Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Granollers presenta els 16 volums de l’Inventari General d’Onomàstica d’Enric Garcia-Pey

També s’ha presentat el nou apartat d’onomàstica dins de l’Arxiu Digital de Granollers, amb més de 73.000 registres de l’inventari.

L’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (ACVO) i l’Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) van fer aquest dilluns una triple presentació que té com a nexe la tasca en onomàstica i toponímia duta a terme a la comarca per l’expert Enric Garcia-Pey.

D’una banda, es van presentar els quatre últims volums que completen l’Inventari General d’Onomàstica del Vallès Oriental d’Enric Garcia-Pey, una publicació de l’ACVO iniciada l’any 2018 integrada per un total de 16 volums, també disponibles en suport digital.

És una obra de caràcter enciclopèdic, fruit de 50 anys de recerca, que recull de manera alfabètica els topònims (noms de turons, boscos, camps, masies i cases) de tots els pobles del Vallès Oriental i d’alguns de l’actual comarca del Moianès; en concret dels quatre que van formar part del Vallès Oriental fins la creació del Moianès (Castellterçol, Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja).

S’ha fet una edició limitada en paper destinada a arxius, biblioteques i universitats (UB i UAB) i una versió en pdf que es pot consultar a la web dels arxius comarcals de Catalunya. “Són 16 volumts que conformen una obra titànica, gairebé enciclopèdica“, va destacar el director de l’Arxiu Comarcal, Xavier Pérez, durant la presentació que es va fer a l’Ajuntament aquest dilluns al migdia.

D’altra banda, es va presentar el nou apartat d’onomàstica del portal web de l’Arxiu Digital de Granollers de l’AMGr. Un apartat que recull els 73.691 registres recollits a l’Inventari de Garcia-Pey i que els posa a l’abast de tothom, de manera interactiva i online.

A través d’aquest portal es podran fer cerques per nom o per municipi i obtenir la descripció del significat. Serà, així, un inventari viu, on tothom podrà fer aportacions que s’incorporaran un cop hagin estat validades.

En el mateix acte es va presentar la finalització del tractament documental del Fons Enric Garcia-Pey, cedit per l’autor a l’Arxiu Municipal el desembre de 2018 i que ara es posa a disposició de tothom. Un fons que és reflex de l’activitat personal i professional d’aquest expert en onomàstica i tècnic especialista en toponímia, integrat majoritàriament per documents produïts, rebuts i recopilats per elaborar els estudis d’onomàstica del Vallès Oriental.

De dates extremes 1370-2018, predomina la documentació de 1960 a 2018 i l’anterior al segle XX és un volum molt petit. Concretament, són 30 metres lineals de documents en suport paper, 1.286 imatges, 221 cartells, 18 mapes i plànols, 11 microcassets, 2 vídeos i 73.691 registres digitals de l’Inventari d’Onomàstica del Vallès Oriental.

Entre els documents trobem reculls de notes manuscrites, plànols, documents originals… amb informació toponomàstica de municipis del Vallès Oriental, i dossiers i esborranys de les seves publicacions.

També hi ha revistes i publicacions de diversos indrets de Catalunya, sobretot de Granollers; impresos i cartells d’activitats i festes, plànols i documentació urbanística lligada al seu ofici de delineant; i una col·lecció de bosses de diversos establiments comercials de Granollers d’entre 1975 i 2015.

Altres agrupacions documentals del fons són àmbits d’interès de Garcia-Pey, com ara els Jocs Olímpics de Barcelona, política i sindicalisme, clubs esportius de Granollers i música.

En l’apartat de fotografies, el gruix correspon a imatges entre els anys 60-80 que s’han digitalitzat en suport paper, de paisatges, masies, cases i carrers urbans de Granollers i altres municipis de la comarca.

El tractament arxivístic del fons ha estat subvencionat per la Diputació de Barcelona, dins de l’actuació “Tractament arxivístic i difusió del Fons Enric Garcia-Pey”, inclosa al Catàleg de la Xarxa de Governs Locals, any 2021.

Enric Garcia-Pey

Nascut l’1 de juliol de 1946 a Granollers, Enric Garcia-Pey i Pey va fer Història a la Universitat de Barcelona i també té estudis d’Antropologia. Delineant d’ofici, després de col·laborar amb diversos arquitectes, l’any 1963 comença a treballar a l’Ajuntament de Granollers, on va ser responsable del nomenclàtor local.

És expert en onomàstica i tècnic especialista en toponímia. Pertany a la Societat d’Onomàstica de Catalunya, de la qual és Soci d’Honor; també és membre de l’Àrea d’Història Contemporània del Museu de Granollers, l’Agrupació Excursionista de Granollers i el Centre d’Estudis Molletans.

Al llarg de la seva trajectòria professional ha fet diverses publicacions de toponímia i onomàstica a una trentena de municipis del Vallès Oriental. El coneixement que té del terreny i de la gent fan que els seus estudis constitueixin un document de gran valor per al patrimoni cultural vallesà.

Enric Garcia Pey és un gran aficionat a la música, la pintura, la lectura i també al futbol: ha jugat de davanter centre en equips com ara l’EC Granollers, Europa, Lleida, Girona i Espanyol. 

“Sóc un nen de Granollers que va néixer al n´úmero 158 del carrer Ricomà“, va dir Garcia-Pey en la presentació d’aquest dilluns en què va recordar com va sentir curiositat per conèixer les històries de la seva ciutat.

“Vaig veure que la toponimia de Granollers, la Roca, Canovelles i pobles de l’entorn casaven i això em va anar creant interès. Vaig anar a Sant Fost i altres pobles i em vaig adonar que calia parlar amb la gent gran perquè cada dia que es mor algú desapareix un món”, va afegir.

El `president del Consell Comarcal, Emilio Cordero, va dir que “és un luxe tenir un historiador del que poques comarques poden presumir. Ens ha ajudat a recuperar l’ànima de la comarca. És la primera comarca que té una obra d’aquesta magnitut. Li agraïm i l’encoratgem a no aturar-se”.

I l’alcalde, Josep Mayoral, va dir que: “Som d’una generació que vivíem el risc de perdre el nom de les coses pel pas del temps i perquè viviem temps de foscor de la dictadura i havíem de treballar intensament perquè no es perdés una part del nostra país”.

I afegia que: “És una feina ingent, de dècades. Avui som més rics i el nostre patrimoni està més preservat”.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de reduir a 100 km/h la velocitat a l’autopista?

En aquesta enquesta han votat 1285 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.