La immigració és una realitat històrica i un fenomen global que, en termes generals, ha estat positiu per a la societat catalana i espanyola. Tot i que comporta costos –especialment en forma de despesa social–, aquests “queden compensats pels beneficis econòmics que genera”. Aquesta és la tesi que va defensar Rafael Barba, professor voluntari de Migra Studium, en una xerrada organitzada dijous per Federalistes d’Esquerres a Can Jonch. Amb tot, Barba va advertir que la immigració és també “un repte per a les societats receptores”, que han d’afrontar l’acceptació de la diversitat, la provisió de nous serveis públics i, sobretot, la manca d’habitatge, informa Imma Juncà.
Barba va situar el debat en un context de percepció social negativa en creixement. “La immigració ha arribat a ser percebuda com el problema número u, tot i que a nivell personal la gent no ho viu així”, va assenyalar. Una enquesta recent de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials assenyala que un 64% de la ciutadania catalana creu que cal posar més restriccions a la immigració, 20 punts més que fa dos anys.
“No són estadístiques, sinó persones”
El ponent va recordar que les migracions “no són estadístiques, sinó persones” que fan processos “durs i sovint dramàtics”, amb milers de morts encara avui a la Mediterrània i a l’Atlàntic. A escala global, va destacar que el nombre de persones migrades ha crescut fins a 304 milions el 2024, impulsat per les desigualtats econòmiques, especialment a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, i per l’accés a la informació.
En clau catalana, Barba va subratllar que el 25,1% de la població resident ha nascut a l’estranger i va desmentir discursos alarmistes: “Parlar d’una substitució islàmica és una falsedat; la immigració majoritària és llatinoamericana.” També va remarcar que l’impacte no és homogeni: es concentra a les àrees metropolitanes i als barris populars, i afecta “els sectors socials més desfavorits”.
Des del punt de vista econòmic, va defensar que la immigració ha contribuït al creixement i a sostenir el sistema de pensions, tot i ocupar majoritàriament feines de baix valor afegit com la cura de persones, l’agricultura i el turisme. En canvi, l’impacte és més intens en educació, serveis socials i habitatge, un àmbit on “molts immigrants viuen en condicions inacceptables”, comparables a les de la immigració interior dels anys 60.
Barba va apostar per un model d’integració de la immigració que eviti tant l’assimilació com el multiculturalisme segregador, i va alertar del perill dels discursos identitaris de l’extrema dreta. “La diversitat enriqueix, però s’ha de saber gestionar”, va concloure, tot reivindicant polítiques públiques i el paper actiu de la societat civil.
