Eduard Sànchez Campoy (1958) és alcalde de Calders, una població de 1.100 habitants. Resideix a Calders des de l’any 1978 aproximadament. Llicenciat en Història i arqueòleg de professió, és el seu tercer mandat. El seu primer govern va ser el 1999 amb el PSC.
Quina ha estat la seva trajectòria professional?
Soc arqueòleg i en acabar la carrera vaig començar a fer intervencions per la Generalitat. En aquella època, per les lleis de protecció de patrimoni, va néixer la figura de l’arqueòleg professional i vaig ser dels primers a dedicar-s’hi. També vaig crear una empresa d’arqueologia i patrimoni que va arribar a tenir 50 treballadors fixos, però amb la crisi del 2008 vam haver d’anar reduint fins que vam tancar l’any 2012. Ara, com que aquest món s’ha recuperat, compagino l’alcaldia amb la professió i treballo en una empresa d’uns exarqueòlegs meus: arqueolegs.cat.
El va marcar formar part de grups d’escoltes durant la joventut?
En vaig formar part dels 8 als 25 anys. Vaig refundar un parell d’agrupaments i sí, l’escoltisme forma part de la meva personalitat.
La seva primera feina va ser amb 15 anys treballant a la impremta d’un capellà, fins als 25 anys.
Durant el dia fèiem feina per a associacions de veïns, parròquies, bisbats, el seminari… i als vespres fèiem propaganda clandestina per a tota mena de partits polítics.
Podríem dir que aquí va tenir els seus primers contactes amb la política?
Sí. Tot i que l’escoltisme d’aquella època també et polititzava. Era dels únics llocs on tenies contacte amb el català o una mínima consciència nacional. A la impremta també vaig conèixer tota mena de gent que després han estat persones importants.
Què el va portar a Calders?
La feina. En aquell moment no hi havia gaires arqueòlegs que exercissin fora de Barcelona i jo feia anys que tenia una masoveria llogada a les Masies de Roda. Em vaig començar a moure per allà, vaig conèixer gent de la zona i, a més, vaig fer les pràctiques a Osona. Després em va sortir una feina per la Generalitat al Bages, a Castellgalí, i d’una feina en surt una altra. Tenia els meus pares a Barcelona, que eren molt grans, i buscava un lloc per viure que estigués a prop de tot arreu. En aquella època encara s’estava fent l’autopista de Terrassa a Manresa i se sabia que es faria l’Eix Transversal. El fet de ser un poble ben comunicat en vehicle va ser el que em va portar aquí.
D’on van sorgir les ganes de presentar-se? Veia que les coses no es gestionaven bé?
No. El primer cop que vaig estar d’alcalde ara farà 20 anys va ser perquè participava del poble i, al preparar-se les eleccions del 1999, en una reunió de la gent que estava a l’entorn de l’Ajuntament d’aquella època, jo vaig dir que estava disposat a anar de cap de llista i com que no hi havia cap més interessat, m’hi vaig presentar. En aquell moment feia 10 anys que era a Calders. Després va sortir gent que rondinava perquè em veien com un nouvingut i aquesta sensació ha continuat fins a dia d’avui. El meu interès per la política ve de jove, quan havia sigut militant del PSC, fins que va quedar més supeditat amb el PSOE i no vaig estar a cap més partit polític fins a l’any 2005, quan vaig entrar a Convergència.
Alcalde de Calders durant la legislatura 1999-2003 amb el PSC i des del 2015 a ara amb Convergència. Com va trobar l’Ajuntament 12 anys després?
L’any 2008 vaig estar quatre anys a l’oposició, anant de segon. I al següent mandat, el 2011, em vaig presentar de cap de llista, quedant a 50 vots de l’altre candidat, Lluís Cerarols. Però quan aquest va entrar al consistori es va trobar una situació complicada i inestable i em va demanar un govern d’unitat. L’any 2015 em vaig presentar amb CiU amb el suport de Cerarols. Ara no vaig amb cap partit. Abans de les últimes eleccions autonòmiques vaig parlar amb David Bonvehí, del PdeCAT, per dir-li que considerava que la disputa amb Junts s’hauria d’haver superat i que si no es posaven d’acord jo també em despenjaria.
Apunta a una qüestió de deute. Com estava l’Ajuntament la legislatura del 1999 al 2003 i com el va trobar al cap de 20 anys?
