Habitatges amb aïllaments ineficients: pobresa energètica tot l’any

La crisi de l’habitatge i la crisi climàtica no són independents. D’una banda, els preus dels lloguers i de les compravendes són cada vegada més alts i, de l’altra, la dependència de combustibles fòssils a la llar, sobretot del gas, i del seu preu afecta la manera en què les persones fan front a situacions de calor o de fred extremes en cases que, en moltes ocasions, estan mal construïdes. Aquesta doble crisi i les diferents maneres d’abordar-la es fa palesa en dos informes publicats per l’organització ecologista Greenpeace amb pocs mesos de diferència. Hogares confortables para todas las personas planteja com una rehabilitació de l’habitatge en el marc de la Unió Europea pot contribuir a pal·liar la pobresa energètica, disminuir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i reduir també la dependència del gas. De l’altra, el treball Somos más pobres en verano: análisis sobre la pobreza energética en las viviendas en los meses de calor posa en evidència que a l’Estat espanyol hi ha més famílies que afirmen que no poden mantenir una temperatura adequada a la llar durant els mesos d’estiu que no pas durant els d’hivern. El treball l’ha fet l’entitat Ecodes per encàrrec de Greenpeace. Tot plegat es complementa documentant amb imatges de càmeres termogràfiques instal·lades a Màlaga, València i Madrid com hi ha interiors d’habitatges que arriben als 48ºC a causa d’un aïllament deficient. Una directiva de la Unió Europea (UE) referent a l’eficiència energètica dels edificis té com a objectiu descarbonitzar el parc immobiliari de la UE per al 2050. Una opció que des de Greenpeace veuen “no només factible, sinó avantatjosa econòmicament”, explica Sara Pizzinato, de l’Àrea d’Energia i Clima de l’organització. De fet, apunta que ells demanen la reducció a emissions zero no només del sector residencial, sinó de tota l’economia de la UE per al 2040. “El que cal és un pla ambiciós d’habitatge assequible i eficient”. Proposen abordar les dues qüestions de forma conjunta per tal d’aprofitar els diners públics que ara es destinen a subvencions tòxiques (calculen que a l’Estat espanyol són 23.000 milions d’euros anuals). Uns diners que haurien de vehicular-se cap a la transició energètica per “tenir un accés digne a l’habitatge i a altres tipus de serveis essencials, per exemple el transport públic, no només l’habitatge”, indica Pizzinato. Habitatges inaccessibles El comissari d’Energia i Habitatge de la Comissió Europea, Dan Jorgensen, ha anunciat un Pla d’Habitatge Assequible. I el gener vinent està previst que al Parlament Europeu es presenti un informe de recomanacions del comitè especial d’habitatge. Per Greenpeace, és un moment clau per abordar la qüestió perquè l’habitatge “serà cada vegada més un refugi climàtic, especialment en països del sud”. Per tant, és important que els habitatges, les oficines i els llocs de treball esdevinguin refugis “perquè anem cada vegada a climes més càlids, onades de calor cada cop més freqüents. De fet ja hi estem i això només és l’aperitiu”. Un aspecte fonamental a l’hora d’abordar la rehabilitació del parc d’habitatge és que “necessitem solucions no només per als propietaris sinó també per a les persones que viuen de lloguer”. I recorden que hi ha persones que, tot i ser propietàries del seu habitatge, tenen uns ingressos molt baixos que els fan molt difícil fer front a una rehabilitació. Aquí Greenpeace proposa una coordinació estatal per donar suport a les persones que vulguin rehabilitar el seu habitatge i que hi hagi oficines més pròximes on les persones es puguin assessorar. “El pla és molt més ampli que simplement posar diners perquè hi hagi cases”, diu. A l’Estat espanyol hi ha més de tres milions de cases buides i Greenpeace aposta per la rehabilitació, però a la pregunta de si la rehabilitació pot contribuir també a l’especulació, Pizzinato respon que “l’especulació en si pot aprofitar qualsevol cosa: una reforma energètica, la construcció d’un parc al costat de casa... cal abordar l’especulació en general, independentment de l’excusa que s’utilitzi per especular”. En aquest sentit apunta que una persona no té cap capacitat de negociació a l’hora de llogar o de comprar un habitatge, “no hi ha suficient mercat per poder escollir entre un habitatge i un altre”, perquè estan a uns preus que la gent no es pot permetre “i si tu no t’ho pots permetre, aquella casa no està en el mercat per a tu”. Llars ineficients Segons l’informe, a l’Estat