Jordi Xena, de Junts, tancarà el seu quart mandat com a alcalde de Santa Maria de Palautordera després d’haver confirmat que no optarà a la reelecció el 2027. Ho és des de 2011 i afronta el tram final amb projectes oberts en habitatge, equipaments, residus i serveis. Reivindica una manera de governar “transversal, representativa, eficient i social”.
Encaren el final del mandat amb molts projectes oberts. Amb quina mirada afronta aquesta recta final?
Amb la voluntat d’acabar feina i de deixar encarrilats projectes importants per al poble. Encara tenim fronts rellevants en habitatge, equipaments, aigua, residus o mobilitat, i la nostra obligació és continuar treballant fins a l’últim dia.
Quina ha estat la seva manera d’exercir l’alcaldia durant tots aquests anys?
Sempre l’he resumit en quatre idees: una alcaldia transversal, representativa, eficient i social. Transversal, perquè l’Ajuntament ha d’atendre tothom sense mirar de quin color polític és. Representativa, perquè l’alcalde ha de representar dignament el municipi. Eficient, perquè les coses s’han d’intentar resoldre amb diligència. I social, perquè les persones, sobretot les que més ho necessiten, han de ser al centre de les polítiques municipals.
El municipi ha superat els 10.000 habitants. El poble ha sabut adaptar els serveis a aquest creixement?
Sí, però també s’ha de dir que el creixement no ha estat explosiu. Quan vaig entrar a l’alcaldia, el 2011, ens vam trobar en plena crisi econòmica i amb uns anys complicats. A partir d’aquí hem anat modernitzant serveis i adaptant-los a les necessitats de cada moment. Han crescut els serveis socials, el personal i pràcticament totes les àrees, també perquè la gestió administrativa és cada vegada més complexa.
Aquest augment de complexitat administrativa condiciona la capacitat d’actuació dels ajuntaments?
Sí, molt. El marc normatiu s’ha fet molt més exigent, amb lleis de contractes i procediments cada cop més estrictes. Això vol dir que necessitem més recursos humans per fer el mateix que abans, i sovint això no es té prou en compte quan es parla de l’eficiència de les administracions locals.
I encara hi ha marge perquè Palautordera continuï creixent?
El planejament del 2011 ja preveia nous espais de creixement, com Can Garriga, l’entrada del poble i el sector del Remei. Durant molts anys no hi ha hagut prou pressió perquè això fos necessari, però ara sí que hi ha una necessitat real d’habitatge i continuarà creixent. Per això crec que seriosament s’haurà de plantejar si es desenvolupa algun d’aquests plans parcials per poder ampliar l’oferta.
L’Ajuntament ho pot impulsar directament?
Nosaltres no disposem de grans terrenys propis per fer-ho. Per tant, el futur passarà per estudiar quina fórmula convé més, si per cooperació liderada per l’Ajuntament o a través d’una junta de compensació. Però és un debat que s’haurà d’afrontar.
Quina política ha fet el consistori en habitatge públic?
El que hem fet és comprar habitatges. Ara mateix en tenim 26. En el seu dia vam analitzar si sortia més a compte construir-ne o comprar-los fets, i ens resultava aproximadament un 10% més econòmic adquirir-los que no pas fer tota la inversió d’obra nova. Recentment hem comprat sis pisos més al carrer Prat de la Riba, hem acabat el de l’estació i ara volem adquirir habitatges més grans per poder atendre famílies nombroses.
El pis de l’estació també es destinarà a finalitats socials?
A la primera planta de l’edifici hi hem rehabilitat un habitatge de dues habitacions amb una subvenció de la Diputació i la previsió és destinar-lo a usos socials, probablement a través de la Fundació Acció Baix Montseny.
L’estació ha estat un dels projectes més singulars del mandat. Quin balanç en fa?
El més important és haver salvat l’edifici. Adif el volia enderrocar i nosaltres hem aconseguit una concessió d’ús per 50 anys i la seva rehabilitació a base de subvencions, sense comprometre recursos que ens impedissin fer altres coses al poble. Després hi pot haver debat sobre els usos, però el que és essencial és que d’aquí a uns anys hi haurà edifici i el poble podrà decidir què en vol fer.
I quins usos hi veuen ara mateix?
La concessió amb l’anterior empresa es va acabar i ara estem treballant en el nou projecte, que continuarà vinculat al cicloturisme, al senderisme i a l’atenció als usuaris de Renfe, però volem redefinir la concessió perquè l’experiència ens ha ensenyat que hi ha coses a millorar. De moment, estem oferint un servei d’obertura del vestíbul perquè els usuaris del tren tinguin un espai resguardat.
