Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El cor de Ripoll, a debat

El futur del centre històric desperta un debat a fons, en el Club de Premsa d’EL 9 NOU

Hi ha qui veu el got mig buit, i qui el veu mig ple, però ningú no té la solució màgica per retornar la vitalitat perduda al centre de Ripoll. El debat proposat des del Club de Premsa d’EL 9 NOU, que divendres va omplir la sala d’actes del Museu Etnogràfic, va posar sobre la taula la situació des de diferents perspectives amb la participació del regidor de l’Àrea de Serveis al Territori de l’Ajuntament, Joaquim Colomer; l’arquitecte i exregidor Jordi Planadecursach; el president de la Unió de Botiguers, Josep Forcada, i el periodista i veí del barri Jordi Remolins, moderats per Jordi Molet, director general d’EL 9 NOU.

El fet és que el centre històric de Ripoll ha perdut població i també comerços, en un degoteig constant al llarg de les dues últimes dècades. Les millores urbanístiques, amb la reforma de carrers i places, i l’esponjament per obrir nous espais s’han fet, en part gràcies a un Pla de barris, però costa de veure’n els efectes. El gruix de la població ripollesa s’ha desplaçat a altres llocs, sobretot al barri de la carretera de Barcelona. Colomer creu que la tendència “s’ha començat a invertir”, i ho argumentava amb dades com que des de fa dos anys “s’han obert més comerços que no s’han tancat”, a més de quantificar en 1,5 milions d’euros les inversions realitzades els últims vuit anys al barri. També Forcada remarcava que en el comerç “hi ha gent que ho està fent molt bé” i que alguns problemes que han portat al tancament són universals, com la competència del comerç electrònic. “En aquest sentit, Ripoll no és ni millor ni pitjor que altres ciutats”.

Menys optimista es mostrava Planadecursach, que constatava problemes com l’alçada dels edificis i la dificultat d’instal·lar-hi ascensors sense fer una reforma integral. En canvi, té una “situació estratègica” perquè s’hi ha de passar gairebé forçosament per anar d’un barri a l’altre de Ripoll, i això el fa atractiu encara. Jordi Remolins també es mostrava crític amb aspectes com la permissivitat en deixar entrar vehicles particulars o també l’elevat preu de lloguer de locals comercials buits. “Més d’un establiment ha hagut de tancar per culpa d’això.”

Planadecursach va insistir que el primer problema és el de l’habitatge. “Si hi viu gent, el comerç de proximitat ja funcionarà”, tot i que reconeix que no és fàcil trobar mesures concretes. “Però si no es fa, les finques estan arribant a valor zero o negatiu.” Implícitament, li donava la raó Colomer reconeixent que l’Ajuntament s’havia trobat “amb propietaris que han vingut a oferir-nos un bloc de pisos”. En canvi, assegura que els que “hi han cregut” o han tingut recursos per rehabilitar els edificis, “els han llogat o venut tots”. Planadecursach creu que des de l’administració “es pot generar demanda” i cal treballar en fórmules de gestió conjunta amb els propietaris. Uns i altres veuen que sense la iniciativa privada és difícil sortir de l’atzucac, però alguns propietaris no poden assumir els costos. I els promotors? “Els promotors han desaparegut.” I és cert, ara mateix no queda cap promotor immobiliari a Ripoll. Els de fora, segur que tenen formes de treure rendiments més ràpides que la rehabilitació d’uns edificis vells.
El debat va derivar en aspectes col·laterals, com l’obertura de comerços els dissabtes a la tarda. “Si el botiguer no obre, és perquè no li surt a compte en aquest horari”, deia Forcada. O l’incivisme, queixa que va sortir en alguna intervenció del públic i que es fa especialment notori en alguns llocs del centre històric. Una hora i mitja de debat, i la conclusió que hi ha idees i ganes de donar vida al centre. Al sortir, les terrasses del barri estan plenes. Sembla que la restauració sí que hi funciona.

 

Una ‘profecia’ del 1983: “El ‘deshabitament’ serà accelerat”

L’any 1983, Jordi Planadecursach, llavors regidor d’Urbanisme amb l’alcalde Pere Jordi Piella, va pronosticar en un article que si no es prenien mesures “el procés de deshabitament serà accelerat”, referint-se al centre històric de Ripoll. Per desgràcia, la previsió s’ha acabat complint per causes diverses: envelliment de la població, oferta d’habitatges en millors condicions fora del barri, pèrdua de comerç i, també, despoblament de la població i de la comarca. Quan Planadecursach escrivia aquest article, Ripoll se situava en la frontera dels 12.000 habitants, i ara en té 10.632. Ripoll
Jordi Vilarrodà

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.