EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

El tabú de la mort

Amb la recent aprovació de l’eutanàsia, Espanya es divideix en dos bàndols. Com està educada la societat espanyola davant la mort? És aquest tema encara un tabú?


28/03/2021

Rebeca Molero, Lorea Andrés i Mireia Marcó. Vic

El 18 de març s’aprova a Espanya la llei d’eutanàsia. Espanya es converteix en el sisè país al món que permet una mort digna als seus ciutadans. En els últims mesos, el món s’ha vist afectat en l’àmbit polític, sanitari i social a causa de la pandèmia que ha portat la Covid-19 i tota aquesta situació ha acabat generant una tensió evident entre els ciutadans. Aquesta tensió sobretot ha estat ideològica davant els canvis que aquest nou virus ha ocasionat al país, i l’aprovació d’una mort mèdicament assistida ha generat un nou debat entre els espanyols.

Malgrat que la situació pandèmica, malauradament, ha ocasionat moltes morts a Espanya i arreu del món, els espanyols encara no sabem com tractar la mort perquè no tenim la consciència ni l’educació suficient i necessària per a entendre-la, conèixer-la i normalitzar-la.

Des que som petits, podem tenir la mort present a les nostres vides i una petita llum que il·lumina la foscor de la mort és que a través de la pedagogia es fa un seguiment als nens i adolescents quan viuen la pèrdua d’un ésser estimat o proper. Però en canvi, el sistema educatiu espanyol no educa sobre aquest tema perquè tots des que naixem puguem entendre la mort i tenir-la en compte.

La mort com a fenomen natural que forma part de qualsevol procés que impliqui la vida (tota vida acaba amb una mort) implica que està present en tots els ciutadans del món. Malgrat ser quelcom tan natural, és un fet que satura la vida. A les escoles, per exemple, s’expliquen continguts que tenen relació amb ella: el cicle vital, les característiques demogràfiques de certes ciutats o països, l’extinció de la naturalesa, l’holocaust, les guerres. Però, fins que no arriba el batxillerat aproximadament, no s’ensenyen temes com la pèrdua desenvolupats a través de la filosofia o inclús la literatura que s’associa al tabú o la mort.  Tractant tots aquests temes per sobre a les escoles, encara no es fa de cap manera que permeti tenir consciència sobre la mort.

Amor constante más allá de la muerte - Quevedo - Cementerio General de Valencia
“Amor constante más allá de la muerte – Quevedo – Cementerio General de Valencia” by Antonio Marín Segovia is licensed under CC BY-NC-ND 2.0

Francesc Torralba, doctor en Filosofia de la Universitat de Barcelona i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, a més de ser actualment director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, ha publicat un parell de llibres relacionats amb aquest tema. Ell mateix ens proporciona els títols, el primer és: Planta cara a la mort. Aquest llibre explora la mort d’una manera serena i diferent. Un llibre que ens ajuda a afrontar un tema que és considerat políticament i socialment incorrecte. Ens ajuda a afrontar la mort i a través de mecanismes de consol davant la pèrdua d’un ésser estimat.

L’aprovació de la llei de l’eutanàsia ha causat a Espanya molta controvèrsia perquè permet respectar l’autonomia dels qui tenen uns patiments físics o psíquics que són insuportables arran d’una malaltia crònica o impossibilitant o per tenir una malaltia greu o incurable. Això acaba sent un repte tant per metges com per ciutadans perquè es tracta de provocar la mort d’una manera intencionada, però que no permet castigar a ningú, ja que estarà dins la legalitat.

No tothom pot accedir a aquestes prestacions. La norma estableix que només poden sol·licitar-ho els pacients que ho facin reiteradament en ple ús de les seves facultats, i després d’haver rebut la informació suficient i haver buscat alternatives i cures paliatives que a més, diversos ciutadans consideren que no hi ha suficients en la societat espanyola.

Panorámica de Can Ruti
“Panorámica de Can Ruti” by Salvador Altimir is licensed under CC BY-SA 2.0

La nova llei posada en vigor fa una setmana, preveu una sèrie de garanties perquè l’ajuda davant la mort es faci amb control i supervisió i que metges i professionals sanitaris, puguin negar-se a fer-ho per raons que afectin la seva consciència.

En relació amb l’afectació de la consciència, Paraules de consol és el segon llibre de Francesc Torralba, que des de la filosofia i l’espiritualitat, planteja consells sobre com portar aquesta pèrdua de manera humana, consoladora. Tracta com fer el duel per a connectar amb els nostres sentiments i, així, poder recordar amb serenitat als nostres éssers estimats. Recordar-los amb un somriure. Quedar-nos amb els millors records i el feliços que van ser en vida.

“Quan la mort toca de prop, la frivolitat es fa miques. Sentim com s’esquinça l’ànima i necessitem consol. Ho confessem o no, experimentem la necessitat de conhort. Qui, però, ens pot consolar? On s’ensenya l’art de consolar? No és fàcil trobar respostes”.

Diu l’autor dels llibres, Frances Torralba.

La falta d’educació i el tabú de la mort actual entra la societat a Espanya, hauria de servir per crear un sistema educatiu que plantegi com introduir la temàtica per permetre’ns tenir una major consciència de la mort que permetrà un nou desenvolupament social. Aquest enfocament tan natural com la mateixa mort, resulta ser essencial si es vol educar sobre la vida i que sobretot, deixarà veure una visió més positiva de la nova llei aprovada: l’eutanàsia.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 881 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't