Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“La internacionalització millora l’empresa en el seu país d’origen”

TALENT CONVIDAT (5) Entrevista a Joana Torrents, directora general de la Cambra de Comerç Espanyola a Mèxic

La vigatana Joana Torrents viu a l’altra banda de l’Atlàntic des de fa 20 anys. Se’n va anar a Mèxic el 2001 amb una beca de la Generalitat. La previsió inicial era passar-hi dotze mesos que finalment ja s’han convertit en prop de mitja vida. EL 9 NOU l’entrevista en el marc d’un programa de Creacció que vol donar a conèixer el talent osonenc al món.

Va estudiar Economia a la Universitat Pompeu Fabra. L’últim any de carrera el va passar a Tolosa de Llenguadoc i després, mitjançant una beca, se’n va anar uns mesos a Nicaragua. Abans també havia estat a la Gran Bretanya… Diria que sempre ha tingut esperit viatger?
No havia vist gaire món i quan vaig tenir l’oportunitat de fer-ho em va agradar. Em semblava que podia aprendre moltes coses. Després de Nicaragua vaig tornar a Barcelona, però amb feines que professionalment no tenien massa rellevància. Això em va empènyer a continuar voltant, tot i que ja amb l’objectiu de treballar i enriquir el currículum.

Mèxic no era un país que tingués marcat al mapa, almenys a priori. Com hi acaba anant a petar?
Vaig aplicar a les famoses beques del Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), el que ara és ACCIÓ. La meva idea era anar-me’n al Marroc. Me’n van concedir una, però amb canvi de destí a Mèxic. La vaig acceptar. Al món hi ha pocs països on no em sembla interessant viure com a mínim un any.

N’han passat vint…
Sí, la vida et canvia els plans moltes vegades, però jo llavors tampoc tenia un full de ruta definit. Mèxic és un destí molt atractiu per les empreses catalanes i un cop vaig arribar a l’oficina del COPCA vaig descobrir una feina amb molt contingut. Vaig aprendre molt i em va permetre entendre què significa realment la internacionalització.

Sempre s’ha mogut en aquest sector?
Vaig fer un petit parèntesi més enfocat a temes logístics, però després vaig tornar a ACCIÓ i com a consultora en aquest àmbit. A Mèxic hi ha més de 6.500 empreses participades amb capital espanyol. No és que comprin i venguin, sinó que han invertit al país. Ara, des de la Cambra de Comerç, les intentem ajudar a fer-se conèixer i sobretot a relacionar-se amb companyies mexicanes i amb els governs tant municipals com estatal o federal.

Per què es considera un bon enclavament a l’hora d’internacionalitzar-se?
És un dels estats amb més tractats de lliure comerç amb tot el món, però el 80% de les seves relacions passen pels Estats Units i el Canadà. Tot i això, parlem d’un país amb un mercat enorme, 130 milions d’habitants –encara que no tots siguin consumidors–, i que d’entrada les empreses espanyoles se senten pròxim per la llengua, però també pel fet que ja n’hi ha moltes que hi han invertit abans. També s’ha de dir que hi ha sectors que no estan tan madurs. Les empreses hi poden aportar valor i a més a més és fàcil trobar talent mexicà i mà d’obra bastant qualificada.

Es tracta d’un país ric en recursos naturals i amb una renda per càpita de les més altes de Llatinoamèrica, però sembla que no ha acabat de fer l’eclosió. És cert o una lectura errònia des d’Europa?
Sí, és una visió que jo també l’he tingut sempre, des que vaig arribar. Mèxic ha viscut a l’expectativa de convertir-se en la sisena potència mundial, la cinquena, la setena… Però mai acaba d’arribar. A dins del país hi ha moltíssimes desigualtats, no és fàcil de gestionar, i per bé o per mal està molt lligat a l’economia dels Estats Units. Jo sempre dic, però, que Mèxic tampoc caurà: ha quedat molt lluny de grans debacles que han viscut altres països de Llatinoamèrica els últims 20 anys.

Comparteix la sensació que en general els catalans i els espanyols coneixem poc aquesta part del món?
La conquesta, les colònies… són temes que a nosaltres ens han explicat de passada i ells, en canvi, els tenen molt interioritzats. Quan arribes t’adones que et parlen des d’un lloc que tu no coneixes prou i que ells pressuposen que sí.

A quan es remunten les relacions comercials contemporànies entre Espanya i Mèxic?
Venen de lluny, les coses no passen d’un dia per l’altre, però sí que és veritat que als anys noranta Mèxic sortia d’una situació complicada, inflacionària, i no aconseguia recursos internacionals. Ningú li volia deixar diners. Espanya li va concedir un gran crèdit com a agraïment pel que havia fet durant la Guerra Civil i la postguerra. Això va permetre als grans capitals començar a venir cap aquí. Llavors va coincidir que Mèxic va firmar el tractat de lliure comerç amb els Estats Units i el Canadà quan Espanya s’integrava a la Unió Europea. Tots dos països s’obrien al món. Aleshores no era el lloc on més s’internacionalitzaven les empreses espanyoles; tiraven cap a Europa i al Marroc, per proximitat, però amb el temps n’han anat arribant. Ara sí que n’hi ha que s’internacionalitzen per primera vegada via Mèxic.