L’Ajuntament vol comprar l’antic teatre El Patronat. Han parlat més amb l’Església d’aquest tema?
El bisbe vindrà a veure’m personalment a finals de mes i li ho haig d’agrair públicament. No parlaré del Patronat per respecte a aquesta voluntat.
Un altre equipament que ha canviat molt és l’Envelat.
Allà teníem dues opcions: enderrocar l’antic pavelló i fer un equipament completament nou, o bé transformar-lo progressivament. Vam optar per aquesta segona via i amb els anys l’hem anat adequant fins a convertir-lo en un equipament cultural molt útil. Potser no és perfecte en tot, però serveix per a moltíssimes activitats i això li dona molt valor.
En salut, el nou CAP també ha estat una de les grans novetats.
Les referències que en tinc són molt bones, també com a usuari. És un edifici modern, ampli, pensat amb perspectiva de futur i que dignifica molt l’atenció.
Sant Celoni ha dit que deixarà d’aportar diners a l’institut escola La Tordera a falta d’un conveni entre els dos ajuntaments. Hi estan d’acord?
Nosaltres no hem tingut mai problemes amb aquesta qüestió i sempre hem defensat que hi havia marge jurídic per fer un conveni entre els dos ajuntaments.
Un altre dels canvis dels darrers mesos ha estat el nou model de residus. Estan satisfets amb el resultat?
Sí, molt. Haver arribat al 75% de recollida selectiva és una molt bona dada.
Com es vol consolidar aquest model?
Amb diverses eines. Una serà una prova pilot amb sistemes de vigilància i l’altra la instal·lació de sensors als contenidors.
En aquest tram final també parlen molt d’aigua i d’inversions.
Sí. Ara estem molt centrats en la digitalització de la gestió de l’aigua i en millores de xarxa.
Econòmicament, l’Ajuntament està preparat per afrontar aquests projectes?
Sí. L’Ajuntament té una economia sanejada i capacitat d’inversió.
També hi ha actuacions en marxa en mobilitat i a l’entorn de la drecera de Sant Celoni.
Sí, són obres que busquen millorar la seguretat i l’ordenació d’una zona molt transitada.
“És bo que hi hagi renovació i noves maneres de fer”
Per què ha decidit no tornar-se a presentar com a alcalde?
He pres aquesta decisió per diversos factors: una trajectòria llarga, quatre mandats, una edat i també una situació familiar. L’alcaldia no és una professió, és una vocació, i arriba un moment que també has d’entendre que has de ser-hi per a la família. A més, crec que és bo que hi hagi renovació, nous projectes i altres maneres d’entendre el servei al poble.
És una decisió molt meditada?
Sí, no és una decisió improvisada. Quan fa tants anys que estàs al capdavant del municipi, evidentment no és una decisió menor. Però arriba un moment que has d’entendre que les etapes s’han de saber tancar. Crec que és el moment adequat.
També pesa la idea que cal una renovació?
Encara que hi pugui haver una voluntat de continuïtat en el projecte, tothom té la seva manera de fer. Crec que és positiu que hi hagi nous lideratges i noves mirades, encara que sigui dins d’una mateixa línia de treball.
En un poble com Palau, es vota sobretot la persona?
En la política municipal, i especialment en municipis de la nostra dimensió, la persona té un pes important. Ara bé, jo sempre he defensat que el projecte ha d’estar molt pensat per al poble, més enllà de les sigles. T’has de sentir còmode amb l’espai polític que representes, però has d’adaptar el projecte a la realitat del municipi.
I en el seu cas, aquest projecte ha anat més enllà de les sigles?
Sí. Nosaltres hem passat per diferents etapes, de Convergència al PDeCAT i a Junts, i sempre hem tingut molta llibertat per aplicar les polítiques que crèiem convenients per a Palau.
Com explica haver encadenat tres majories absolutes?
Cada poble té la seva realitat. En el nostre cas, la gent ha considerat que la manera de fer que hem tingut mereixia continuïtat. Segurament s’ha valorat una manera de governar oberta, transversal i centrada en el municipi.
Ha donat algun consell a Marc Gallardo, que serà el seu substitut?
N’hi donaré tants com ell vulgui. Ara encara no toca, perquè fins al final del mandat hem de continuar governant, però evidentment estaré disposat a ajudar en el que pugui.
Per tant, encara no sap quin paper tindrà vostè a partir de 2027.
No, encara no. Quan es constitueixi el nou Ajuntament, jo tancaré aquesta etapa. A partir d’aquí m’hauré de replantejar el dia a dia. Quan un ha tingut inquietuds polítiques i de servei públic, això no desapareix de cop.