El 1999 jo vaig trobar l’Ajuntament molt bé i el vaig deixar amb un 32-36% d’endeutament, que era correcte. Va ser al cap de vuit anys quan l’alcalde que va entrar abans que jo tornés es va trobar un endeutament del 86%, tot i que la realitat era del 130%, i això és el que va motivar el govern d’unitat.
Ara com està?
Bé. L’alcalde anterior a mi ho va sanejar molt, el va deixar a un 65%, i ara estem en un 29%.
Els dos últims mandats governa amb majoria absoluta. Com són les relacions amb l’oposició?
Pel meu gust podrien ser molt millors. La relació no és dolenta, però a mi m’agradaria que hi hagués més col·laboració.
El primer cop que va ser alcalde, del 1999 al 2003, es va inaugurar el carrer de les Monges. Què va suposar per al poble?
La parròquia està documentada del segle X i fins al segle XVI va ser un poble disseminat. A partir del 1500 va créixer molt en forma de barriada de cases a banda i banda del camí ral que anava de Manresa a Vic, en una carena. Un camí d’origen romà, de l’any 889. Calders tenia una entrada per la banda de Moià i una altra per la banda d’Artés. Arribar al centre del poble era dificultós si es trobaven dos cotxes de cara, perquè l’amplada no era suficient i el carrer de les Monges era una tercera via que s’obria des de la cruïlla de carreteres Manresa – Vic – Artés – Monistrol. Et permet arribar al mig sense dificultats perquè és un carrer prou ample perquè passin dos vehicles.
Des de llavors ha canviat urbanísticament la fisonomia del poble?
No excessivament. Aquesta obra va ser important urbanísticament i per al dia a dia dels ciutadans. El poble ha anat millorant estèticament i també tenim un nucli, La Guàrdia (12 quilòmetres de vorera i 6 de carrers), que va començar com a zona de segones residències, però que ara ha crescut molt, i hi viu més gent que al poble. És una urbanització que està força bé tot i que té molts dèficits, com totes les que es van fer als anys 60. Per això és on invertim més diners en cada mandat, tot i que no es nota. Els de La Guàrdia sempre es queixen que no estem prou per ells i ho pot semblar, perquè amb el que inverteixes per arreglar un carrer d’allà podries arranjar mig poble, però no és així.
Ha crescut molt el poble els últims anys?
Amb 30 anys s’ha doblat. Quan vaig arribar eren uns 500 habitants i ara som uns 1.100. L’últim any ha augmentat un 10%. Ho atribueixo a la bona situació pel que fa a comunicacions. Fa cinc anys que tenim fibra òptica. També tenim un creixement vegetatiu elevat amb més de 90 infants a l’escola i ha vingut molta gent de fora. Està passant el que em va passar a mi fa molts anys. Calders està a 10 minuts de l’autopista cap a Barcelona, a 20 minuts de Manresa, a 25 de Vic i a 5 minuts de l’Eix. A més ara s’arreglarà la carretera d’Artés.
Calders ha passat a formar part d’una nova comarca. Què els ha suposat i com ho valora?
Jo era partidari de la creació de la comarca, segurament per una visió localista. Al Bages érem l’1% de la població i al Moianès representem el 10%. La situació de la qual veníem era que el consorci econòmic del Moianès funcionava i tenia molt èxit. Volíem poder mantenir això i tenir una institució administrativament més potent. Tot i això, ara per fer qualsevol tràmit hi ha molta burocràcia, i amb el consorci era molt més fàcil. Jo crec que ni hem guanyat ni hem perdut, estem igual. De totes maneres jo mai havia sigut partidari de l’organització territorial en comarques. És una organització dels anys 30 que es va fer a partir d’un estudi del geògraf Pau Vila. En aquella època tenia molt sentit perquè es van crear des del punt de vista de l’activitat econòmica dels mercats. Això va morir amb la Guerra Civil i amb l’eliminació de l’autonomia dels anys 30 i amb la nova democràcia l’organització territorial, que en aquells moments depenia de la majoria parlamentària de Convergència, van tornar a instituir les comarques. A ells també els anava bé perquè així tenien majoria comarcal i podien exercir de contrapoder a la Diputació. Jo, sincerament, era partidari de les municipalies, que és l’estudi alternatiu que va fer el partit socialista en el moment en què es va debatre la creació de les comarques. És un sistema molt semblant al d’Holanda, on les administracions més petites s’estableixen en funció de la realitat econòmica del territori. Nosaltres, quant a serveis, tenim més tendència a anar a Artés en comptes de Moià.