espanyol el percentatge total de població en situació de pobresa energètica dobla la mitjana europea (és el 20,8% de la població, 10 milions de persones). Això s’atribueix al fet que la major part de la construcció a l’Estat va tenir lloc abans del primer codi tècnic d’edificació “que tingués a veure alguna cosa amb eficiència energètica”. Pizzinato assegura que a l’Estat s’ha construït molt malament des del punt de vista energètic, “el repte és molt gran perquè a Espanya s’ha construït moltíssim i molt malament”. A tot això s’hi afegeix el pes que encara té el gas a moltes llars. Per això, segons Greenpeace, en el Pla de l’Habitatge Assequible de la UE no hi pot faltar una descarbonització dels edificis d’habitatges perquè la UE només cobreix un 10% de la seva pròpia demanda; depèn en un 90% de les importacions de gas. Pizzinato reconeix que la Comissió Europea ha impulsat tant les energies renovables com el desplegament de bateries per intentar substituir el gas, “però està anant massa a poc a poc”. La UE, diu, “no pot permetre’s” dependre de les importacions de gas, ja siguin de la Rússia de Putin o dels Estats Units de Trump, “amb tota la inestabilitat geopolítica que genera el fet de signar acords de compra de quantitats ingents de gas d’un país l’estabilitat política del qual està per veure”. La descarbonització de les llars és especialment important i urgent, segons Greenpeace, “perquè impacta directament sobre la salut i la qualitat de vida de les persones”. I cal fer-la amb reformes energètiques i amb la substitució de les fonts de generació per energia fotovoltaica per autoconsum, bombes de calor, etc., i també generar altres tipus d’energies renovables “perquè l’electricitat que vingui de la xarxa sigui 100% renovable”. Barris mal dissenyats Amb l’objectiu d’analitzar la incidència de la pobresa energètica a l’estiu a l’Estat espanyol l’entitat Ecodes, per encàrrec de Greenpeace, ha elaborat l’informe Somos más pobres en verano. D’aquest es desprèn que una de cada tres famílies no pot mantenir una temperatura adequada de la seva llar durant els mesos de calor. És un 33,6% de la població general, mentre que pel que fa a la població vulnerable, el percentatge arriba al 53,3%. A l’hivern, en canvi, un 17,6% de la població general i un 60,3% de la població vulnerable no poden mantenir la casa suficientment calenta. El fet que la pobresa energètica a l’estiu pràcticament dupliqui la d’hivern en la població en general i que la pateixin una de cada dues famílies vulnerables no s’atribueix únicament a les freqüents onades de calor a causa del canvi climàtic. Aquest és un aspecte que sí que s’haurà d’anar tenint en compte cada vegada més. Principalment, però, Pizzinato explica que ho atribueixen al fet que el parc d’habitatge de l’Estat és “de baixíssima qualitat energètica, i especialment els habitatges als quals té accés la gent amb menys poder adquisitiu són encara pitjors des del punt de vista energètic”. A la pitjor qualitat de l’habitatge s’hi suma el fet que els mateixos barris estan mal dissenyats o estan ubicats en les pitjors zones des del punt de vista climàtic, indica Pizzinato: “Es van construir allà perquè els sòls eren barats; i no ho eren per casualitat” sinó probablement perquè eren zones més càlides a l’estiu o més humides a l’hivern o zones molt cimentades i on no s’ha invertit en arbrat. “L’arbrat redueix la temperatura exterior, amb la qual cosa disminueix la necessitat de bloquejar la temperatura extrema dins la teva llar”, subratlla. Barris, en definitiva, on no s’han utilitzat eines de renaturalització. Biaix de gènere En llars de persones grans i també de dones que viuen soles és on es veu més el fenomen de la pobresa energètica amagada. “És aquella que sembla que no hi és perquè se suposa que no ets una persona vulnerable, però que continues patint-la”, explica Pizzinato. Són persones que o dediquen una part molt important dels seus ingressos a mantenir la llar a una temperatura suficient, o directament pateixen calor en silenci, i no gasten diners: “No hi ha un efecte sobre la despesa, però sí una minva claríssima de la qualitat de vida d’aquestes persones”. Greenpeace fa una crida a la necessitat de tenir en compte la perspectiva de gènere a l’hora d’analitzar la pobresa energètica. “Històricament no s’ha inclòs en els indicadors i això per nosaltres és un error.” Precisament arran de l’informe s’han detectat elements que indiquen clarament que hi ha una bretxa de gènere; les dones que viuen soles pateixen més