Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Conegut com a Lucky, i una de les cares més populars i visibles de la Fonda Europa, es jubila 48 anys després d’entrar a treballar al mític establiment del centre de Granollers. Aquest divendres ha estat el seu darrer dia de feina com a mestre-sala de la fonda, càrrec que ocupava des de feia uns 30 anys.

Amb la seva marxa se’n va tota una institució de la Fonda Europa, una persona que des del seu lloc ha conegut una gran nombre de gent i ha vist els canvis socials i de tot tipus que s’han produït en mig segle de vida, el pas de la dictadura a la democràcia, la introducció del català a les cartes del restaurant, l’arribada d’internet o de les modes gastronòmiques. Des del seu lloc també ha fet autèntics estudis sociològics: “Sempre m’ha agradat molt estudiar el comportament de les persones, i va arribar un punt, que quan algú entrava per la porta, ja podia endevinar el que menjaria, i abans que demanés jo ja ho tenia escrit.”

Tot aquest poder li ha conferit els anys que ha estat treballant al bar o a les sales del restaurant. En Lucky va començar a la Fonda Europa quan només tenia 15 anys, estudiava batxiller i gairebé encara no sabia ni parlar català.

Feia uns mesos que s’havia traslladat a viure a Granollers procedent d’Inznájar (Còrdova) amb la seva família, quan un dia, passant per davant de la Fonda, el seu pare li va dir que entrés a demanar feina per a l’estiu.

“Se’m van quedar de seguida i ja vaig començar a treballar-hi cada dia, al principi com a aprenent. La mestressa em va enganxar i ja no em va deixar marxar”, recorda. Aquesta mestressa era la Maria Antònia, la dona de Paco Parellada, en aquell moment al capdavant de la Fonda. “Ella va ser la culpable que jo estigui a la Fonda, des del primer moment em va tractar com si fos un fill”, recorda Lucky.

Aquí va començar la seva vida i trajectòria professional lligada a la Fonda Europa i a la família Parellada. Després del Paco i la Maria Antònia hi va veure passar en Francisco i en Ramon Parellada, i aquests darrers anys la filla d’aquest últim, la Maria Antònia.

També hi ha vist passar, ha servit i ha conversat amb l’escriptor Josep Pla, un habitual de la Fonda, a més de tots els presidents de la Generalitat des de Jordi Pujol, a més de periodistes mediàtics de diferents mitjans, o gastrònoms com Néstor Luján. “En un llibre seu de cuina catalana hi sortim el Paco Parellada i jo.”

En Lucky, però, també recorda aquells clients desconeguts que han apreciat sempre la seva feina i presència encara que hagués passat molt temps: “A vegades han vingut estrangers de Londres o Pequín, han tornat al cap de 20 anys i s’han il·lusionat i emocionat de tornar-me a veure, i jo igual, és clar.”

Tot i els canvis que ha sofert la cuina en aquests anys, en Lucky sempre defensa la cuina tradicional que ha sabut mantenir la Fonda Europa. Hi ha plats, diu, que es fan des del primer dia que ell hi va entrar, com l’escudella i carn d’olla, l’esqueixada, el xai rostit, la paella Parellada o els canelons. “Aquests plats són l’essència de la cuina catalana, i la Fonda Europa els ha sabut mantenir, ha estat un referent en aquest aspecte, i jo soc un gran defensor d’aquest tipus de cuina”, comenta.

González creu que s’ha d’innovar, i és necessari incorporar un tàrtar o un tataki, perquè ha d’haver-hi plats pels gust de tothom, però sense perdre mai l’essència. “Uns canelons o una escudella amb carn d’olla costen de fer i no els fa tothom a casa seva. Per a l’Europa, aquests plats han sigut el seu leitmotiv, els plats que l’han marcat”.

Un altre tret identificatiu de la Fonda són els esmorzars de forquilla, que van començar fa molts anys amb els pagesos que venien a mercat. “Va haver-hi un moment que semblava que es perdien, però nosaltres vam continuar, i a mi, aquests esmorzars m’encanten.”

Luciano González és a punt de fer 64 anys. Encara li quedava un any de feina, però reconeix que ja està cansat. “Porto molts anys treballant, i la pandèmia em va tocar molt, amb els tancaments, canvis d’horaris… i vaig pensar que quan s’acabés tot això, plegaria, perquè la meva filosofia és que només es viu una vegada.”

Ara ha arribat el moment de viure al marge de la Fonda Europa. Reconeix que està trist per tots els companys i la gent que deixa, però que ja té una agenda plena d’aficions. Li agrada anar a pescar als rius, anar a buscar bolets tot l’any i manipular drons. “Aquest és un món molt apassionant. I si no he pogut pilotar avions, que era la meva il·lusió, doncs pilotaré drons.”

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Aquests dies té previst comprar amb motiu del Black Friday?

En aquesta enquesta han votat 307 persones.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't