“El govern trasllada el missatge que evadir impostos surt gratis”

-Aquests dies vivim una situació paradoxal. Mentre els ciutadans fan la corresponent declaració de la renda, la llista de noms dels papers de Panamà no para d’ampliar-se. Tots som iguals davant d’Hisenda?
-No. Això ho sabíem des de fa temps, però amb els papers de Panamà ho estem verificant de nou. Hi ha un greuge claríssim entre la gran majoria de la societat, que no s’escapa del pagament d’impostos, i un 5% dels ciutadans que decideix no pagar amb total impunitat. Aquests pocs tenen els recursos que els permeten assessorar-se, construir un entramat fiscal i esquivar Hisenda.

-I aquest 5% de la població no se n’amaga: Bertín Osborne diu que si vius a l’estranger tenir empreses offshore a Panamà és el més habitual…
-És que hi ha una total impunitat. De fet, l’única manera que han trobat els governs de combatre el frau fiscal és per mitjà d’amnisties fiscals que van oferint de manera periòdica. Només així aconsegueixen regularitzar la situació d’una petita part dels que evadeixen impostos per evitar que la bossa de defraudadors es faci més gran. Però aquest tipus d’estratègies no ajuden gens a estimular la cultura fiscal perquè el govern dóna el missatge que evadir impostos surt gratis.

-L’última amnistia fiscal, la que va promoure el ministre Montoro, va permetre regularitzar més de 40.000 milions d’euros, però els defraudadors penedits no van abonar ni el 10% sobre el total de l’import que havien evadit…
-A base de deduccions van acabar pagant menys del 4%. És un greuge espectacular respecte a la resta de ciutadans! El govern sembla que estimuli els defraudadors a endur-se els diners a l’estranger perquè els acaba facilitant la repatriació a cost zero. Els donem carta blanca.

-Per tant, és com si el govern espanyol ens convidés a defraudar?
-Si més no, el missatge que ens trasllada és aquest. Nosaltres, en canvi, volem donar un missatge oposat. Defensem que cal responsabilitat en l’àmbit fiscal i demanem als polítics que apostin pel principi de la progressivitat fiscal: que pagui més qui més té.

-Però aquesta fórmula no pot provocar fugues de capital?
-Aquest discurs és un espantall de la por. Les grans fortunes si se’n volen anar ho hauran de fer com a residents, i això no és tan fàcil. Deslocalitzar el capital és relativament senzill, però deslocalitzar les persones no. La gent vol viure en aquest país, i fer-nos creure que si els apugem els tipus marxaran en tromba no s’aguanta. L’alternativa, si no, quina és? Abaixar els tipus a zero? Si fem això, liquidem l’estat del benestar.

-Un informe del Sindicat de Tècnics d’Hisenda situa l’economia submergida a Espanya a l’entorn del 25% del PIB. És un percentatge deu punts superior a la mitjana europea. Com s’explica aquesta diferència?
-Segurament el motiu és el mateix que fa que tinguem un atur de gairebé el 25%, el doble que la resta d’Europa. Economia submergida és sinònim de precarietat i de falta de cobertura social. Aquest mercat opac és una de les principals fonts que alimenta el frau fiscal.

-Hi ha una certa permissivitat social a l’Estat davant els petits fraus?
-Sí. L’opció de pagar sense IVA encara està molt estesa a Espanya, perquè la cultura fiscal a l’Estat és molt recent. De fet, no van arribar impostos reals a la renda i al consum fins a l’entrada de la democràcia. Amb 30 anys no hem tingut temps que es donin els relleus generacionals necessaris perquè la societat entengui que allò que tu no pagues en l’IVA quan et vénen a fer una reparació a casa és un cost afegit que després haurem d’assumir en forma de retallades socials.

-Però el gruix del frau el cometen les grans empreses. En un món globalitzat, combatre l’enginyeria fiscal sembla un propòsit impossible…
-Les vies estan obertes i ja hi ha projectes en marxa a escala europea per combatre tant l’elusió fiscal com el frau. És cert que aquest és un problema global, que arriba amb la globalització, i no el pot resoldre un país per si sol. La lluita, per tant, ha de ser conjunta, però cada estat ha d’anar avançant i treballant per combatre els evasors.

-Els paradisos fiscals es poden eliminar?
-És difícil. Entre altres coses perquè nosaltres no tenim competències per actuar sobre un país tercer. Si un altre estat decideix no fer pagar impostos als seus ciutadans, no ho podem evitar directament. El que sí que podem fer, però, és imposar sancions, limitar els intercanvis econòmics amb aquests països o posar traves als evasors nacionals que volen endur-se els diners a fora. No tenim eines per intercedir en les polítiques fiscals d’altres estats, però sí que podem decidir què volem fer amb els diners que entren i que surten del nostre país. A Espanya som molt permissius amb països com Andorra i Panamà, i en paguem les conseqüències. Tenim prou eines per actuar a diversos nivells, però falta voluntat política.

-En l’àmbit municipal, han proposat una moció perquè els ajuntaments no contractin empreses que tinguin relació amb paradisos fiscals. A Vic, de moment, l’estan estudiant…
-S’havia de discutir a l’últim ple, però es va aparcar perquè hi havia diferències entre els grups municipals, especialment amb el govern, que volia estudiar més la qüestió. És honest que ho vulguin treballar, però també entenc que allò que han aprovat Sant Cugat, Mataró o Manresa ho pot aprovar Vic. Nosaltres proposem, en definitiva, que les administracions només contractin empreses que compleixin uns estàndards mínims de responsabilitat fiscal, un requisit que exclou les que treballin o tinguin filials en paradisos fiscals.

FISCALITAT I JUSTÍCIA
Xavier Casanovas (Barcelona, 1983) és llicenciat en Matemàtiques i té un màster en Direcció i Gestió d’Empreses. Implicat en l’activisme social, ha engegat una croada per combatre el frau fiscal des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, de la qual és portaveu. Creu que la desigualtat tenalla les opcions de futur de la societat i exigeix als governs que apostin per un sistema tributari redistributiu. La impunitat amb què els defraudadors s’escapen d’Hisenda escandalitza Casanovas, que ha fet propostes per combatre el frau fiscal. L’última, una moció que han aprovat diversos municipis i que Vic també està estudiant.