pobresa energètica a l’estiu que els homes que viuen sols: “Les dones tendeixen culturalment a no generar la despesa, encara que sigui més incòmode”, diu, i afegeix que “és fonamental per a nosaltres que s’introdueixin aquest tipus d’indicadors, si no no podrem veure mai què és el que està passant i no podrem llegir quines són les necessitats diferencials entre gèneres que s’hauran de plantejar en les mesures”. El 77% de les llars en situació de pobresa energètica a l’estiu són de lloguer, segons l’estudi. No poden fer canvis estructurals a la llar i, per tant, tot allò que es pugui fer per millorar la climatització passa per apujar la despesa energètica. Cases que a l'estiu són forns Les càmeres termogràfiques han permès documentar com les elevades temperatures entren a les cases amb uns aïllaments més deficients. Greenpeace va instal·lar-les en habitatges de Madrid, Màlaga i València, uns punts considerats “representatius de la realitat espanyola en termes climàtics i de població”, indica Sara Pizzinato. Les fotografies mostren una paleta de colors que van del groc (temperatura més alta) als morats. La temperatura que marca la càmera és la temperatura aparent, no és ben bé la real de l’objecte però sí que és representativa de la diferència entre uns punts i uns altres, indica Greenpeace al treball. De les conclusions que n’han extret destaca el fet que “és molt urgent” tirar endavant un pla per acabar amb la pobresa energètica a l’estiu a través d’un pla per a l’habitatge assequible i digne i, “sobretot, energèticament eficient, perquè les persones estan vivint en cases que són autèntics forns. Ens hem trobat amb cases en què a la finestra hi havia 48ºC”. Pizzinato destaca que són temperatures que “no tenen cap sentit en un país que va cap a més onades de calor”. Per l’organització, “és el moment” que el govern comenci a invertir “a l’engròs” en uns plans no només d’accessibilitat sinó també de grans reformes energètiques, i donar solucions a persones que tenen casa en propietat, a les que viuen de lloguer i també a blocs d’habitatges amb mesures que permetin arribar a acords entre tots els veïns i veïnes. El mal aïllament dels habitatges és una situació generalitzada, segons Greenpeace, en edificis dels anys 70, 80, 90 i moderns i succeeix tant en barris de rendes baixes com mitjana-alta. Les imatges exteriors documenten com la calor entra a dins dels habitatges pel mal aïllament dels edificis: façanes, finestres o cobertes per on es filtra la calor, però també la falta d’elements arquitectònics o naturals de protecció exterior com ara tendals, vegetació o voladissos. Foto 1. 16 de juliol, 13.30 h. Àtic situat al sud de Madrid. Tot i que la temperatura exterior era de 32ºC, la finestra (sense trencament del pont tèrmic, d’alumini i de vidre simple) registra 45,2ºC. Al sostre es registren 34,9ºC. La calor que es genera a l’interior de l’habitatge el fa inhabitable sense elements de refrigeració. Foto 2. 9 de juliol, 18.35 h. Màlaga. Temperatura exterior 28,5ºC. Edifici dels anys 70 i 80. Façana sense aïllament. A la seva superfície es registren 37,7ºC. Fotos 3 i 4. 26 de juny, 16.30 h. València (Paterna). Temperatura exterior 32ºC. Edifici dels anys 80-90 amb una alta exposició solar i molt poc aïllament tèrmic. La façana arriba als 49,2ºC. Atenció amb la diferència de temperatura entre una finestra amb persiana fosca (que arriba als 58,8ºC) i la que té persiana clara (39,1ºC).

Habitatges amb aïllaments ineficients: pobresa energètica tot l’any

La IA accelera i la demanda elèctrica corre al darrere

Quan el clima colla, la cistella tremola

Catalunya perd vent, la dispersió de la contaminació es complica

Sol, solet… i cada vegada més extrem

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

L’aufrany consolida la seva presència al Montseny

Una laica s’instal·la a Puiggraciós i mantindrà obert el santuari

Patrimoni fa retirar la peanya instal·lada sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

[ACTUALITZACIÓ] Localitzada sana i estàlvia la nena de 12 anys desapareguda aquest matí a Sant Celoni

Un grup d'investigadors del Japó visita Granollers per conèixer un mètode pioner de control de plagues promogut pel MCNG

Un motorista de 28 anys mor en un xoc frontal amb un cotxe a la C-59 a Caldes

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Sagalés compra l’empresa andalusa Rosabus per créixer a l’Estat

Mor a 76 anys el ginecòleg de Granollers Pere Rafecas

Les monges de Puiggraciós s’acomiaden amb un acte multitudinari