Els deures del nou conseller Manel Balcells
El granollerí Manel Balcells és el nou conseller de Salut del govern en minoria del president Aragonès des d’aquest dimarts passat. A continuació de la breu cerimònia protocol·lària per a la promesa del càrrec, Balcells, amb els altres sis consellers nous, es va incorporar a la primera reunió del consell de govern sense el suport de Junts. El president Aragonès vol passar pàgina del trencament amb els fins ara socis amb la incorporació al seu executiu de sensibilitats sense vinculació partidista amb ERC, com els nous consellers Quim Nadal, Gemma Ubasart o Carles Campuzano. En política els gestos són importants i encara ho seran més a partir d’ara per a un govern que, a hores d’ara, és el que compta amb menys suport al Parlament en la història de la Generalitat restaurada el 1977.
El doctor Balcells arriba al capdavant de Salut amb la motxilla d’experiència de molts anys en el Departament. Hi és des del 2004, quan la consellera Marina Geli el va nomenar director d’Estratègia i Coordinació, primer, i secretari general del Departament, després. I en els darrers temps ha presidit el Consell Assessor de Salut i ha dirigit el Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI). Tot i que ha avisat que imprimirà “segell propi” a la seva gestió, Balcells reconeix que cal continuar la tasca feta del seu antecessor, Josep Maria Argimon.
Al conseller granollerí li toca pilotar el Departament amb més recursos de la Generalitat: 11.215 milions d’euros segons els pressupostos de 2022, el 25,4% del total. I li toca pilotar un sector que tot just ara surt d’una pandèmia sense precedents, amb els sanitaris esgotats i sense relleus generacionals garantits, i que també tot just ara comença a aplicar el Pla de salut de Catalunya 2021-2025 amb reptes que no poden esperar, com els de l’envelliment de la població o la millora comunitària de la salut mental i el benestar emocional. En una entrevista a EL 9 NOU el gener de 2021, el mateix Balcells deia que “la pandèmia ha accelerat canvis que ja estaven sobre la taula. Com s’ha d’orientar l’atenció sanitària i, sobretot, la sociosanitària i social?” Amb un govern en minoria, l’única solució per respondre passa per buscar consensos arreu de l’arc parlamentari.