QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Baralles, furts i incivisme

Els ajuntaments de Vic i Manlleu busquen la tecla per intervenir en grups de joves que es passen el dia al carrer, sense estudiar ni treballar, i que han convertit els robatoris i el vandalisme en el seu ‘modus vivendi’

Són 2/4 de 3 del migdia, un grup de quatre o cinc joves amb patinet elèctric molesten un conductor que circula per l’avinguda dels Països Catalans, a l’altura de Santa Anna de Vic. El conductor atura el cotxe i els recrimina l’actitud. Sense que hi hagi cap mena de provocació, un dels joves dona un cop de puny al conductor davant la sorpresa d’aquest i de diverses persones que presencien l’escena al mig del carrer. La Guàrdia Urbana de seguida rep trucades alertant de l’agressió, totalment gratuïta. Ja saben qui són. Això és divendres 23 d’abril i dos dies després una veïna del barri de Santa Anna es torna a posar en contacte amb la comissaria perquè membres del mateix grup li haurien intentat robar uns paquets del jardí de casa. Els protagonistes fa temps que generen malestar al barri, però també a l’entorn del Mercat Municipal de Vic, la Farinera i el Vic Jove, on s’acostumen a reunir cada tarda amb un grup més ampli. Baralles, sospita de tràfic i consum de droga, furts, molèsties als vianants, insults… El tema fins i tot es va tractar al darrer ple de l’Ajuntament després d’una violenta baralla entre els mateixos joves a mitjans del mes de març.

“Ho tenim detectat i fa temps que hi treballem”, remarca Bet Franquesa, regidora d’Educació, Joves, Seguretat i Convivència de Vic. La solució, però, és complexa. Es tracta “d’un grup d’una dotzena de nois on s’hi barregen menors i majors d’edat”, i el gran problema “és que ni treballen ni estudien”. Des de l’àmbit municipal s’estan fent diverses intervencions com són oferir beques salari, “perquè es puguin reincorporar en algun àmbit laboral i tinguin alguna motivació”, i també es treballa a peu de carrer a través de la mediació amb educadors. “En petit grup ens funcionen”, reconeix Franquesa, però el problema és quan s’ajunten i després de “moltes hores al carrer no tenen cap bona idea”. I és en aquest punt on els veïns de les zones afectades expliquen que el límit entre la bretolada i la delinqüència és molt difús. La Guàrdia Urbana hi ha intervingut en algunes ocasions, i entre els majors d’edat s’han començat a detectar modus vivendi poc adequats.

Conscients d’això, a Vic també es fa molta prevenció entre les noves generacions, i entre els que encara estan en edat escolar “es fomenta que tinguin les tardes ocupades per exemple amb l’esport”, diu Franquesa. En aquest sentit, la capital d’Osona té previst començar el curs vinent “una escola municipal d’extraescolars a Secundària”, on els joves puguin fer tastets de diverses disciplines, en el que s’espera que sigui un pas intermedi entre “no fer res o estar vinculat a un club”, conclou Franquesa.

El límit entre les bretolades i la delinqüència és difús en alguns dels casos

La situació a Vic coincideix també amb la que s’està donant a Manlleu. Segons la Policia Local i l’Ajuntament, ara mateix al darrere de la majoria de robatoris a la ciutat hi ha cinc o sis joves reincidents que durant els últims mesos han entrat tant en habitatges com en comerços, entre els quals un forn de pa, un supermercat o una botiga de telefonia. A tots se’ls ha detingut i identificat diverses vegades, però cometen delictes de poca gravetat i, tal com explicava l’alcalde, Àlex Garrido, en una reunió de la setmana passada amb comerciants, “l’endemà tornen a ser al carrer. Ells ho saben i juguen amb això”.

Per fer front a la problemàtica, s’ha reforçat el patrullatge i el treball conjunt amb els Mossos d’Esquadra i, entre d’altres mesures, es vol instal·lar càmeres de videovigilància o estudiar la creació d’una app de seguretat ciutadana. L’altre vessant d’intervenció passa per l’àrea de Promoció Social i Personal. Pere Compte, que està al capdavant d’aquesta regidoria, explica que es tracta de nois nascuts al país que “han seguit el circuit habitual d’anar a l’escola i l’institut, amb relacions molt correctes entre companys, però que quan arriben als 16 anys els perdem. No tenen les mateixes oportunitats que la resta i això acaba condicionant el seu futur”. És en aquest sentit que parla d’un “fracàs del sistema” –“segurament com a societat no hem sabut canalitzar moltes coses que necessitaven”–, tot i que també reconeix que ara ja no hi ha marge per desfer camí, perquè el cas particular d’aquests joves s’ha anat enverinant fruit de l’actitud violenta, els robatoris, la manca d’un entorn familiar normalitzat, les ocupacions il·legals d’habitatge i les posteriors denúncies.

Tot plegat fa que Promoció Social i Personal s’hagi marcat el repte d’incidir ja no tant en aquest col·lectiu concret, sinó en les generacions més joves, les que podrien emmirallar-s’hi, amb la voluntat d’arrelar-les a la ciutat i que beguin d’altres referents. En aquesta fita és clau la feina que porten a terme cada dia els educadors de carrer, propers gràcies al tracte informal. Un altre projecte que s’està acabant de definir el tiraran endavant precisament de bracet amb l’Ajuntament de Vic i el Consorci d’Osona de Serveis Socials. Portarà per nom Sostre 365 i vol convertir-se en un revulsiu per “rescatar aquests joves del carrer” i dotar-los de “noves formes de relacionar-se i guanyar-se la vida”. Això es concretarà en un programa d’intervenció des d’en termes educatius fins a proveir-los d’habitatge, feina o un rol actiu en entitats, així com posar al dia qualsevol tipus de documentació. “A l’estil de la feina de la Fundació Sant Tomàs, encara que sigui en un altre àmbit”, explica el regidor.

Una altra realitat que Compte insisteix que cal abordar és la de les noies. En conversa amb EL 9 NOU, llança la pregunta retòrica d’on són les de la mateixa edat i característiques: “Les perdem de vista als 12 anys i no tornen a aparèixer fins als 16 o 17, moltes vegades picant la porta de Serveis Socials. Hem de saber què passa i com podem acompanyar-les en aquest lapse de temps”.

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la decisió de Pedro Sánchez de no incrementar la despesa en defensa fins al 5% com exigeix l’OTAN?

En aquesta enquesta han votat 533 persones.