Entre els 250 ajuntaments de Catalunya als quals Endesa ha enviat cartes amb la proposta de pagar a mitges el deute de famílies en situació de vulnerabilitat n’hi ha set d’Osona (Vic, Manlleu, Torelló, Roda, Prats, Taradell i Sant Quirze) i un del Ripollès (Ripoll). Els impagaments acumulats a totes dues comarques pugen a 437.302 euros: la companyia n’assumiria 218.650 i la resta hauria d’anar a càrrec dels consistoris segons el deute a cada municipi.
Endesa, que remet els periodistes a un comunicat de principis d’agost, explica que l’objectiu de la proposta “és donar una solució a les persones en situació de vulnerabilitat abans que arribi l’hivern”, ja que s’hagin acollit o no al bo social –un descompte sobre la tarifa fixat pel govern– “continuen acumulant deute”. La companyia també insisteix en la necessària col·laboració entre totes les parts per trobar una solució, però els ajuntaments lamenten que acompanyi la proposta de l’advertència que, si no s’avenen a pagar la meitat del deute, l’1 d’octubre iniciaran els tràmits per tallar la llum als habitatges amb impagaments.
Govern i ajuntaments volen articular una resposta conjunta
Aquest extrem el prohibeix taxativament la Llei Catalana 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que especifica en els articles 3 i 4 que “les administracions públiques han d’establir els convenis necessaris amb les subministradores per a garantir que concedeixin ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en risc d’exclusió residencial”, i també que “s’han d’aplicar els ajuts que calgui per no generar un deute” a aquestes llars.
La primera consigna, no actuar individualment i, per tant, no pagar
La proposta d’Endesa, per tant, ja la preveu la llei, però ha posat en alerta els consistoris perquè fins ara no estava especificat enlloc quina baula concreta de l’administració pública s’ha de fer càrrec del deute. La majoria demanen que sigui la Generalitat, que és qui té la competència de Serveis Socials, encara la delegui als ajuntaments.
En el cas de Vic, la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, explica que seguiran el full de ruta que marqui la Diputació de Barcelona. Després de la reunió que hi va haver aquest dimecres al migdia, amb 135 ajuntaments de la demarcació, l’ens supramunicipal redactarà una carta perquè tots els consistoris donin la mateixa resposta a Endesa. Mentrestant, la consigna és “no pagar absolutament res”, ja que segons la presidenta de la Diputació, Núria Marín, “no es tracta d’un tema a resoldre municipi per municipi”.
Vic, Manlleu i Torelló són els municipis amb el deute acumulat més elevat
Homs hi afegeix que des de l’Ajuntament de Vic ja s’havia intentat tancar convenis amb les companyies de subministraments, però “costa molt que estiguin per aquesta feina, i Endesa encara més”. També explica que el consistori, especialment des del mandat passat, ha anat desplegant mesures d’acompanyament i prevenció, entre les quals “auditories energètiques en habitatges o sessions per ensenyar a la població com estalviar”.
Igual que Homs, l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, llança un missatge de tranquil·litat en el sentit que, malgrat l’amenaça, les administracions estan convençudes que no s’arribarà a executar cap tall: “Una cosa és enviar una carta anunciant-ho i l’altra portar-ho a terme sabent que es tracta d’una actuació il·legal”. Després de la resposta conjunta, el deute “s’haurà de pagar de la manera que reguli el futur conveni entre administracions i empreses, ja que ara tampoc està establert de quins percentatges parlem”.
Fonts del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies subratllen, per la seva banda, que “la Llei 24/2015 deixa molt clar que no es pot tallar la llum a una família si hi ha un informe que avala la seva vulnerabilitat”.
A Osona, l’Ajuntament de Vic és el que hauria de pagar un import més elevat (75.000 euros). Manlleu rondaria els 60.000; Torelló, els 47.000, Roda de Ter, els 13.000, i Sant Quirze, 11.500. En el cas de Ripoll, igual que a Prats de Lluçanès i Taradell, la xifra quedaria per sota dels 8.000 euros. A la reunió de dimecres hi van ser presents, a banda d’Homs i Ortuño, el diputat Jordi Fàbrega; el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, i membres dels ajuntaments de Centelles, els Hostalets de Balenyà, les Masies de Voltregà, les Masies de Roda, Manlleu, Prats, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Quirze de Besora i Santa Eugènia de Berga.
Endesa recalca que la carta amb la proposta s’ha fet arribar només a aquells municipis on té un mínim de cinc clients vulnerables amb un deute acumulat que supera els 10.000 euros. Val a dir, també, que els contractes vulnerables d’aquesta companyia no són el total dels que hi ha a la població, ja que tant a Osona com al Ripollès hi operen altres subministradores, entre les quals Estabanell o Bassols Energia.
{{ comment.text }}