A quina distància està?
D’aquí a Artés hi ha 4 quilòmetres i d’aquí a Moià, 10, però no és només això sinó que són tendències, la configuració geogràfica i les activitats. Potser l’administració territorial haurien de ser les vegueries. Les comarques són un suport per als ajuntaments, però el ciutadà no s’adona que existeixen.
Fa poc va fer una assemblea amb els veïns de La Guàrdia per resoldre inquietuds amb relació a robatoris. Hi ha sensació d’inseguretat?
La inseguretat és una cosa molt subjectiva. Sí que hi va haver una onada de robatoris i feia uns dos o tres anys que no n’hi havia cap, però els Mossos van poder detenir els lladres. Ara tornem a estar tranquils i si ho comparem amb els índexs de la resta del territori no estem especialment malament. A més, el fet de tenir dos vigilants que exerceixen de guàrdies municipals (som el poble més petit de Catalunya que compta amb aquest servei) ens va molt bé per fer de pont amb els Mossos.
L’espai més emblemàtic de Calders és el castell. Quan estarà acabada la rehabilitació del conjunt medieval?
L’any 1995 es va fer una consolidació arran dels incendis i des de llavors no s’havia fet res més. Quan vaig entrar d’alcalde vaig considerar que s’hi havia de fer alguna cosa i hi ha una qüestió objectiva: és l’origen del poble. El propietari, el senyor Cistac, ens va cedir la finca i, a partir d’aquí, durant diversos anys hem aconseguit diverses subvencions de la Generalitat i la Diputació per anar fent arranjaments. Ara ja no hi ha perill que caigui perquè s’ha consolidat el conjunt. A més s’està fent l’excavació arqueològica i s’ha recuperat l’església romànica. Ara estem a la recta final i volem acabar un itinerari senyalitzat per facilitar les visites al castell.
Quan estarà enllestit?
Entre aquest any i el vinent.
També s’ha projectat la reforma de l’edifici de l’Ajuntament. Quins tempos i necessitats hi ha?
És un problema de distribució interna. L’ascensor és el que motiva la remodelació i també un replantejament d’espais, ja que hem de comunicar tres nivells i si no tens barreres arquitectòniques pots jugar amb els espais. A més volem posar plaques solars a la teulada i arreglar-la, perquè la que hi ha està feta en dues etapes diferents i porta problemes quan plou.
Alhora es vol reformar el centre cívic.
Fa uns sis anys es va reformar i ara el projecte és per instal·lar plaques solars a la teulada. Aquest projecte de la Diputació també inclou plaques a l’escola, l’ajuntament i la fàbrica.
La fàbrica?
És un edifici del 1920 declarat Bé Cultural d’Interès Local. Estem en procés d’adquirir-la i ja hem arribat a un acord amb els propietaris per un preu assequible. Està en bon estat tot i que fa molts anys que està buida. De moment estem definint quins usos li donarem.
Quins?
Són 3.500 metres quadrats construïts i 5.500 metres quadrats de parcel·la. És molt gran! Encara s’ha d’acabar de definir, però probablement hi haurà un punt d’atenció turística, es dedicarà a activitats socials relacionades amb tallers ocupacionals, una part es destinarà a la brigada municipal i també hi haurà un centre de produccions artístiques. Originàriament, ens volíem quedar la fàbrica per fer una residència d’unes 30 places, però no trobem inversors interessats en un projecte tan petit.
Hi ha prou parc d’habitatge per assumir nous habitants?
Si hi hagués més oferta tant de compra com de lloguer, el creixement es multiplicaria. Ens convindria tenir oferta d’habitatge perquè els joves es puguin emancipar. L’espai que ara ocupa la brigada municipal és un edifici on podríem fer uns 15 pisos d’habitatge assequible per a joves, i si traslladem la brigada a la fàbrica ho podríem fer.
Abans comentava que s’arreglarà la carretera d’Artés.
És una demanda històrica que ens interessa perquè és la connexió principal amb l’eix. L’any 2002 es va fer un estudi i avantprojecte, però va quedar aturat. Ho vam reprendre quan vaig tornar a l’alcaldia i ara s’estan fent les expropiacions per tal de reformar el tram amb més sinistralitat, des de Vista Pirineu fins a l’entrada d’Artés, tot i que nosaltres demanàvem la reforma completa.
{{ comment.text }}