Com és la relació amb l’oposició a l’Ajuntament?
De respecte total. Sempre hem estat oberts a escoltar aportacions. Cada any, quan fem els pressupostos, se’ls fan arribar i se’ls diu que, si tenen propostes, les estudiem. Si no hem col·laborat més, és perquè ells no han volgut. En qualsevol cas, jo sempre he entès que una oposició crítica també és positiva, perquè et fa reflexionar i t’ajuda a no pensar que sempre tens la raó.
No ha estat, doncs, una relació de confrontació?
No. Jo mai no he volgut entrar en el terreny de la crítica personal o de la desqualificació. No trobaran declaracions meves atacant l’oposició. Crec que institucionalment això no toca. Una cosa és discrepar, i l’altra, convertir la política municipal en una batalla constant. Jo no ho he entès mai així.
Però amb majoria absoluta, com es combina aquesta obertura amb l’acció de govern?
La ciutadania et dona una responsabilitat i l’has d’assumir. No pots guanyar unes eleccions i després limitar-te a esperar què et diuen els altres. Has de tenir un projecte i una idea de poble.
Mirant enrere, canviaria coses?
Sí, és clar. Hi ha coses que amb el temps faries diferents. El dia a dia també t’ensenya. Hi ha decisions que segurament matisaries més o enfocaries d’una altra manera.
Amb què es queda, de tots aquests anys?
Amb l’agraïment immens d’haver pogut ser l’alcalde del meu poble. Jo Palautordera me l’estimo, hi he nascut i hi he viscut sempre. Haver pogut treballar per la gent, ajudar i conèixer tantes persones és el que més valoro, per damunt de qualsevol projecte.
L’oposició pregunta
[CUP] Després de 15 anys de govern, com explica que el municipi encara arrossegui mancances en habitatge i equipaments públics –com la falta d’un teatre o espais cívics– i que no s’hagi prioritzat prou l’habitatge protegit ni s’hagi aplicat el 30% obligatori en noves promocions?
El 30% està garantit en els plans d’actuació urbanística. Quan es desenvolupen aquests sectors, la reserva és obligatòria per llei. Una altra cosa són promocions puntuals, que no estan subjectes a aquesta regulació. En els sectors previstos al municipi, aquest percentatge es complirà i fins i tot pot ser superior en algun cas. Per tant, sovint aquest debat parteix d’un cert desconeixement de com funciona el planejament urbanístic i de quins instruments té l’Ajuntament en cada cas.
[ERC] Quin futur preveu per a l’escorxador i per què no s’ha prioritzat durant aquest mandat destinar-lo a espais per al jovent, així com quins terminis reals es plantegen per al seu desenvolupament?
És un projecte que està sobre la taula i que s’està analitzant. S’estudia quines possibilitats pot tenir en l’àmbit juvenil, però també s’ha de tenir en compte que hi ha altres necessitats, com espais per a entitats o usos culturals en una nau propera que es podria utilitzar, encara que sigui temporalment. Tot plegat forma part d’un plantejament global d’equipaments. No es pot fer tot alhora. Hi ha dos factors que marquen l’acció de govern: els recursos econòmics i la capacitat de gestió. No es tracta d’estirar més el braç que la màniga. A més, aquests últims anys hem estat molt condicionats per subvencions, especialment dels fons Next Generation en àmbits com l’aigua potable, que han marcat prioritats. Quan estàs executant aquests projectes, no pots assumir-ne gaires més alhora. En aquest mandat no es podrà desenvolupar, però és un projecte que haurà d’afrontar el proper equip de govern.
[PSC] Com valora la gestió del projecte del Camí Vell de Sant Celoni, després de diverses actuacions en els últims anys, en què se’n va fer una primera el 2019, una segona el 2023 i aquesta última. I què respon a les crítiques que situen el cost fins als 700.000 euros i en qüestionen l’eficiència i la planificació?
No entenc d’on surten aquests 700.000 euros. No ha arribat ni a 300.000, i a més amb una part molt important subvencionada. Les actuacions anteriors han estat menors, de millora de l’entorn, i la gran actuació és la que s’ha fet ara. Aquí el que posaria en valor és que hem sabut aprofitar oportunitats. El Servei Català de Trànsit ha tret subvencions per a la pacificació de vials i nosaltres n’hem guanyat dues. Primer es van aplicar en altres punts del municipi i, veient que funcionaven bé, ho hem traslladat al Camí Vell. El resultat és molt bo i és una actuació de la qual ens podem sentir satisfets, tant pel resultat com pel finançament aconseguit.