S’ha anat repetint un mateix patró o parlem de companyies molt diverses?
Molt heterogènies, amb una inversió molt diversificada. Grans capitals de bancs, energia, infraestructures… Però també turisme, automoció, química, fàrmacs, manufactura especialitzada o serveis. Els últims anys hi ha molta gent que ha decidit emprendre i aquí hi ha trobat un entorn favorable. Penso que amb això hi té a veure la influència dels Estats Units, però també que Mèxic és un país resilient, acostumat a passar des de crisis polítiques fins a migratòries, terratrèmols… Sempre hi ha un clima de certa turbulència. Això et posa les piles i si treballes realment pots tenir molt èxit.

Les paraules internacionalització i globalització no tenen res a veure ara amb les visions i expectatives de fa 30 o 40 anys. La seva feina l’obliga a reinventar-se constantment?
Abans, a les empreses que arribaven a Mèxic els havíem d’explicar moltes més coses. Ara el nivell de coneixement previ és elevat, tots tenim molta informació. No vol dir que no et trobis dificultats a l’hora d’iniciar-te en un mercat nou, que a més a més sovint cometem l’error de pensar que sabem com funciona, però parteixes d’un altre nivell. Anys enrere, per exemple, la gent ens traslladava el dubte de si internacionalitzar-se a Mèxic o al Brasil, quan són dos mercats completament diferents. Ara això ningú t’ho dirà.

Com casa el fet de sortir i beure de l’exterior amb el boom de la proximitat i el producte de quilòmetre zero?
Tot forma part del concepte de sostenibilitat, que sembla que per fi ens el comencen a creure. És evident que la internacionalització s’emmarca en la globalització, però per mi és millora de processos, compartir bones pràctiques, transferir coneixement… Ens porta a comprar uns tomàquets preciosos al costat de casa, la qual cosa és molt millor que importar-los, però pel mig hi ha hagut transferència de tecnologia i innovació. Passa com amb les persones: quan viatges, aprens coses que sense voltar pel món no sabries.

Amb això vol dir que no són processos antagònics?
La internacionalització és un factor de millora de l’empresa en el seu origen. Si ho fa bé, incorpora i transmet al mercat les bones pràctiques que ha extret d’un altre lloc.

Què significa per vostè la paraula talent?
Posar unes determinades habilitats al servei d’un objectiu o una causa que interessa a la persona.

És més de talent o d’esforç?
S’han de complementar. He vist gent que semblava no tenir massa talent i que posant-hi voluntat ha arribat a llocs interessants. No dic que hagin sigut més o menys feliços, sinó que professionalment han progressat més.

L’Estat espanyol el sap cuidar, el seu talent?
És complicat. Hi ha hagut una fuga de gent que no ha acabat de veure prou oportunitats, però penso que Catalunya se n’ha adonat i els últims temps intenta fer coses per retenir el talent. També crec molt amb el sortir i tornar a casa. Te’n vas a donar volts pel món, creixes professionalment i augmentes el teu valor.

Catalunya està ben posicionada a l’estranger?
Sí. Des de la meva trinxera, diria que hi ha moltes empreses internacionalitzades. Conec i he conegut molts catalans amb talent arreu del continent.

Té relació o ha pogut acompanyar empreses osonenques i ripolleses a Mèxic?
No donaré noms, però és evident que n’hi ha de molt bon nivell internacionalitzades. Indústries que han invertit en temes de components d’automoció, plàstics, química, mobiliari urbà, veterinària, consultoria, proveïdors en turisme… El sector agroalimentari també genera moviment, però més comercial que d’inversió.

Quan vostè va acabar els estudis obligatoris marxar a l’estranger era gairebé l’excepció. Ara potser tampoc s’ha convertit en la norma, però sí que és molt més habitual. Ens n’hem de felicitar?
Sí, jo ho recomanaria a tothom. T’ajuda, aprens a base de bones i males experiències. Crec que és important conèixer altres llocs, i sobretot fer-ho amb la ment oberta. Encara que a vegades no tinguis marcat un camí o un objectiu, allò a què et dediques t’ha de semblar interessant. Si no t’omple val més canviar.

Des del punt de vista professional, la seva intenció és continuar a Mèxic mantenint la feina actual?
Les previsions no han sigut mai el meu fort, però fa més de 20 anys que em dedico a la internacionalització d’empreses i segurament és el que millor sé fer. Crec que la meva carrera estarà sempre enfocada cap aquí. Des d’on no ho sé.

ALTRES ENTREVISTES DEL PROJECTE TALENT CONVIDAT

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Està a favor dels Jocs Olímpics d’hivern?

En aquesta enquesta han votat 263 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.