Monterrey, el 2019. O el seu pas per l’Inter Miami també com a segon, abans que hi aterrés Leo Messi. I encara molt abans de tot això una infància a Ripoll, on també havia practicat l’hoquei patins, l’atletisme, la natació o l’excursionisme, i on conserva família i amics.
